Roman von Ungern-Sternberg

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Ol baron sanguinari

Ol baron Robert Friederich Nickolaus von Ungern-Sternberg (russ: Роман Фёдорович Унгерн фон Штернберг, Román Fiódorovich Úngern fon Shtérnberg; 10 de sgener del 188615 de setember 1921), despess indoma ciamad Roman von Ungern-Sternberg o ol Baron Ungern, l’è stacc un sgeneral anti-comunista in la guerra zivila russa e, depœus, un scef militar independent che l’è intervegnid in del conflit intra Mongolia e Cina. Nassid in d’una fameja nobila de orisgen todesca in la region baltega, l’Ungern l’era un monarchista ultra-conservador che el voliva fà tornà a voltra e la monarchia russa apœus a la revoluzzion del 1917 che l’haviva detronnizad la fameja real, e l’Imperi Mongol sota ol Bogd Khan. Fasnad fiss con l’esoteresim e ol buddhesim vajrayāna in particolar – dei interess mia trop capicc in di sò serc sozziai a l’epoca – insema a la manera sovenz violenta che el tratava i sò desenemis, i gh’ha facc gagnà la scomagna de ‘ol baron mat’ o ‘ol baron saguinari’. Impunemanch, un istudi spezzial l’ha revelad che l’Ungern-Sternberg l’era mia issé fœura de coo coma se pensava.[1]

In del fevrer del 1921, al comand de la division de cavallaria asiatega, l’Ungern l’ha casciad via i armade cinese de la Mongoja, e restaurad ol podé monarchegh del Bogd Khan. Duranta la sò ocupazzion de zinch mis in Mongoja, l’Ungern l’è stacc bon de imponer orden in d’una capital in cavos complet, intravers pagura, sudizzion, violenza e forza bruta contra i sò oposidor, in particolar i bolscevich. Facc presoner de l’armada rossa depœus una bataja in Siberia, l’è stacc sgiustizziad in del 15 de setember del 1921 con la cusa de ‘contra-revoluzzion’.

I sò campagne militare in Asia i haviva scodid la conscenza publega issé tant che la popolazzion local l’haviva tacad a creder che ol baron Ugern a l’era o la reincarnazzion del Genghis Khan, o un’emanazzion del dia de la guerra.[1]

Biografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

L’Ungern-Sternberg ancamò bagaj

Nassid in d’una fameja aristocratega todesca in del Baltegh, l’è vegnid su a Reval (ciamad Tallinn al dì d’incœu), in Estonia, a l’epoca ancamò part de la Russia imperial. Per l’Ugern-Sterberg, i sò orisgen aristocrateghe i è semper stacce un motiv de grand orgœuj.[2] Quand che l’era un bocia, Ungern-Sternberg l’era cognossid per ol sò comportament tirannegh cont i olter s’cecc, e per la sò crudeltà invers i bestie. Apœus a vesser andacc a la scœula militara de Pavlovsk, l’ha facc ol soldad in Siberia, indova l’è restad fasnad de l’istil de vita nomadegh di popolazzion locai.[2][3]

In la Prima Guerra Mondial, l’ha combatid in Galizzia[4] e l’è stacc considerad coma un ofizzial corasgios e gajard, siben imprudent e mentalment instabel, al pont che ol sgeneral Piotr Wrangel l’era rivad a dì che el gh’haviva tema de dàga una promozzion. Depœus la revoluzzion de fevrer del 1917, l’è stacc inviad del goveren provisori de la Russia in l’Orient de l’imperi, coma un subordinad del sgeneral Grigori Semiónov per istabilì una presenza militara leal al regim in chell sit lì.

