Io (corp celest)
|
Chest artícol a l'è scricc in Lumbàrt, ortograféa orientàl unificàda. |
| Io
(Giove I) | |
|---|---|
| Satellite de | Giove |
| Descuprii | 7 de zenér del 1610 |
| Descovridor | Galileo Galilei |
| Parameter orbital | |
| (a l'epoca J2000) | |
| Semiass maggior | 421 700 km |
| Perijovi | 420 000 km |
| Apojovi | 423 400 km |
| Circonf. orbitala | 2 649 620 km |
| Period orbital | 1,769137786 dé (1g 18h 27' 33,5") |
| Velocità orbitala | 17 263 m/s (min)
17 334 m/s (media) 17 406 m/s (max) |
| Inclinazion orbitala | 2,21° |
| Inclinazion dal equat. de Giove |
0,05° |
| Ecentricità | 0,0041 |
| Dati fisegh | |
| Dimension | 3 660,0×3 637,4× ×3 630,6 km |
| Diameter medi | 3 642,6 km |
| Superfiss | 4,191 × 1013 m² |
| Volum | 2,53 × 1019 m³ |
| Massa | |
| Densità media | 3,528 × 103 kg/m³ |
| Acceleraz. de gravità in superfiss | 1,79 m/s² (0,183 g) |
| Velocità de fuga | 2 600 m/s |
| Period de rotazion | Rotasiù sìncrona |
| Velocità de rotazion (a l'equatùr) |
75,3 m/s |
| Inclinazion assiala | nesöna |
| Temperatura superficiala |
2 000 K (max) |
| Pression atm. | trase |
| Albedo | 0,63 |
| Dati d'osservazion | |
| Magnituden app. | 5,0 (media) |
| Magnituden app. | 5,02 |
Io l'è 'n satèlite natüral del pianeta Giove, chèl piö intèrno dei quàter satèliti medìcei, el quàrt per dimensiù 'ntra töcc i satèliti del Sistema Solar e chèl piö dèns de töcc.
El g'ha de piö de 400 vülcà atìf e chèsto el la rènt l'ogèt piö atìf del pónt de vìsta geològich de töt el Sistema Solar.
A diferènsa de la gran part dei satèliti del Sistema Solar estèrno, che i è perlopiö furmàcc de gias de àiva, Io l'è furmàt de préde de silicàcc che sta töt entùren a 'n nösöl de fèr o de Solfùro de fèr fundìcc.

Io el ghe gìra entùren a Giove conden perìot de presapóch 42 ùre e mèza; el semiàs magiur de la sò òrbita l'è de 421.700 km. L'orbita l'è praticamènt circolàr condena ecentricità de 0,0041 e 'n inclinasiù de apéna 0,05° en confrónt al equatùr de Giove.
Compagn de töcc i óter satèliti galileià Io l'è en rotasiù sìncrona con Giove, conden emisfér del satèlite che 'l vàrda sèmper 'nvèrs el pianéta.[1]
Riferimèncc
[Modifega | modifica 'l sorgent]- ↑ Planetographic Coordinates. Wolfram Research, 2010. URL consultad in data 2010=03-29.
