Svizzera (mangià)

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Svizzera
Origen
Alter nòmmhamburger
Pòst d'origenGermania Germania
Stat Unii Stat Unii
RegionAmburgh
Spantegamentmondiala
Dettaj
Categoriasegond piatt
Ingredient principajcarne de vaca
 

La svizzera (anca ciamaa anca hamburger putost che pressada) a l'è ona polpetta de carna triada e pressada, de solit de vaca, ma anca de pollaster, cott de solet insu la piastra[1].

El nomm, depos che s'hinn spantegaa i cadenn internazionaj de restorazion rapida a l'è passaa a identificà anca on panitt imbottii faa-sù da pan, carn bovascia triada (ona svizzera, apont), salz e condiment varii[2].

Origen del nomm[Modifega | modifica 'l sorgent]

La parolla hamburger a l'è frutt d'on prestit lenguistigh fra todesch e ingles. De fatt, el nom todesch hamburger (che 'l se riferiss a la famosa cittaa anseatiga), a l'è passaa a l'ingles colloquial cont la definizion Hamburger steak che 'l voeur dì bistecca de Amburgh[3]. Probabelment polpett de carna bovascia a eren comun ne la cittaa e nel port de Amburgh vers l'inizzi del XIX secol. Questa rizetta a l'è stada portada nel Nordamerica da part di numeros todesch immigraa indi Staa Unii in quell period istess, la maggior part di quaj partiven dal port de Amburgh (che, già a quel temp lì, a l'era el maggior port commercial de la Germania) e 'l s'è spantegaa cont el nom de "Hamburger Steak".

La prima comparsa de la rizetta[4]. in on menù american a l'è avegnuda in del 1836, anca se 'l primm uso documentaa de la parolla "Hamburg steak" a l'è staa in del 1884. L'uso comè variant de la parolla "Hamburger", aggettiv todesch che 'l voeur dì amburghes (de la cittaa de Amburgh), el compar per la prima volta in del giornal ciamaa Walla Walla Union, de Walla Walla, Washington, USA indel 1889 [5]. Indel 1902 se ha traccia d'ona descrizion de l'"Hamburg steak" simil al modern hamburger.

L'origen de la parolla lombarda "svizzera", cont el significaa de polpetta de carna triada e pressada, a l'è probabelment inguaa a quela de la parolla inglesa hamburger: anca in quest cas chì stà a indicà la provenienza de la rizetta da l'area germaniga nord-europea.

Spantegament mondial[Modifega | modifica 'l sorgent]

Esempi d'ona svizzera condida de bon.

La svizzera, cont el cors del temp, dagli Staa Unii d'America la s'è spantegada in tutt el mond grazie ai multinazionaj statunidens e europee de restorazion rapida (anca ciamaa fast food), deventand anca simbol de lo stile de vitta frenetigh e consumistigh de la societaa moderna[6], inscì ciamada globalizzazion. La svizzera a l'è stada copiada da divers societaa alimentar somenaa per el mond fasend cress la cognizion de quest mangià chì. La popolaritaa e 'l spantegament de la svizzera a l'è rivaa a livej simil a quej de la pizza[7]. El 27 november 2006, la cadenna de fast food McDonald's ha faa el brevett di proppi svizzer, inscì da fà deventà inguaa el process de realizzazion di panitt in tutt i sò restorant de la cadenna e rend el procediment esclusiv per i sò mercanzii[8][9]

Ingredient e aspett diettetich[Modifega | modifica 'l sorgent]

Comè 'l can cald (altra specialitaa de origen todesca), la svizzera a l'è ricca assee de calorii. I svizzer faa in di restorant de restorazion rapida, oltra, a hinn faa-sù cont pussee ingredient e in on modo pussee difizil. Per esempi, on quaj ingredient d'ona svizzera del McDonald's a hinn[10][11]:

Tossegazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

El 22 settembr del 2007, a St. Cloud, in del Minnesota, depos avè majaa ona svizzera minga tropp cotta, la Stefania Smith a l'è restada tossegada da Escherichia coli O157: H7, responsabel d'ona sindrom entero-emorragiga greva, caratterizzada da diarrea emorragega, sindrom emolitega uremiga (SEU), insufficienza renala acutta, anemia emolitega e trombocitopenia. La Stefania Smith a l'è andada in coma e l'è restada per pussee de dò mes. Inquand a l'è vegnuda-foeura, la gh'aveva el sistema nervos destrugaa e la podeva puu nanca caminà perchè a l'è restada paralizzada da l'addomm ai pè[12][13][14]. Per quest a hinn staa incriminaa ona societaa e dò dipendent, cusaa de dà informazion fals in raport a la contaminazion di svizzer faa in on impiant del Nebraska, in del 2009[15]; a l'è stada introduda la desinfezion de la magra de manz cont l'ammoniaca[16] e ona cottura pussee calda e prolongada di svizzer[17]. L'infezion da escherichia coli, depos avè majaa di hamburger tossigh[18] la vegn descrivuda in del liber thriller Sindrom fatala del medegh Robin Cook[19] e ha ciappaa circa 40.000 american[20][21].

Nòt e alter progett[Modifega | modifica 'l sorgent]

Wikimedia Commons
al gh'a dent roba culegada a:
  1. Preparare gli hamburger, Corriere della Sera, Cucina.
  2. Hamburger, Rai, Radio 2.
  3. L'Hamburger, Ricette cooking
  4. Ricetta per preparare l'hamburger in casa, CoseFatteInCasa.it.
  5. https://www.highbeam.com/doc/1G1-7049156.html Arqiviad qé: [1]
  6. Consumi alimentari: Aumenta la carne nei piatti degli italiani Arqiviad qé: [2] , News food, 23 giugno 2010
  7. Menu: hamburger Arqiviad qé: [3] , Santa Vacca, Menù
  8. McDonald's brevetta gli hamburger. Corriere della sera. Economia, 27 novembre 2006. URL consultad in data 1º ottobre 2013.
  9. (EN) How to Make Sure the Ground Beef You Serve Is Safe Arqiviad qé: [4] . (PDF) . National Accademic of Science. Division of Earth and Life Studies. Ground Beef Fact Sheet. 24 marzo 2011.
  10. Il McWorld, Cibo E Cibo, McDonald's Developement.
  11. Scandalo hamburger negli Usa, il 70% è ottenuto da scarti di macellazione. Andrea Bertaglio. Il fatto quotidiano. Ambiente & Veleni. 30 aprile 2012.
  12. (IT)Stephanie, la ventiduenne paralizzata da un hamburger, Corriere della sera, Cronaca, 5 ottobre 2009.
  13. (EN) The Burger That Shattered Her Life, New York Times, October 3, 2009.
  14. (EN) Real Life Impacts: The Story of Stephanie Smith Arqiviad qé: [5] . About Escherichia coli. Real Life impacts.
  15. (EN) U.S. Indicts Producer of Contaminated Beef, New York Times, December 17, 1998
  16. Scandalo hamburger negli Usa, il 70% è ottenuto da scarti macellazione. Pink slime lavata con ammoniaca Arqiviad qé: [6] , Si.Ve.M.P. Veneto, 30 aprile 2012.
  17. Dal sushi al carpaccio: i pericoli che si annidano nel piatto, Corriere della sera, Nutrizione, 14 ottobre 2009.
  18. (EN) Toxic Hamburgers, New York Times, Opinion, 10 ottobre 2009.
  19. Sindrome fatale, Robin Cook, Sperling Paperback, 2001. EAN 9788882741839.
  20. (EN) Ban on E. Coli in Ground Beef Is to Extend to 6 More Strains, New York Times, Business, 13 settembre 2011.
  21. (EN) The Bug That Ate The Burger. Emily Green. Los Angeles Times. Articles. June 06, 2001