Revoluzzion bolscevica[Modifega | modifica 'l sorgent]

L’Ungern von Sternberg de soldad

Apœus a la revoluzzion de occiover del 1917, ol Semiónov e l’Ungern i ha decidid de s’ceràss contra i bolscevich e a favor del regim imperial del zar.[1] Impunemanch, i duu i era nò part del Moviment Bianch e i recognossiva mia l’autorità de l’Aleksandr Kolchak, ol lider nominal del moviment in Siberia. Inscambi, i agiva sota l’influenza e finanziament del goveren sgiapones, che el gh’hiva di bei interess a gagnà podé in de la zona in mez al cavos insgenerad de la revoluzzion. Per i scef di bianch – che i voliva una Russia ‘forta e indivisibila’ – chest l’era vun di tradiment pussee volt.

L’Ugern – che, ancaben se l’era sota i orden del Semiónov, sovenz el fasiva chell che el voliva[1] – grazzia ai sò campagne in Hailar e Dauria l’haviva rezzevid ol titol de sgeneral, e ol Semióv el gh’hiva dacc l’incaregh de fosgià dei unità militare per dàga bataja ai forze bolsceviche. L’Ungern l’ha donca formad dei unità che i era un messedozz de etnegh russ, buriacc e cosach, che per mantegnìss i gh’hiva de andà a robà i provision di tren de passasg.[1] Ol robalizzi l’ha havid, però, soratut un’impat in sui finanze di mercancc privacc ativ in la region, e l’ha mia danesgiad issé tant i forze di bianch del Kolchak.[1]

Vita coma scior de la guerra[Modifega | modifica 'l sorgent]

In del 1920, el s’è destacad del controll del Semiónov per vegnì un scior de la guerra indeperlù, cont ol voltà la sò division de cavallaria asiatega in de di forze de guerreja armada.[1] Menad inanz di sò fortement inradisacc idejai monarchegh, l’Ugern el pensava che la monarchia l’era l’unegh sistema che l’havaress podid salvà la ziviltà ozzidental de corruzzion e decadenza. L’ha scomenzad a considerà l’ideja de una restaurazzion de la monarchia cinesa sota la Dinastia Qing e, de lì adree, de portàlla sota al sò controll cont i oltre nazzion de l’Orient Estrem.

Ol Bogd Khan

Infina del 1919, la Mongoja l’era sota l’ocupazzion di trupe de la Republega Cinesa. Invers la fin del 1920, ol baron Ungern von Sternberg l’è indacc denter in la Mongoja cont i sò forze armade depœus de vesses acordad cont ol Bogd Khan, l’istoregh governant del paes ma sgiamò depost di cines. In del sgener del 1921, i armade de l’Ungern von Sternberg i ha tacad la capital de la Mongoja, Urga (incœu Ulan Bator), pussee de una vœulta, ma i è casciacc indree cont una mota de morcc. In seguit, ol sgeneral russ l’ha ordenad ai sò omen de tacà a brusà su i bosch di montagne intoren Urga, per fà parì che la zità l’era serciada su de un numer de desenemis che el feniva pu.[5] In del fevrer del 1921, senza havìga de combater trop, l’è riessid a cascià fœura i cines de la zità.[1]

Cont una bella zeremonia, ol Bogd Khan el gh’ha passad sgiò ol sò titol de khan, insema a dei olter privilesg ligacc a chella posizzion chì.[1] In del 13 de marz del 1921, la Mongoja l’è staccia proclamada una monarchia independenta, cont ol baron Ungern von Sternberg coma sò ditador, anca se ol podé formalment l’era ancamò in di man del Bogd Khan.[1] Desgià che el gh’hiva una fasnazzion de natura mistega cont i religion orientai – in particolar cont ol buddhesim tibetan – ol baron l’haviva intrategnid una corespondenza scriccia cont ol Dalai Lama quell de 13, che l’haviva sgiamò suplid i sò forze armade con di trupe tibetane.[1]

Gh’è stacc copad intoren ai 850 persone intra ol fevrer e ol vost del 1921 per orden del baron.[6]

Ditadura in Mongoja, toma e esecuzzion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ol baron in del 1921 inanz de vesser ciapad di sò desenemis

L’invasion de l’Ungern von Sternberg in Mongoja l’ha imortalizad ol sò nom e cambiad ol cors del destin del paes.

