Ferrovia del Bernina

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
El Viadott elicoidal de Brus

La Ferrovia del Bernina a l'è 'na ferrovia internazional a scartament metrich che la conliga la città lombarda de Tiran a la città svizzera de Sankt Moritz operada de la Ferrovia Retiga.

L'è stada fada su in tra el 1906 e 'l 1910 per di reson turistegh e de straport di passegee e di merci e grazia al sò desvilupp ingegneristegh a l'è la ferrovia a aderenza natural la pussee in alt di Alp, oltra che voeuna di pussee riped in del mond. Verta in principi domà in l'estad, del 1914 l'è verta tutt l'ann.

In del 2008 l'è missa, insemma a l'arenta Ferrovia de l'Albula, in di patrimoni de l'umanità de l'UNESCO come esempi de ingegneria avanzada e de ferrovia panoramica alpina.

L'è gemellada con la ferrovia giapponesa Hakone Tozan, costruida in manera compagna a quella del Bernina e 'me simbol del gemellagg i cartej di stazion de Sankt Moritz, Tiran e Alp Grüm hinn scricc anca in giappones.

Servizzi[Modifega | modifica 'l sorgent]

La ferrovia l'è servida di treni regionai a cadenza oraria che fann servizzi in tra Tiran e Sankt Moritz e del trenin turistegh Bernina Express che 'l riva finna a Coira o, a segonda del period, a Tavaa.

El servizzi merci l'è assee desviluppaa e l'è 'n bon pont de conligament commercial con l'Italia: de solit i ben normai a hinn taccaa ai treni passegee per rivà a di composizion de 140 tonelaa, menter i ben pericolos viaggen in di treni apposta.

Material rotabil[Modifega | modifica 'l sorgent]

Al dì d'incoeu per el servizzi a hinn doperaa i Elettrotreni Allegra, di composizion fondaa in sui automotris RhB ABe 4/4 III e la locomotiva RhB Gem 4/4, che l'è bona de andà anca a diesel. In passaa eren doperaa i automotris RhB ABe 4/4 I e II.

Galleria di foto[Modifega | modifica 'l sorgent]

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Alter progett[Modifega | modifica 'l sorgent]