Quart (Milan)

De Wikipedia
(Rimandad de Quart (MI))
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Ona quai cà veggia de Quart, in Via Fratelli Zoia (giamò Via Longa)

Quart (Quarto Cagnino) l'è on quarter de Milan, situaa in del Municipi 7. El paes el se troeuva a des chilometri del Domm de Milan e 'l confina a nord con Trenn, a est con San Sir, a sud con Bagg e a ovest con Quint.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'ha ciappaa el sò nomm del latin Quartum, perchè l'era in su la strada che la sortiva de Milan e l'andava invers al Tesin, compagn de Trenn (Trebennius), Quint (Quintum) e Settim (Septimum).
L'è staa citaa per la prima voeulta in del Liber Notitiae Sanctorum Mediolani del Gofred de Bussor, e lainscì l'è ciamaa Quarto Canino. In alter document del temp, a l'è ciamaa Quartum Castrum.
A l'è staa per on bell poo de temp on comun indeperlù, che al temp di piev el partegniva a quella de Trenn. In de vuna di cassinn intorna a Quart, la Cassina Linterno, el gh'ha vivuu el poeta toscan Francesco Petrarca, quand che l'era vegnuu a Milan in di Viscont. El gh'eva ona gesa, dedicada a San Giovann, ma l'era minga ona parocchia (la dipendeva de Trenn).
In del Cincent gh'hann faa su ona crosetta votiva, che l'è vuna di sett crosett milanes a vess anmò in pee (l'unega foeura del centro). La via principal a l'era ciamada via Longa (al dì d'incoeu via Fratelli Zoia).
In del 1722 la confinava a ovest con Bagg e Quint, a nord-ovest con Caldera, a nord con Trenn, a est coi Corp Sant, a sud con Selanoeuva. In del censiment del 1854 el salta foeura che in del comun de Quart viveven 400 personn.
El vott de giugn del 1859 arent a la Cassina Pobbiett (in del territori de Quart), s'hinn incontraa el Napoleon III e 'l Vitori Emanuel II, prima de vegnì dent a Milan de la Porta Vercellina.
In del 1869 l'è staa unii a Trenn insemma a Quint e a Figin. In del 1943 i bombardament hann traa giò el gesioeu, che l'è mai pù staa remettuu in pee.
Al dì d'incoeu el resta anmò 'n quaicoss del vegg paes, cioè ona quai cà (per esempi in via Fratelli Zoia) e ona quai cassinina in gir. Tutt intorna al nucli del paes el gh'è ona motta de cà noeuv, faa sù soratutt tra el 1967 e 'l 1973.
A gh'è anca on bell poo de praa; Quart l'è arent al Parch de Trenn, al Parch di Cav e al Stadi de San Sir.

A la Cassina Linterno l'ha passaa i sò ultem agn anca el famos pret de Ratanaa.

Strapòrt, infrastruttur e istruzion[Modifega | modifica 'l sorgent]

La zona a l'è servida di bus urban de la ATM 49, 64, 72, 78 e 80 e l'è arenta a la stazion de la metropolitana de San Sir Stadi.

In la zona gh'è l'Ospedaa San Carla Borromee e la scoeula superior Marie Curie - Peder Sraffa.

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Lelia Ciampella Marastoni, Veronika Margocëva, Maria Luisi Milani Valerio, Quarto Cagnino com'era, ed. Mondo Donna Quarto Cagnino, 2001.

Alter progett[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vos corelaa[Modifega | modifica 'l sorgent]