I mongoi – che a l’epoca i gh’haviva in œudi i cines propri tant – i ha tacad a pensà al baron compagn de un sò salvador e i s’è unicc a la sò armada cont entusiasem. Ol sentiment di locai l’è pœu stacc infogad del comportament e de l’ispiret del baron, che l’haviva inviad a vestìss a la fœusgia tradizzional di nativ e el s’era convers al buddhesim vajrayana, religion ben spantegada in Mongoja. De sora maross, l’Ungern von Sternberg l’hiva proclamad ol sò desiderì de fà tornà a voltra l’Imperi Mongol del Genghis Khan. Impunemanch, la vena violenta e ol tratament che ol baron el gh’hiva per i sò subordinacc l’ha scomenzad a tràga adoss i antipatie de una mota de sgent in di posizzion de podé dedenter e in de la sò armada e in del nœuv goveren che l’era dree a trà in pee.

In del sgiugn del 1919 ol baron l’ha sposad una prenzipessa che la vegniva de la Manciura, Li, che ol baron ghe parlava insema soratut in ingles.[2]

I bolscevich i ha scomenzad a infiltràss in Mongoja adree a la revoluzzion de occiover. In del 1921, deverse unità de l’armada rossa che i ghe pertegniva a la Russia Sovietega i ha invadid la Mongoja – adess independenta – con l’intent de sbater sgiò l’Ungern. I forze comuniste i includiva an’pò ol Damdin Sükhbaatar, scef di comunista mongoi. Dei spie russe i è stacce mandade in mez a la popolazzion per sbergnà ol baron, issé de metel in cativa lus con la sgent.

In primavera, la division de cavallaria asiatega l’è staccia despartida fœura in dò brigade: vuna sota al comand de l’Ugern e l’oltra sota al magior Rezukhin. In Masg, la brigada del Rezukhin l’ha facc partì un raid voltra ol confin russ, a ovest del fium Selenga. Chella de l’Ungern l’ha lassad la capital mongola per mœuves demaneman denter in del territori russ. Intratanta, i russ i ha tacad a menà una muggia de trupe invers la Mongoja a partì de di direzzion diferente. I gh’hiva un bell vantasg in termen de tecnologia e numer de soldad. De conseguenza, L’Ugern l’è stacc desconfid in d’un insema de bataje ocorse intra ol 11 e ol 13 de sgiugn. Una combinazzion de forze bolsceviche e comuniste mongole l’è, in fin, andaccia denter in la zità de Urga in del 6 de luj del 1921.[1]

Ol baron inanz de vesser fusilad

Siben i gh’havess ciapad la zità, i forze rosse i era mia riesside a bater i unità prenzipai de la division asiatega – i brigade de l’Ungern e del Rezukhin. Depœus de un quaj dì a possà, la division asiatega l’ha scomenzad un olter raid in territori sovietegh ol 18 de luj – se parlava de 3000 omen in total.[1] Desgià che, però, l’era mia preparad assee per tacà, ol baron l’ha inviad a reparàss in Mongoja in del 2 de vost del 1921, indova l’ha deciarad la sò determinazzion de combater ol comunesim.

Intratanta che i sò trupe i hiva sgiamò scomenzad a bandonà la guerra per descapà in Maciuria e sgiontàss ai olter emigracc russ, l’era ciar e patent che l’Ungern el gh’hiva un’oltra ideja – reparà invers ol Tibet. I trupe in di dò brigade de la cavallaria asiatega i ha donca tacad a complotà per fà fœura i duu comandancc. Ol 17 de vost, i soldacc i ha copad ol Rezukhin e ol dì adree i ha provad a mazzà an’pò ol baron. Riessid a evader ol mazzament, la brigada la s’è però sbregada fœura per via di pression interne. Ol 20 de vost, l’Ungern l’è stacc ciapad de un destacament sovietegh comandad del scef Petr Efimovich Shchetinkin.[1] In de la nocc del 15 de setember ol baron l’è stacc sgiustizziad in Novosibirsk, mazzad a s’ciopetade.[1]

