Gesa de la Trinità e di Sant Medegh (Bari)

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
La Gesa, che l'è dent a un palazzi

La Gesa de la Trinità e di Sant Medegh (ofizzialment in italian Chiesa Arciconfraternita SS. Trinità e SS. Medici) a l'è un gesioeul de Bari, in la cità veggia, propi arent al Castell normand-svev e gestida de la confraternita omonema, fada su a nivell canonegh in del 1555 e recognossuda ofizzialment el 10 de sginer 1935.[1]

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

El palazzi baroch che la gesa l'è dent l'è stad fad su vers la fin del 1700, menter la cà de cult deperlee l'è de la prima mità del secol quell de vundes, forsi anca prima[2], con la soa storia che l'è per la pupart descognossuda: el se sa che l'era part del slargàss di Benedetin in Puja, che voleven sbassà el roeull di monegh de origin grega.[3]. Al temp, la se ciamava de San Nicola foeura di mure, in del 1156 el deventa feminin, sota la proprietà de Santa Scolastega, e in del 1555 a gh'è un at che 'l mostra che dent l'è stada fada su 'na confraternita, con l'unega regola che se la se fudess desligada la proprietà la saria tornada ai moneghe.[3] In del 1924 la confraternita l'è fada su 'me arciconfraternita e in del 1929 la perd el dirit de doperà di locai che gh'haveva dent la Gesa de San Jacom, e donca in del 1939 la va dent al canton che gh'è incoeu, cont anca la familia Triggiano-Amoruso, proprietaria di spazzi, che ghe dona pussee inscì de slargà la gesa. [2][3]

L'è stada, cont el temp, sbatuda sgiò squasi per intregh, foeura che per una luneta cont un bassrilev de la Trinità, inscì de metela in del palazzi: in del 1939 l'è dada in man a la Confraternita, al temp fada su per la pupart de paisan e i forme del dì d'incoeu gh'è del 1964.[3]

Architetura[Modifega | modifica 'l sorgent]

Sita in d'un palazzi baroch, in del restell a gh'è la luneta de la Trinità che la resta de la gesa originala, quand che se va dent se troeuva una cros de legn de l'età de Mez e, dopo vesser andad denter[4], se ved l'aula unega de la gesa, che la gh'ha do spazzi a lat con di altar per orà. El gran altar in l'absid l'è in bronz, fad su del Mario Colonna, e 'l gh'ha dree un mosaich bell colorad con la Trinità e a la mancina e a la drizza del Gesù i stema di quater evangelista e, in bass, i sant Cosma e Damian. [3]

La lus la riva de trè vedrare con scrivud "el Fioeul l'è el savè de l'Amor", "el Pader l'è Amor" e "el Spirit Sant l'è la forza de l'Amor" (in l'original italian "il Figlio è Sapienza dell’Amore", "il Padre è Amore", "lo Spirito Santo è Forza dell’Amore").[3] In di spazzi de lat a gh'è una statua de la Madona e una statua di Sant Medegh. Infin, in sul paviment, a gh'è el stema de la Confraternita, con data 1986, fad su in marmor. [3]

In sagrestia a gh'è un quader de la scoeula del Tizian de la Madona col Bambin, un quader de la Trinità del '600, vun del San Nicola e 'n alter di Sant Medegh.[2]

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Confraternite - Arcidiocesi di Bari - Bitonto
  2. 2,0 2,1 2,2 CHIESA SANTA TRINITÀ E SANTI MEDICI
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Around Bari
  4. Bari, quel tempio nascosto in un palazzo: è la chiesa della Trinità e dei Santi Medici

Alter proget[Modifega | modifica 'l sorgent]