Treno

Articol di 1000 che tucc i Wikipedie gh'hann de havégh
De Wikipedia
(Rimandad de Tren)
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Treno TSR de Trenord.
Treno de sora d'on pont.
Treno de la Ferrovia del Bernina che 'l va a Tiràn.
Treno a vapor.

On treno a l'è ona class de veicol che viaggia sora i rodaj. I veicol a hinn faa-sù de vagon. El post in dove on treno el se ferma per fà saltà-su e andà-giò la gent a l'è ciamaa stazion.

I primm treni a doperaven la forza di cavaj per andà e a coreven in su binari de legn putost che de metal: quest chì a vegneven doperà anca in de l'età de mezz. El primm treno ch'andava cont el vapor a l'è staa costruii in Inghilterra in di primm agn del secol XIX.

I treni gh'hann on motor primari (ona locomotiva putost che on'unitaa de motor) e ona o pussee carocc. La locomotiva (la prima caroccia del treno) la tira tucc i alter vagon longh la rodaja.

Di treni paren comè di corier speciaj ch'a poeuden vess guidaa domà in su i rodaj. I treni a hinn minga doperaa domà per straportà la gent, ma anca per straportà la mercanzia comè el petroli, produu importaa putost che esportaa e alter robb.

Tipp de treno[Modifega | modifica 'l sorgent]

Treni de mercanzia[Modifega | modifica 'l sorgent]

I treni de mercanzia (anca, per italianism, merci) a gh'hann i vagon de mercanzia per straportà produu da on post a l'alter. On quajvun di quest a hinn di vagon quattaa (cont on tecc per i mercanzii pussee picinin), menter alter a hinn speciaj inscì ch'a poeuden straportà mercanzii speciaj. A gh'hinn tremoeusgg per la sabbia, el carbon, i mineraj e gl'alter materiaj faa comè la granna, a gh'hinn pianaj per veicol e machinari, a gh'hinn vagon a bott per i liquid, a gh'hinn vagon contegnidor per i container e a gh'hinn anca i vagon a botteja per el metall gittaa. Squasi tucc i robb ch'a hinn no inscì gross da poeudè minga andà-dent i galeri e andà sota i pont a poeuden vess straportà in su i vagon de mercanzi speciaj.

Treni di passegger[Modifega | modifica 'l sorgent]

I treni di passegger a gh'hann di vagon ch'a hinn faa su inscì che la gent la poeu andà su e viaggià da ona stazion a l'altra. A gh'hinn minga inscì tropp tren di passegger di longa-distanza in di Staa Unii, ma ghe n'è pussee in Europa e in Asia. La maggior part di vagon gh'hann domà on pian, ma gh'hinn ancà vagon che ne gh'hann duu de pian, comè on quaj tren del servizzi ferroviari suburban de Milan o i treni InterCity finlandes.

I treni di passegger doven cercà de vess i pussee comod possibel. Donca i treni pussee modern a gh'hann pres elettrigh e pont del Wi-Fi per i calcolador, e anda di vagon restorant speciaj per la scenna e 'l refresch. A gh'hinn anca vagon indue poeudè dormì (vagon lecc) per i viagg lungh de nocc.

On quaj tren di passegger svelt che 'l viaggia in su di rodaj speciaj a l'è ciamaa "treno a alta velocità". On quaj d'on di quest anmò pussee velos a l'è el "treno a levitazion magnetiga" che 'l dopera di magnet per sollevà el treno da i binari on cicinin inscì che 'l poeu avegh men attritt.

Equipagg[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • El macchinista el gh'ha de vess segur che 'l treno el fonziona ben e 'l gh'ha de fàll andà pussee velos o pussee pian. Tucc i treni a gh'hann de avegh on macchinista su per andà ben.
  • El capotreno el gh'ha de vess segur che 'l treno el va in su la strada giusta e gh'ha de dì al machinista se 'l fà on quaj error, oltra a dì servizzi de controlleria e de sigurezza
  • Domà i treni a vapor gh'hann anca de avegh on foeughista. Luu el gh'ha de vess segur che 'l foeugh che 'l dà potenza al treno a vapor el brusa ben mettend el carbon dent al foeugh.

Alimentazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

La pupart di treni hinn tiraa on pes da i locomotiv. Prima del 1900, squasi tutt a eren locomotiv a vapor, ma si come quest tipo de motor doperava tropp carburant per quell che 'l funzionava, i motor a vapor han scominciaa a fà post a locomotiv Diesel e a locomotiv elettrigh in di agn Trenta.

Al dì d'incoeu, la pupart di locomotiv a hinn locomotiv diesel-elettrigh.

A gh'hinn di treni che gh'hann minga la locomotiva separada dal rest, ma el motor (a gasoli putost che elettrigh) a l'è mettuu in de la prima caroccia istessa, indove la se troeva la gabina del machinista. Quest tipo de caroccia inscì el se ciama "unitaa motor". On quaj tren gh'hann motor ne la maggior part o in tutt i carocc. Quest chì a l'è ciamaa elettrotreno (se l'è elettrigh) o autotreno (se 'l gh'ha on motor Diesel). De solet tutt e dò i estremitaa gh'hann i gabinn del machinista. Quest tren chì a hinn doperaa specialment in di grand cittaa indove a l'è pussee alt el traffigh di pendolar.

Fotografii[Modifega | modifica 'l sorgent]

Alter progett[Modifega | modifica 'l sorgent]