Perpignan

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.


Perpignan
Comun
Perpignan - Stema
Perpignan - Sœmeanza
Perpignan - Sœmeanza
Dats aministrativ
Nom ofiçal Perpignan
Stat Frància
Region Languedoc-Roussillon
Dipartiment Pyrénées-Orientales (prefetüra)
Arrondissement Perpignan
(capolöch)
Canton
Lengue ofiçai Lengua catalana
Politega
Sindegh Louis Aliot
(3 luj 2020)
Territore
Coordinade 42°41′51″N 2°53′41″E / 42.6975°N 2.894722°E42.6975; 2.894722
OSM 18000
Voltituden 100 m s.l.m
Superfix 68,07 km²
Abitants 119 656 ab.
(1º genar 2021)
Densitaa 1757.84 ab./km²
Confin Rivesaltes, Pia, Bompas, Villelongue-de-la-Salanque, Canet-en-Roussillon, Cabestany, Saleilles, Villeneuve-de-la-Raho, Pollestres, Canohès, Toulouges, Le Soler, Baho, Saint-Estève e Peyrestortes
Fus orari UTC+01:00 e UTC+02:00
Varie
Prefiss 468
Codex postal 66000 e 66100
Codex INSEE 66136
Sant protetor Abdon e Senen
Localizazion
Perpignan - Localizazion
Perpignan - Localizazion
Sit istituzional


Perpignan (inscì anca in frances e in la pupart di lengov del mond; Perpinyà in catalan; Perpinhan in occitan; Perpignano in italian; Perpiñán in spagnoeu; Perpinhã in portoghes) l'è ona città de la Francia sud-oriental, cont ona popolazion de 117.400 personn.
La lengua originaria de Perpignan l'è 'l Catalan, anca se al dì d'incoeu l'è 'l Frances el parlà pussee druvaa e anca l'unigh offizial.

Geografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Perpignan la se troeuva in de la region de la Lenguadoca-Rossijon (dipartiment di Pirinee Urientai, del qual a l'è 'l capploeugh), int la region geografega del Roussillon.
La città l'è traversada de duu fiumm: el Têt e la Basse.

Carta de Perpignan

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

La zona l'è stada bitada di Iberigh (minga di Celta), che hinn staa conquistaa di Roman dopo de la Segonda Guerra Puniga. A quei temp l'esisteva minga Perpignan, ma la città de Ruscino (al dì d'incoeu el quarter Château-Roussillon, che in Catalan el se dis Castell Rosselló). Del nomm de Ruscino la ven foeura la parola Rossijon.
I primm notizzi de Perpignan inveci hinn del 927, e se troeuven denter a on contratt de vendita de on cert Aton al vescov de Elne, che 'l dis inscì: ...de, alio latere in ipso termino de la villa Cabestangio et le terlio 1atere in ipso termino de villa Perpignano....
L'è stada la capital de la Contea del Rossijon per poeu finì, in del 1172, sotta la corona d'Aragona. In del 1197 la gh'ha 'vuu el status de comun.
Tra el 1276 e 'l 1344 Perpignan l'ha viduu el sò period doraa, perchè l'era la capital de terra del Regn de Maiorca, el regn che l'era staa faa sù de Giacom I d'Aragona per el sò fioeu pussee piscinin.
In del 1346, dopo domà duu agn de la riannession al regn aragones, gh'è rivada la peste: quella che l'era stada voeuna di città pussee important de la zona, in gir a on bienni l'era crodada proppi in bass.
In del 1463 Perpignan l'è stada occupada di Frances, ma la popolazion la s'è ribellada e, in del 1475, la città l'è tornada a vess aragonesa, e poeu spagnoeula (con l'union di coronn de Aragona e Castiglia). Vista la soa posizion de confin tra el regn spagnoeu e quell frances, la s'è trovada in mezz ai guerr tra i duu Statt: in del 1642 l'è stada occupada anmò di Frances e assegnada per semper a lor in del 1659, col Trattaa di Pirinee. De quell moment l'è andada 'dree a la storia del rest de la Francia.

Evoluzion demografega[Modifega | modifica 'l sorgent]



Abitancc censicc


Gemellagg[Modifega | modifica 'l sorgent]