Referendum abrogativ in Italia del 2022

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
I cinch schede

I Referendum abrogativ in Italia del 2022 gh'è stad el 12 de sgiugn, insema al prim turn di elezzion ministrative in 978 comun, che gh'havarann 'me oget el fonzionament de la giustizzia italiana.

Insubid in principi del "Comitad Giustizzia Giusta", fad su de la Liga per el Salvini Premier e del Partid Radical Transnazzional, che l'ha regolt squasi 700'000 firme, l'è stad presentad grazzia a la suplega de noeuv Consili Regionai.

Hann ciapad minga el quorum per vesser considerad valid, a rivà intorna al 21% di votant, o ben el resultad pussee bass de la storia republegana.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Quesit in su la giustizzia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Quesit che inn passad no[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vari quesit inn stad no aprovad de la Cort Costituzzional: i pussee important inn stad quell in su la responsabilità civil di magistrad, menad inanz di istess proponent de quei de la giustizzia, e di referendum insubid de la Sociazzion Luca Coscioni in su la legalizazzion de la cannabis e la depenalizazzion del mazzament de vun che l'è d'acordi, che per la Cort eren contra la costituzzion, in del cas del mazzament, e contra i tratad internazzionai che oblighen l'Italia a combater i droghe.

Di quesit contra l'oblegh del green pass e contra la cacia inn inveci minga rivad ai firme per vesser votad.

I quesit[Modifega | modifica 'l sorgent]

Prim quesit[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Color de la scheda: ross
  • Titol: "Abrogazzion del Test unegh di disposizzion in materia de incandidabilità e de la proibizzion di quatà careghe eletive e de Governa dopo de sentenze definitive de condanna per di delit minga colpos"
  • Spiegazzion: El quesit el voeur toeu via el decret atuativ de la lesg Severino che 'l preved che quei condannad per di riat minga colpos poden no candidàss e decaden di careghe de parlamentar, member del governo, europarlamentar o ministrator local, oltra che per i ministrator regionai e locai che, indizziad per el partegnì a di socazzion mafiose, inn destinatari de 'na mesura de prevenzion.

Segond quesit[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Color de la scheda: naranz
  • Titol: "Limitazzion di mesure cautelar: abrogazzion de l'ultem toch de l'art. 274, coma 1, letera c, codes de procedura penal, in materia di mesure cautelar e, soratut, di esigenze cautelar, in del process penal"
  • Spiegazzion: El quesit el voeur toeu via di el "pericol che vun el fa l'istess riat" di reson per dà una mesura cautelar

Terz quesit[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Color de la scheda: sgiald
  • Titol: "Partizzion di fonzion di magistrad. Abrogazzion di norme de l'ordenament giudizziari che permeten de passà di fonzion de giudizzi a quelle de indagin e viceversa in la carrera di magistrad"
  • Spiegazzion: El quesit el voeur toeu via el sistema di "porte che pirlen", o ben la possibilità per un magistrad de passà de giudes a procurator e viceversa, pussee de 'na voeulta in la soa carrera. Tra l'alter, 'sta roba chi l'è stada votada sgiamò in di referendum del 2000, che inn no rivad al quorum

Quart quesit[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Color de la scheda: gris
  • Titol: "Toeu part di member laich a tucc i deliberazzion del Consili diretiv de la Cort de Cassazzion e di consili giudizziari. Toeu via di norme in materia de composizzion del Consili diretiv de la Cort de Cassazzion e di consili giudizziari e di competenze di member laich che gh'è dent"
  • Spiegazzion: El quesit el voeur permeter a avocat e professor de materie giudizziarie de toeu part anca lor a la valutazzion di magistrad

Quint quesit[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Color de la scheda: verd
  • Titol: Toeu via di norme in materia de elezzion di component togad del Consili superior de la magistratura
  • Spiegazzion: L'obietiv l'è quell de toeu via l'oblegh per un magistrad che 'l se voeur candidà al Consili superior de la magistratura de portà di 25 ai 50 firme, inscì de limità i corrent in la magistratura

Posizzion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Partid[Modifega | modifica 'l sorgent]

S'inn s'cerad per el sì a tucc i quesit la Liga, Italia Viva, Coraggio Italia, Azzion, l'Union de Center, Nunch cont l'Italia, Pussee d'Europa, el Partid Socialista Italian, Nunch de Center, l'Union Sudamericana di Emigrad Italian, el Noeuv PSI e i Radicai Italian.