Quand che la mort del baron la gh’è vegnida a l’oreggia del Bogd Khan, l’ha subet ordinad de tegnì di fonzion funerarie in per tuta la Mongoja.[2]

Per savìnn pussee[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Collabora a Wikimedia Commons Wikimedia Commons el gh'ha dent imagin o alter archivi su Roman von Ungern-Sternberg
  • Ossendowski, Ferdynand (1922) Beasts, Men and Gods. New York.
  • Kamil Giżycki (1929). Przez Urjanchaj i Mongolje. Lwow – Warszawa: wyd. Zakladu Nar. im. Ossolinskich.
  • Alioshin, Dmitri. Asian Odyssey. H. Holt and Company, New York (1940), Cassell and Company Ltd, London (1941)
  • Keyserling, Graf von, "Reise durch die Zeit-Abenteuer der Seele", vol. II (1948; reprinted Buenos Aires, 1951)
  • Krauthoff, Berndt. "Ich befehle! Kampf und Tragödie des Barons Ungern-Sternberg." (Strife and Glory in English) — Bremen: Carl Schünemann, 1938.
  • Pozner, Vladimir (1938) Bloody Baron: the Story of Ungern–Sternberg. New York.
  • Maclean, Fitzroy.(1975). To the Back of Beyond: An Illustrated Companion to Central Asia and Mongolia . Little, Brown & Co., Boston.
  • Michalowski W. St. (1977). Testament Barona. Warsaw: Ludowa Spoldzielnia Wyd.
  • Hopkirk, Peter (1986) Setting the East Ablaze: on Secret Service in Bolshevik Asia. Don Mills, Ont.
  • Quenoy, Paul du. “Warlordism à la russe: Baron von Ungern-Sternberg’s Anti-Bolshevik Crusade, 1917–1921,” Revolutionary Russia, 16: 2, December 2003
  • Quenoy, Paul du. “Perfecting the Show Trial: The Case of Baron von Ungern-Sternberg,” Revolutionary Russia, 19: 1, June 2006.
  • Bodisco, Theophile von. Baron Ungern von Sternberg – der letzte Kriegsgott. Straelen Regin-Verl (2006)
  • Palmer, James. (2009) The Bloody White Baron: The Extraordinary Story Of The Russian Nobleman Who Became The Last Khan Of Mongolia
  • Yuzefovich, Leonid. Le baron Ungern, khan des steppes 2018, Paris, Horsemen of the Sands, Archipelago, 2018
  • Znamenski, Andrei (2011) Red Shambhala: Magic, Prophecy, and Geopolitics in the Heart of Asia. Wheaton, IL: Quest Books. ISBN 978-0-8356-0891-6
  • Kuzmin, S. L. 2016. Theocratic Statehood and the Buddhist Church in Mongolia in the Beginning of the 20th Century. Moscow: KMK Sci. Press, ISBN 978-5-9907838-0-5.
  • Ribo, N. M. [Ryabukhin, N.M.] n.d. The Story of Baron Ungern Told by His Staff Physician. Hoover Institution, Stanford University, CSUZXX697-A.

Referenze[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 (2004a) Legendarnyi Baron: Neizvestnye Stranitsy Grazhdanskoi Voiny (in ru). Moscow: KMK Sci. Press. ISBN 978-5-87317-175-0. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Palmer, James (2008). The Bloody White Baron: The Extraordinary Story of the Russian Nobleman Who Became the Last Khan of Mongolia. New York: Basic Books. ISBN 9780571230242. 
  3. Sunderland, Willard (2014). The Baron's Cloak: A History of the Russian Empire in War and Revolution. Cornell University Press. ISBN 978-0-8014-5270-3. 
  4. Khoroshilova, O. Voiskovye Partizany Velikoi Voiny. St. Petersburg: Evropeiskii Dom Publ.
  5. Pershin, D. P. (1999). Baron Ungern, Urga i Altanbulak (in ru). Samara: Agni. ISBN 978-5898500030. 
  6. Egorov, Oleg. Comment un général blanc est devenu khan en Mongolie.