Locomotiva

De Wikipedia
(Rimandad de Locomotiv)
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Moderna locomotiva elettrica italiana

La locomotiva a l'è on rotabil ferroviari che 'l gh'ha on motor e bon de dà trazion al treno.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

La prima locomotiva, doperada per el servizzi di miner, l'è stada inventada in Galles in del 1804 del Richard Trevithick. In tra el 1825 e 'l 1830 gh'è i primm locomotiv a vapor per el servizzi passeggee, faa del George Stephenson.

Intorna a la fin del secol quell de 19 nassen anca i locomotiv elettrich, anca se se spanteghen subit domà in di Stat cont pocch resors naturai comé la Svizzera.

I locomotiv diesel se desviluppen debon domà in di agn 1950, per servì i lign senza elettrificazion dopo de la fin di locomotiv a vapor.

Tipi[Modifega | modifica 'l sorgent]

A gh'è vari tipi de locomotiv.

Locomotiva a vapor[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda l'articol Locomotiva a vapor.
Locomotiva Rocket del Stephenson

La locomotiva a vapor a l'è stada la prima a vess inventada, e voramai a l'è doperada domà in di servizzi turistich.

La sfrutta el principi de la macchina a vapor, e l'è tipicament alimentada a carbon, anca se gh'è staa di alter combustibil 'me el metan o l'oeuli mineral.

Locomotiva diesel[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda l'articol Locomotiva Diesel.
Locomotiva americana diesel-elettrica

La locomotiva Diesel la dopera on motor Diesel per la soa alimentazion. A l'è spartida in trè variant:

  • Diesel-elettrich: Indova el motor 'l alimenta on motor elettrich, e che 'l permett anca de alimentàlla cont la catenaria
  • Diesel-meccanich: Indova el motor el moeuv i roeud
  • Diesel-idraulich: Che 'l dopera l'idraulica per spostà la locomotiva.

Locomotiva elettrica[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda l'articol Locomotiva elettrica.
Locomotiva FS E.464

La locomotiva elettrica la dopera on motor elettrich de trazion comé mezz de locomozion, e l'energia a l'è ciappada del pantograf o de la terza rodaia o di voeult de ona batteria.

La cassa la gh'ha dent donca i armament necessari per ciappà l'elettricità, eventualment convertìlla e mandàlla ai motor.

Us de la locomotiva[Modifega | modifica 'l sorgent]

La locomotiva la pò vess doperada sia in coo al treno per trainàll sia a mità o in coa per spingél.

Esisten anca di locomotiv che permetten de ciappà dent di passeggee: I Automotris, che dent i gh'ha l'aspett de ona carrozza.

A gh'è anca di carrozz semipilota, ossia ona carrozza normal cont ona gabina che la permett de telecomandà la locomotiva a distanza, per permett de invertì la marcia senza invertì la locomotiva.

Vos correlaa[Modifega | modifica 'l sorgent]