Per el No s'inn s'cerad el Moviment 5 Stelle, el Partid Popolar Sudtiroles, la Sinistra Italiana e 'l Partid Comunista. El Partid Democrategh el se s'cera per el no, ma ghe lassa libertà ai so eletor de votà. El Partid de la Refondazzion Comunista el se s'cera per el no o per l'astension, menter el Center Democrategh e Volt Europa sostegnen domà l'andà minga a votà.

Articol 1 e l'Union Valdostana lassen libertà de votà, Fradej d'Italia el dis de no ai prim du quesit e sì ai alter trii, menter Alternativa la sostegn el no ai prim trii e 'l sì ai alter du.

Sociazzion[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Comitad Ventotene el s'è s'cerad per el sì, in del Comitad Garantista, insema a Italia Europea. Anca l'Istitut Liberal l'ha sostegnud publegament el sì.

El Consili Nazzional Forens l'ha invitad i citadin a votà de sì.

Critica Liberale e Alleanza Giellista s'inn s'cerad per el no.

Giornai[Modifega | modifica 'l sorgent]

El sabet prima del dì del votà La Repubblica l'ha invitad a votà de no.

Sondagg[Modifega | modifica 'l sorgent]

Afluenza[Modifega | modifica 'l sorgent]

Data Sondagista Campion Afluenza
1° quesit 2° quesit 3° quesit 4° quesit 5° quesit
16–18 fevrer 2022 SWG 800 37.0 28.0 36.0 28.0 28.0
4–9 masg 2022 SWG 1.200 31.0–35.0 31.0–35.0 31.0–35.0 29.0–33.0 29.0–33.0
10–12 masg 2022 Demopolis 1.500 30.0
17–19 masg 2022 Ipsos 1,000 29.0 29.0 31.0 27.0 27.0
18–23 masg 2022 SWG 1,200 26.0–30.0
24-26 masg 2022 Termometro Politico 3,000 32.6–46.7

Quesit[Modifega | modifica 'l sorgent]

Data Rilevator Campion 1° quesit 2° quesit 3° quesit 4° quesit 5° quesit
Vota no / El soo no Scart Vota no/ El soo no Scart Vota no / El soo no Scart Vota no / El soo no Scart Vota no / El soo no Scart
15–17 sgin 2022 Ipsos 1.000 20.0 26.0 54.0 6.0 17.0 26.0 57.0 9.0 36.0 10.0 54.0 26.0 28.0 12.0 60.0 16.0 23.0 11.0 66.0 12.0
La Cort Costituzzional la dis de sì ai referendum (15–16 de fevrer)
16–18 fev 2022 SWG 800 14.0 66.0 20.0 52.0 26.0 46.0 28.0 20.0 64.0 15.0 21.0 43.0 53.0 16.0 31.0 22.0 39.0 23.0 38.0 16.0
4–9 mag 2022 SWG 1.200 24.0 54.0 22.0 30.0 29.0 38.0 33.0 9.0 47.0 22.0 31.0 25.0 39.0 25.0 36.0 14.0 35.0 29.0 36.0 6.0
10-12 masg 2022 Demopolis 1.500 32.0 58.0 10.0 26.0 33.0 52.0 15.0 19.0 51.0 24.0 25.0 27.0 N.D. N.D. N.D. N.D. N.D. N.D. N.D. N.D.
17–19 masg 2022 Ipsos 1,000 11.0 14.0 4.0 3.0 11.0 13.0 5.0 2.0 21.0 4.0 6.0 17.0 15.0 6.0 6.0 9.0 14.0 6.0 7.0 8.0
18–23 masg 2022 SWG 1,200 42.0 58.0 23.0 16.0 46.0 54.0 32.0 8.0 71.0 29.0 34.0 42.0 66.0 34.0 35.0 32.0 59.0 41.0 36.0 18.0

Resultad[Modifega | modifica 'l sorgent]

Afluenza[Modifega | modifica 'l sorgent]

Quesit Italia Foeura Total
ore 12:00 ore 19:00 ore 23:00
Quesit 1 6,77% 14,83% 20,95%
Quesit 2 6,76% 14,83% 20,93%
Quesit 3 6,77% 14,83% 20,93%
Quesit 4 6,76% 14,83% 20,92%
Quesit 5 6,77% 14,83% 20,92%

Scerne[Modifega | modifica 'l sorgent]


Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Alter proget[Modifega | modifica 'l sorgent]