Và al contegnud

Modell:Vetrina/2

De Wikipedia

Corresg (in de la parlada local: Curèz, in italian: Correggio) l'è 'n comun de la provincia de Resg, in Emilia-Romagna. Ghe viven pressapoch in 20'596 e 'l gh'ha 'na superfiss de 77 km², per 'na densità de 267 ab./km². El confina coi comun de Bagnoeul in Pian, Campagnoeula, Campgajan (MO), Carp (MO), Novallara, Resg, Ré Salzer e San Martin Grand.

A longh segond comun de la soa provincia, a l'è incoeu el comun pussee popolad de l'Union Pianura Resgiana e, in general, center pussee grand del so circondari.

A nivell geografegh, la banda de Corresg la vegn foeura di deposit di fium, compagn del Tresiner e del Crostol, e di alluvion che vegniven sgiò di montagne, e de fad el nom el vegn minga de la vesina Resg ma del latin corrigia, del che el vegn anca el lombard corrensgia, a parlà de 'na banda de terra in tra el paltan.

I scav hann mostrad che la sgent la ghe viveva sgiamò al temp di Zelt o di Ligurin antigh, in l'età del ferr, in tra i secoi ses e cinch prima de Cristo. anca i Roman gh'hann havud di abitazzion in quella banda lì, ma mai un ver e propi center organizad, a l'era pu che alter 'na colinizazzion de campagna.

Corresg el nass 'me comun el nass intorna al temp di Lombard antigh e la se desvilupa in la cità 'na signoria, che la resta in pè de l'ann 1000 al 1635. L'è tirada a man per la prima voeulta in del 946 e in del 1009 la gh'è la prima testimonianza di De Corresg, una fameja che la sarà assee influenta in la storia de la cità e, soratut in tra i secoi XIII e XIV, anca foeura, vist che hann provad, cont una politega assee prepotenta, a ciapàss vari feud arent in tra Parma e Resg.

(Innanz)