Canada
| Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard, cun l'urtugrafia insübrica ünificada. |
| Canada | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||
| Daits aministrativ | |||||||
| Nom intreg | |||||||
| Nom ofiçal | Canada | ||||||
| Lengue ofiçai | Lengua inglesa e lengua francesa | ||||||
| Capitala | Ottawa | ||||||
| Politega | |||||||
| Forma de govern | |||||||
| Capo de Stat | Carl III del Regn Unid | ||||||
| Capo de Govern | Mark Carney | ||||||
| Superfix | |||||||
| Totala | 9 984 670 km² | ||||||
| Popolazion | |||||||
| Totala | 36 991 981 ab.(2021) | ||||||
| Densitaa | 3.7 ab./km² | ||||||
| Jeografia | |||||||
| Continent | America del Nord | ||||||
| Confin | Stat Unid d'America e Regno de Danemarca | ||||||
| Fus orari | Newfoundland Time Zone, Atlantic Standard Time, UTC-4, EST, UTC-5, Central Standard Time, UTC−6, Mountain Standard Time, UTC−7 e Pacific Standard Time | ||||||
| Economia | |||||||
| Valuda | dòłaro canadeze | ||||||
| PIL (nominal) | 2 206 764 milion de USD (2020) | ||||||
| Varie | |||||||
| Codex ISO 3166 | CA, CAN, 124 | ||||||
| TLD | .ca e .quebec | ||||||
| Prefiss tel. | +1 | ||||||
| Sigla autom. | CDN | ||||||
| Inn nazional | O Canada | ||||||
| Evoluzion storega | |||||||
| Proclamazion | 1º luj 1867 | ||||||
El Cànada a l'é el stat püssé a nord del America del Nord. A l'è el segund paes püssè grand del mund cume estensiun, e l'è spantegaa in d'una tera intra l'Ucean Atlantich, l'Ucean Pacifich e l'Ucean Artich. A l'è tacaa a ovest e a süd cunt i Stat Ünì.
I lenguv püssé parlaa a hinn l'ingles e'l frances, che hinn anca i lenguv ufissiaj.
La sua capital a l'é Ottawa (808.391 abitant). Alter cità impurtant a hinn Toronto, Montreal, Vancouver, Calgary, Edmonton, Québec e Winnipeg.
El 75% del popul canades al viv a men de 250 km del cunfin american.
Storia
[Modifega | modifica 'l sorgent]El Canadà a l'é nassüü cume füsiun de un poo de culoni ingles, anca una quaj de lur a l'era stada una culonia francesa.
El paes l'ha ciapaa l'indipendenza del Regn Ünì cunt un prucess scuminciaa in del 1867 e finii in del 1982. El paes el fa part del Commonwealth e dunca el ricugnuss cume munarca el re del Regn Ünì Carl III.
Urganizaziun pulitiga e aministraziun
[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Canadà a l'é una munarchìa custitüzziunal, federal e parlamentar. La gh'ha dent des pruinc e trì teritòri. I pruinc a hinn püssé autonum di teritòri rispet al guern federal.
El prim minister a l'é el Justin Trudeau (del 2015).
| Bandera | Pruincia | Capital | Agn che hinn andà dent in de la Cunfederaziun |
|---|---|---|---|
| Columbia Britànica | Victoria | 1871 | |
| Alberta | Edmonton | 1905 | |
| Saskatchewan | Regina | 1905 | |
| Manitoba | Winnipeg | 1870 | |
| Ontario | Toronto | 1867 | |
| Québec | Québec | 1867 | |
| New Brunswick | Fredericton | 1867 | |
| Neuva Scòssia | Halifax | 1867 | |
| Ìsola del Princip Eduard | Charlottetown | 1873 | |
| Teranöva e Labrador | St. John's | 1949 | |
| Bandera | Teritori | Capital | Agn che hinn andà dent in de la Cunfederaziun |
| Yukon (teritori) | Whitehorse | 1898 | |
| Teritòri dël Nòrd-Òvest | Yellowknife | 1870 | |
| Nunavut | Iqaluit | 1999 |
| Antigua e Barbuda | Bahamas | Barbados | Belize | Canada | Costa Rica | Cuba | Dominica | El Salvador | Giamaica | Grenada | Guatemala | Haiti | Honduras | Messich | Nicaragua | Panama | Republega Dominicana | Saint Kitts e Nevis | San Vincenz e Grenadin | Santa Luzia | Statt Unii | Trinidad e Tobago | |
