Michail Sergeevič Gorbačëv

De Wikipedia
(Rimandad de Michail Gorbachov)
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El Michail Sergeevič Gorbačëv (Privol'noe, 2 de marz del 1931Mosca, 30 d'avost 2022) l'è on politegh soviedegh e, dal 1991, russ. L'è staa el primm president e l'ultim cap de stat de l'URSS.

Biografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Nassuu a Privol'noe, vilagg russ arent al confin con l'Ucraina, ciappa la laurea in legg del 1955, a Mosca, per poeu studià per corrispodenza, indoa ciappa ona noeuva laurea in economia agragia, del 1957. Pròppi in quej agn se iscriv al Partii Comunista del URSS, e cognoss anca la sò miee, la Raisa Maksimovna Gorbačëva.

Tornaa in de la soa città, entra in del Komsol, e 'l diventa el Primm Segretari del PCUS per el Territori de Stavropol del 1978. El diventa on alleaa del Fëdor Davydovič Kulakov, e quand el Kulakov el moeur, del 1978, 'l entra in del Politburò 'me member supplent.

Del 1979 el fa San Martin a Mosca, e la mort de on olter member del Politburò el porta el Gorbačëv a deventà on member titolar.

In di agn, el deventa on pezz gross del PCUS, fasend on fracch de viagg in tut el mond, per esempi in de la Germania Ovest, in Canada e in del Regn Unii, per incontrà la Margaret Thatcher.

El 11 de marz del 1985, a la mort del Konstantin Černenko, L'è elegiuu 'me Segretari General, la carega pussee volta del paes.

La presidenza e la fin de l'URSS[Modifega | modifica 'l sorgent]

Quand che l'è salii a la Presidenza, el Gorbačëv l'ha iniziaa con di poltegh assee riformista, 'me la perestroika, la glasnost e la uskorenie (accelerazion del desvilupp economegh), presentaa al mond in del 20m Congress del PCUS, in del 1986.

La soa politega estera l'ha portaa a la fin de la guerra fregia, e l'ha portaa a la fin de la Corsa ai armament e al ris'c de ona guerra nucleara. L'ha daa anca la libertà ai nazion del Blocch Oriental de podè scernì el sò futur con la noeuva Dottrina Sinatra, inveci prima on paes amis de l'URSS el podeva mia lasseà el socialism.

El 15 marz 1990 el Congress di Reppresentant del Popol de l'Union Soviedega, primm parlament scernii liberament dal popol, l'ha elegiuu el Gorbačëv 'me President de l'URSS.

In politega interna l'ha mantegnuu per agn on bon equilibri in tra i reformista ('me el El'cin e 'l Ševardnadze) e i conservador ('me l'Aliev e 'l Ligacev), che però in del 1988-89 el scomincia a vacillà, inveci el gh'ha avuu on rapport strani cont i indipendentista, per esempi in Lituania prima i ha sostignuu, per poeu ordinà ai soldaa de occupà el Parlament e la Television.

A la fin, el Boris El'cin el l'è elegiuu President de la RSSFR (Russia soviedega), e 'l lassa el Partii Comunista, e l'ha dii che l'era necessari scancellà el tocch de costituzion che 'l dava on roeul guida al comunism.

Despoeu on Colp de Stat ad agost, el 8 de dicember 1991, i president de Russia, Ucraina e Bielorussia deciden per l'indipendenza, e 'l Gorbačëv el se dimett el 25 de dicember del istess ann. El dì despoeu el Soviet Super el decid per s'ceppà l'union.

Despoeu[Modifega | modifica 'l sorgent]

Dopo de la fin de l'URSS el Gorbaciov l'ha vert ona fondazion per la pas in del mond e 'n associazion ambientalista.

L'è staa President del Partii Socialdemocrategh Unii de Russia dal 2001 al 2004, quand che l'ha daa i sò dimission per motivazion politegh.

L'ha supportaa per agn Putin, per poeu slontanàss quand l'ha parpognouu ona manera de elezion di governador di Region minga dirett, che lu el troeuva indemocrategh.

Recognossiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

El sò recognossiment pussee important l'è ciar che 'l sia el Premi Nobel per la Pas, vengiuu in del 1990. Inpunemanch l'ha ciappaa on poo de onoreficenz soviedegh, 'me l'Orden de la Bandera Rossa e trì Orden de Lenin.

Critegh[Modifega | modifica 'l sorgent]

In Occident el Gorbačëv l'è tendenzialment consideraa on personagg positiv, inveci in de la vegia URSS l'è despess malvist, per avegh s'ceppà l'URSS, e per di comportament 'me:

  • Campagna Anti-Alcool, che haa dimezzaa i guadagn del paes, da 60 a 35 miliard de rubl, e ha portaa al desvilupp de la mafia in del paes
  • L'atterragg del Mathias Rust in de la piazza Rossa, che ha portaa a l'esclusion de on fracch de official mia amis del Gorbačëv.
  • On fracch di atteggiament contraddittori in de la gestion del seccessionism, che ha portaa a on bel poo de mort.
  • Aument de la sovranità di nazion, con l'istituzion de la carega de "President de l'URSS", e la creazion de caregh simil in tutt el paes, e di politegh, 'me el El'cin, han voruu dà la precedenza ai legg locai.

Scrittura del nom[Modifega | modifica 'l sorgent]

In russ, el sò nom l'è scrivuu 'me Михаил Сергеевич Горбачёв, ma i media occidentai han drovaa on fracch de traslitterazion, per esempi: