Ferrovia rapida urbana de Berlin

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Vedrína
Vedrina
Vedrina
Quest articol chì l'è in la Vedrina de la Wikipedia Vedrina
Ferrovia rapida urbana de Berlin

Tren ferm a la stazion del zoo.
Tipolojia S-Bahn
Stats Germania
Territore Berlin
Vertura 8 agost 1924
Part de Verkehrsverbund Berlin-Brandenburg
Linie Linia S1 (S-Bahn de Berlin), Linia S2 (S-Bahn de Berlin), Linia S9 (S-Bahn de Berlin), Linia S85 (S-Bahn de Berlin), Linia S8 (S-Bahn de Berlin), Linia S75 (S-Bahn de Berlin), Linia S7 (S-Bahn de Berlin), Linia S5 (S-Bahn de Berlin), Linia S47 (S-Bahn de Berlin), S42, Linia S46 (S-Bahn de Berlin), Linia S25 (S-Bahn de Berlin), S41, Linia S45 (S-Bahn de Berlin), Linia S3 (S-Bahn de Berlin), Linia S26 (S-Bahn de Berlin) e S15
Operador S-Bahn Berlin GmbH
Sit ofiçal www.s-bahn-berlin.de/
Scartament scartament normal
N. stazion e fermade 166
Lungeza 331,5 km
Traçad
istruzion 

El servizzi ferroviari svelt urban de Berlin o S-Bahn de Berlin (in todesch S-Bahn Berlin) a l'è on sistema de strapòrt ferroviari de la capitala todesca.

In del 1930 a l'è staa doperaa, per la prima voeulta a Berlin, el simbol de ona "S" bianca sora on sfond verd e 'l nomm "S-Bahn" (che a l'è el nomm cort de Stadtschnellbahn, che 'l voeur dì "ferrovia svelta urbana"). A Berlin, cont el nomm de S-Bahn a hinn staa ciamaa anca i percors che gh'eren gemò sora la ferrovia urbana (Stadtbahn), sora 'l raccordi circolar ferroviari (Ringbahn) e sora i percors che vann dal center vers i center suburban (Vorortbahn), sora di quaj giraven ancamò i tren a vapor.

Sora ona red ferroviaria de 331,5 km a hinn, incoeu, in servizzi 15 lign de S-Bahn e 166 stazion, di quaj 75 km e 33 stazion a hinn foeura di confin de Berlin, denter el stat federal del Brandeburgh[1][2]. A partì dal 1995, a l'è gestida da la S-Bahn Berlin GmbH, societaa fada-sù aposta, contrallada da la Deutsche Bahn.

Red[Modifega | modifica 'l sorgent]

La red di tren svelt urban a l'è componnuda de quides lign:

Linia Percors Inaugurazion Longhezza Stazion
S1 Berlin-WannseeOranienburg 1877 52 km 35
S2 BlankenfeldeBernau 46 km 28
S25 Teltow StadtHennigsdorf 40 km 27
S3 Berlin Ostkreuz ↔ Erkner 24 km 13
S41 Ferrovia circolara (Ringbahn) in vers orari 37 km 28
S42 Ferrovia circolara (Ringbahn) in vers anti-orari 37 km 28
S45 Berlin SüdkreuzBerlin-Schönefeld Flughafen 17 km 15
S46 Berlin WestendKönigs Wusterhausen 40 km 21
S47 Hermannstraße ↔ Berlin Spindlersfeld 15 km 7
S5 Berlin-SpandauStrausberg Nord 58,4 km 36
S7 Potsdam HauptbahnhofAhrensfelde 47 km 29
S75 Berlin Westkreuz ↔ Berlin Wartenberg 36 km 27
S8 BirkenwerderZeuthen 53 km 25
S85 Berlin Waidmannslust ↔ Berlin Grünau 30 km 20
S9 Pankow ↔ Berlin-Schönefeld Flughafen 41 km 18

Stòria[Modifega | modifica 'l sorgent]

Origen[Modifega | modifica 'l sorgent]

Logo de la ferrovia urbana svelta.
Tren urban a vapor a la stazion de Savignyplatz.

Gemò dal 1871, la ferrovia circolara (Ringbahn) la gh'aveva quatter binari, duu per el trafich local, duu al trafich di tren de longa-distanza, perchè, el desvilupp industrial e edilizi de la cittaa ha faa deventaa necessari gemò a chel temp la division di trafich. In del 1882 a l'è stada inaugurada la ferrovia urbana (Stadtbahn), che la conligava i lign ferroviari de l'est cont chej de l'òvest, a travers el center de la capitala. Anca sura chesta linia a l'è staa subet doperaa on servizzi urban sora di binari "dedicaa".

La trazion a vapor a l'era, però, minga bona per on servizzi freguent e cont tant fermaa. A l'inizzi del secol noeuv, donca, a se hinn sperimentaa sistem d'elettrificazion divers, comè a l'era staa faa per la red de Amburgh; chest speriment a hinn staa fermaa da la prima guerra mondiala.

In del 1924, passaa el period de cris del depos-guerra, a l'è staa finalment pientaa-sù el primm servizzi a trazion elettriga, da la stazion ciamada Stettiner Bahnhof (che, incoeu, a l'è ciamada Nordbahnhof e a l'è stada mettuda sòtta-terra) a Bernau. El sistema scernii a l'è a corrent continua 800 V, a terza rodaja, e donca el podeva minga vess doperaa cont i servizzi a longa-distanza (elettrificaa a partì di agn vottanta a corrent alternada a 15 kV 16,7 Hz). Al temp istess, i marciapè di fermaa a hinn staa portaa a on'altezza de 96 cm dal pian del ferr, inscì che 'l sarïen deventaa pussee cort i temp per fà intraa i gent in de la caroccia e, donca, i temp de fermada. Per chest motiv, la S-Bahn berlinesa a l'è ancamò al dì d'incoeu (insemma a la red de Amburgh) separada da la red nazionala de la DB.

In di agn depos de l'elettrificazion di lign urban e suburban, a hinn staa pientaa-sù, in pocch temp, i servizzi che se pòden vedè chì de sotta, denter la tabella:

5 giugn 1925 Berlin-GesundbrunnenBirkenwerder
4 ottober 1925 Birkenwerder ↔ Oranienburg
16 marz 1927 Berlin Schönholz-Reinickendorf (incoeu Berlin Schönholz) ↔ Velten
10 luj 1928 Berlin-WannseeStahnsdorf (che incoeu la gh'è puu)
11 luj 1928 Berlin Ausstellung (incoeu Berlin Westkreuz) ↔ Berlin Stralau-Rummelsburg (incoeu Berlin Ostkreuz) (Stadtbahn)

Berlin Ausstellung (incoeu Berlin Westkreuz) ↔ Potsdam (incoeu Potsdam Hauptbahnhof)

Berlin Stralau-Rummelsburg (incoeu Berlin Ostkreuz) ↔ Erkner

23 agost 1928 Berlin Ausstellung (incoeu Berlin Westkreuz) ↔ Berlin Spandau West (incoeu Berlin Spandau)
6 noember 1928 Berlin Schlesischer Bahnhof (incoeu Berlin Ostbahnhof) ↔ Berlin Kaulsdorf

Berlin Halensee ↔ Berlin Treptow (incoeu Berlin Treptower Park) (Ringbahn)

Berlin Halensee ↔ Berlin Charlottenburg

Berlin Neukölln ↔ Berlin Grünau

Berlin Warschauer Straße ↔ Berlin Treptow (incoeu Berlin Treptower Park)

1 fevree 1929 Berlin Treptow (incoeu Berlin Treptower Park) ↔ Berlin Witzleben (incoeu Berlin Messe Nord/ICC) (Ringbahn)

Berlin Charlottenburg ↔ Berlin Witzleben (incoeu Berlin Messe Nord/ICC)

Berlin Treptow (incoeu Berlin Treptower Park) ↔ Berlin Baumschulenweg

Berlin Warschauer Straße ↔ Berlin Frankfurter Allee

Berlin Schöneweide ↔ Berlin Spindlersfeld

18 april 1929 Berlin Potsdamer Ringbahnhof (che incoeu la gh'è puu) ↔ Berlin Papestraße (incoeu Berlin Südkreuz)

Berlin Schöneberg (che incoeu la gh'è puu) ↔ Berlin Ebersstraße (incoeu Berlin Schöneberg)

Berlin Halensee ↔ Berlin Witzleben (incoeu Berlin Messe Nord/ICC)

2 luj 1929 Berlin Potsdamer Ringbahnhof (che incoeu la gh'è puu) ↔ Berlin Lichterfelde Ost
18 desember 1929 Berlin Jungfernheide ↔ Berlin Gartenfeld (che incoeu la gh'è puu)

Dal 1930 a la segonda guerra mondiala[Modifega | modifica 'l sorgent]

Dal primm de desember 1930 i servizzi urban e suburban a trazion elettriga a hinn staa indicaa da la sigla S-Bahn. El nòmm, che a l'è el nòmm cort de Stadtschnellbahn ("ferrovia svelta urbana") suggeriva on rapòrt cont la U-Bahn (Untergrundbahn, "ferrovia sotterrania", che a l'è la classega metropolitana). El rapòrt el riva da la freguenza di cors, dal fatt che i fermaa a hinn ona arent a l'altra, da la fazzilitaa de acessià e da la comprensibilitaa del servizzi.

Gemò el 15 de desember 1930 a l'è staa pientaa-sù el slongament da Berlin-Kaulsdorf a Berlin-Mahlsdorf.

In del 1933, anca l'important linia per Potsdam (la Stammbahn, prima ferrovia prussiana) a l'è stada integrada in de la red. In quest cas, a l'è staa elettrificaa minga domà el servizzi suburban, che gh'era gemò sora di binari già esistente su binari dedicaa, ma anca i duu binari a longa-distanza, sora i quaj a l'è staa pientaa-sù on servizzi de S-Bahn dirett. Chest tren, che conligaven l'elegant sobborgh residenzial de Wannsee al center finanziari cittadin (el Potsdamer Platz) a A gh'è staa taccaa-adree la numerada de Bankierzüge, che 'l voer dì "tren di bancher".

Cont el pientament del regim nazional-socialista a hinn staa stenduu pian urbanistegh semper pussee ambizios, che a voureven mudà Berlin in "Germania, capitala del mond" (Welthauptstadt Germania). Anca per la red ferroviaria si prevedeven important lavô de potenziament, finii però domà in ona part piscinina.

Anca la S-Bahn a l'è stada interessada da progett d'ona quaj portada. L'uneca importanta opera fada a l'è staa però la ripresa d'on progett vegg, la galeria Nord-Sud, che avarïa dovuu conligà i lign suburban attestaa in di stazion de coo a Nòrd (Lehrter e Stettiner Bahnhof) cont chej meridionaj (Potsdamer e Anhalter Bahnhof). Ma anca chest'opera a l'è stada fada domà per on tocch, si come mancava el ramm settentrional vers la stazion de Lehrter.

La prima banda de la galeria, da la Stettiner Bahnhof a l'Unter den Linden, a l'è stada inaugurada el 28 de luj 1936, in ocasion di Olimpiad de Berlin. L'opera a l'è stada a la fin finida in del 1939, cont i duu conligament vers Yorckstraße e Großgörschenstraße. El completament de la galeria ha faa deventaa la stazion de Friedrichstraße el noeud central de la red.

In di agn istess a l'è staa ativaa on quaj slongament periferigh:

  • 15 de april 1939: Berlin Priesterweg - Mahlow
  • 6 de ottober 1940: Mahlow - Rangsdorf
  • 8 de settember 1943: Berlin Lichterfelde Ost - Berlin Lichterfelde Süd

Dal 1943, la situazion de guerra ha permettuu minga alter lavô. Progett, comè 'l slongament di S-Bahn espress, la galeria Anhalter Bahnhof - Görlitzer Bahnhof, la segonda Ringbahn, a hinn staa mai faa.

In del 1944 a hinn staa sopress per dagn de guerra (e mai puu reativaa) la Cheruskerkurve, intra la Ringbahn (stazion Berlin Schöneberg e Berlin Papestraße, incoeu Berlin Südkreuz) e la Berlin Potsdamer Ringbahnhof, e la Nordringkurve, intra Berlin Witzleben (incoeu Berlin Messe Nord/ICC) e Berlin-Charlottenburg.

El depos-guerra (1945-1961)[Modifega | modifica 'l sorgent]

I dagn de la guerra a hinn staa grev e scompartii su tuta la red. Tocch de l'armament e del material a hinn staa sequestraa da l'esercit sovietigh e spedii in URSS comè riparazion de guerra.

Nonostant i dificoltaa, la recostrusion a l'è andada inanz a la svelta e tutt i lign a hinn staa repientaa-sù (ona quaj voeulta domà provisoriament) gemò a l'inizzi del 1946. Pussee fadigos a l'è stada la recostrusion de la galeria Nòrd-Sud, fada pussee larga di nazist in di ultem dì de la guerra: l'opera chì a l'è stada finida domà a la fin del 1947.

La ferrovia Berlin Potsdamer Bahnhof - Berlin Zehlendorf, sora de la qual a correven i Bankierzüge, a l'è stada mai puu recostruida: la banda dòpo, Berlin Zehlendorf - Berlin Düppel-Kleinmachnow (che incoeu la gh'è puu) a l'è stada elettrificada e mettuda dent la red de la ferrovia urbana in del 1948. Al temp istess a l'è staa finii, in trii tapp, el slongament fin a Strausberg, scominciaa prima de la guerra e lassaa imperfett:

In del 1949 a hinn staa pientaa-sù la Republega Federala e la Republega Democrategh. La Germania a l'è dividuda. El status de Berlin la gh'ha ona quaj particolaritaa: el settor sovietegh a l'è staa subet mettuu insemma a la RDT, e ghe è deventada la capitala; el settor occidentaj, invece, se podeva minga mett insemma al rest de la RFT per vari motiv, a partì da la distanza e da la separazion fisega.

La situazion di ferovi la riflett quest particolaritaa chì: tuta la red berlinesa, e donca anca la S-Bahn, la sugutava a vess gestida da la Deutsche Reichsbahn, l'aministrazion ferroviaria che gh'era anca prima de la guerra e che adess a l'era de la Germania Est. Quest el voeureva dì che recostrusion, slongament, mudament a la red, andaven semper a vantagg del settor oriental.

Dal 1952 tucc el traffegh a longa-distanza a l'è staa menaa sora la noeuva zenta ferroviaria (el Berliner Außenring), inscì che i tren de l'est andaven e se fermaven minga dent Berlin Ovest, e i vegg stazion de coo a hinn staa saraa. La banda Berlin Jungfernheide - Berlin Spandau (incoeu Berlin Stresow) a l'è stada elettrificada e mudada in S-Bahn. Anca il raccordi di mercanzii Berlin Pankow-Schönhausen (incoeu Berlin Pankow) - Berlin Schönhauser Allee a l'è elettrificaa, inscì che i conlegament vers Bernau podeven vess faa senza andà a travers i settor occidentaj.

La tabella la fà vedè i slongament de la red in di agn '50:

30 april 1951 Berlin GrünauKönigs Wusterhausen
7 luj 1951 Berlin Lichterfelde SüdTeltow
30 luj 1951 Berlin Spandau West (incoeu Berlin Spandau) ↔ Falkensee (che incoeu la gh'è puu)
3 agost 1951 Berlin Spandau West (incoeu Berlin Spandau) ↔ Staaken (che incoeu la gh'è puu)
28 agost 1951 Berlin Jungfernheide ↔ Berlin Spandau (incoeu Berlin Stresow)
25 desember 1952 Berlin Schönhauser Allee ↔ Berlin Pankow-Schönhausen (incoeu Berlin Pankow)
3 giugn 1956 Strausberg ↔ Strausberg Nord

La division de la red[Modifega | modifica 'l sorgent]

In di primm or del 13 de agost 1961 el govern de la Germania Est el costruiss senza avisaa prima el Mur de Berlin, per separà Berlin Ovest da Berlin Est e de la Germania Est. La Deutsche Reichsbahn, che a l'era informada gemò da temp de l'operazion, a l'era gemò preparada a la division de la S-Bahn in duu red destinguu, e donca a l'è riussida a fà i cambiament in domà on dì:

  • division de la Stadtbahn Berlin Westkreuz - Berlin Ostkreuz in duu band destinguu, dividuu da la stazion de confin Berlin Friedrichstraße.
  • sarada di stazion Berlin Nordbahnhof, Berlin Oranienburger Straße, Berlin Unter den Linden, Berlin Potsdamer Platz. I tren sugutaven donca a andà inanz in de la galeria Nord-Sud, ma senza fermaa dent el settor Est (foeura de Berlin Friedrichstraße d'interscambi cont la banda Ovest de la Stadtbahn).
  • sarada de la stazion Berlin Bornholmer Straße e de la banda enter questa e Berlin Pankow. Restaven i conligament Berlin Gesundbrunnen - Berlin Wollankstraße (Ovest) e Berlin Schönhauser Allee - Berlin Pankow (Est).
  • division de la Ringbahn in duu band destinguu, interumpuu enter Berlin Gesundbrunnen e Berlin Schönhauser Allee, e enter Berlin Treptower Park e Berlin Sonnenallee.
  • interuzion enter Berlin Baumschulenweg e Berlin Köllnische Heide.
  • sopression di ramm estern entra Berlin Ovest e 'l territòri de la Germania Est, Berlin Lichtenrade - Rangsdorf, Berlin Lichterfelde Süd - Teltow, Berlin Wannsee - Stahnsdorf, Berlin Wannsee - Potsdam, Berlin Spandau West (incoeu Berlin Spandau) - Falkensee.
  • interuzion enter Berlin Heiligensee e Hennigsdorf. La linia da chesta localitaa chì a Velten a l'è restada, per tant agn, isolada da la red, fin al termen del servizzi S-Bahn in del 1983.
  • interuzion enter Berlin Frohnau e Hohen Neuendorf. La linia da chesta localitaa chì a Oranienburg a l'è restada, per pocch mes, isolada da la red, e a la fin conligada de noeuv, cont l'elettrificazion de la banda Berlin Blankenburg - Hohen Neuendorf (sora l'Außenring).

La ferrovia svelta urbana a Berlin Est[Modifega | modifica 'l sorgent]

1976-1991. Noeuv quarter e noeuv lign de strapòrt: S-Bahn (in verd), U-Bahn (in bloeu), tram (in ross).

In del settor oriental, la S-Bahn a l'era el mezz pussee important. La red metropolitana, infatt, a l'era componnuda de domà duu lign (A, incoeu part de la U2, e E, incoeu U5), che pòdeven vess slongaa minga per reson economegh.

On primm slongament de la S-Bahn a l'è staa ativaa in del 1962, per conligà l'Aeropòrt de Schönefeld.

In di agn 70 e 80 a hinn staa dervii noeuv band de S-Bahn per servì i noeuv quarter residenziaj che, in di agn istess, a eren dree a vess desviluppaa a la periferia de la cittaa.

La prima banda, al servizzi del quarter de Marzahn, a l'è stada ativada in trii fas:

  • 30 de desember 1976: Berlin Friedrichsfelde Ost ↔ Berlin Marzahn
  • 15 de desember 1980: Berlin Marzahn ↔ Berlin Otto-Winzer-Straße (incoeu Berlin Mehrower Allee)
  • 30 de desember 1982: Berlin Otto-Winzer-Straße (incoeu Berlin Mehrower Allee) ↔ Ahrensfelde

El segond quarter faa, Hohenschönhausen, la ferrovia urbana a l'è rivada in duu fas:

  • 20 de desember 1984: Berlin Springpfuhl ↔ Berlin Hohenschönhausen
  • 20 de desember 1985: Berlin Hohenschönhausen ↔ Berlin Wartenberg

La linia per el terz quarter, Hellersdorf, anca lee pensada al principi comè ona linia S-Bahn, a l'è stada invece pientada-sù comè metropolitana (slongament de la linia E, incoeu U5), per mingà concentrà on traffegh tropp pesant sora la banda centrala Berlin Friedrichstraße - Berlin Ostkreuz.

Il quart quarter, Malchow, a l'è staa mai faa. Anca per chest el se pensava de slongà la linia da Wartenberg longh l'Außenring e de fà ona intescambi S-Bahn.

La ferrovia svelta urbana a Berlin Òvest[Modifega | modifica 'l sorgent]

Red S-Bahn (in verd), metropolitana (in bloeu), tram (in ross), in del 1961 e in del 1989.

Depos la costrusion del Mur, a Berlin Ovest a l'è partida a livell offizial ona campagna de boicottagg de la S-Bahn, cont el pientament de lign de corrier parallej e 'l progett de noeuv lign de metropolitana. In pocch temp, el numer di passegger strapòrtaa da la S-Bahn a l'è andaa-giò, fin a deventà trascurabel. La DR ha responduu ridusend el mantegniment e 'l servizzi, comonque gemò curt.

A sentì de chest staa de tension chì a l'è staa tutt el sistema de trasport in di settor occidentaj. In di agn istess, la BVG aveva scominciaa on programa de sopresion rapida di tram urban (finii in del 1966), per avè ona cittaa "dedicada a la machina" (Autogerechte Stadt). L'important pian de espansion de la red metropolitana (200-km-Plan), che l'è staa però minga finii perchè tropp car, a s'è desmostraa de bon insufficient ai besogn. Testimonianz de chel period difizil a hinn per esempi la U7 che per on longh tocch la corr squas parallela al "Ring", o i longh percors pedonaj a la stazion de interscambi intra S-Bahn e U-Bahn a Rathaus Steglitz, dovuu al faa che la DR aveva daa minga el consens a scavà sotta la sed de la S-Bahn, de sò proprietaa.

In del 1980 la DR, depos on scioper, ha riduu oltra el servizzi, e ha desmettuu totalment el servizzi sora i lign men doperaa, precisamente:

  • Ringbahn Berlin-Gesundbrunnen ↔ Berlin Sonnenallee
  • Berlin Neukölln ↔ Berlin Köllnische Heide
  • Berlin Anhalter Bahnhof ↔ Berlin Nikolassee
  • Berlin Zehlendorf ↔ Berlin Düppel (che incoeu la gh'è puu)
  • Berlin Westkreuz ↔ Berlin Staaken (che incoeu la gh'è puu)
  • Berlin Jungfernheide ↔ Berlin Spandau (incoeu Berlin Stresow)
  • Berlin Jungfernheide ↔ Berlin Gartenfeld

Dal 9 de sgenee 1984, depos on acord, tuta la red S-Bahn de Berlino Òvest a l'è stada ceduda da la DR all'azienda cittadina de traspòrt, la BVG.

El staa di lign, che gh'aveven besogn de important lavô de manteniment strasordenari e redrizz, unii a la scarseggià de resors, a l'era impossibel reativà tuta la red, ma domà i band pussee important. Al temp istess a l'è staa pientaa-sù el sistema de numer di lign, del tipo Sx, simil a chel che se doperava anca in di alter cittaa de la Germania Ovest.

Depos i primm, urgent, lavô de sistemazion, a hinn staa dervii anmò i band chì de sòtta:

  • 9 de sgenee 1984: S2 Berlin Anhalter Bahnhof ↔ Berlin Lichtenrade
  • 9 de sgenee 1984: S3 Berlin Friedrichstraße ↔ Berlin Charlottenburg
  • 1º de magg 1984: S2 Berlin Anhalter Bahnhof ↔ Berlin Gesundbrunnen
  • 1º de magg 1984: S3 Berlin Charlottenburg ↔ Berlin Wannsee
  • 1º de ottober 1984: S2 Berlin Gesundbrunnen ↔ Berlin Frohnau
  • 1º de fevree 1985: S1 Berlin Anhalter Bahnhof ↔ Berlin Wannsee

A la fin, anca in di settor occidentaj la red S-Bahn a l'è stada integrada cont i red de metropolitana e di corrier.

Re-unificazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Pocch mes depos la crodada del Mur (9 de november 1989), anca sì prima de la reunificazion (3 de ottober 1990), la BVG ha dervii anmò i "stazion fantasma" de la galeria Nord-Sud, situaa in del settor oriental. I duu part de la Stadtbahn ha hinn staa taccaa anmò insemma comè ona linia. Subet depos a l'è stada pientada-sù ona quaj banda estern, da i ex-settor occidentaj al territòri de l'ex-Germania Est, che a eren staa fermaa cont la costrusion del Mur, el 13 de agost 1961:

El 17 de desembre 1993 a hinn staa dervii i band:

El 1º de sgenee 1994 la Deutsche Bundesbahn e la Deutsche Reichsbahn se a hinn unii per fà-sù la noeuva Deutsche Bahn. In del dì istess, i lign S-Bahn di ex settor occidentaj a hinn passaa da la BVG a la DB. Dal 1º de sgenee 1995 a l'è stada pientada la societaa S-Bahn Berlin GmbH, controllada da la DB.

In di agn depos, se a hinn repientà i band che eren staa bandonaa:

Datta de la repientament Banda Soppressa dal
28 magg 1995 Berlin Schönholz ↔ Berlin Tegel 1984
28 magg 1995 Berlin Priesterweg ↔ Berlin Lichterfelde Ost 1984
15 april 1997 Berlin Westend ↔ Berlin Jungfernheide (Ringbahn) 1980
18 desember 1997 Berlin Neukölln ↔ Berlin Treptower Park (Ringbahn) 1961
16 sgenee 1998 Berlin Westkreuz ↔ Berlin Pichelsberg 1980
25 settember 1998 Berlin Lichterfelde Ost ↔ Berlin Lichterfelde Süd 1984
15 desember 1998 Berlin Tegel ↔ Berlin Heiligensee 1984
15 desember 1998 Berlin Heiligensee ↔ Hennigsdorf 1961
30 desember 1998 Berlin Pichelsberg ↔ Berlin Spandau 1980
19 desember 1999 Berlin Jungfernheide ↔ Berlin Westhafen (Ringbahn) 1980
17 settember 2001 Berlin PankowBerlin-Gesundbrunnen 1961
17 settember 2001 Berlin Schönhauser Allee ↔ Berlin-Gesundbrunnen (Ringbahn) 1961
16 giugn 2002 Berlin-Gesundbrunnen ↔ Berlin Westhafen (Ringbahn) 1980

Il 24 febbraio 2005 è stato attivato un prolungamento di nuova costruzione da Berlin Lichterfelde Süd a Teltow Stadt.

Servizzi[Modifega | modifica 'l sorgent]

Biliett[Modifega | modifica 'l sorgent]

Machinetta automatega per comprà i biliett.

Al dì d'incoeu, on biliett per la ferrovia svelta urbana el var anca per tuta la red di strapòrt publegh della cittaa, grazie al Verkehrsverbund Berlin-Brandenburg (VBB), che 'l gh'ha denter sia la S-Bahn de Berlin che la BVG (la societaa berlinesa de strapòrt), oltra a DB Regio (division di strapòrt regionaj de la Deutsche Bahn) e a alter aziend minor che operen in del territòri del Brandeburgh. Cont la metropolitana (U-Bahn), i tram, i corrier e i traghett, la ferrovia svelta urbana de Berlin a l'è donca, incoeu, part del sistema integraa di strapòrt publegh berlines.

Orari de avertura[Modifega | modifica 'l sorgent]

I ferovi svelt urban de Berlin a hinn in servizzi è 21 or al dì, e la resta sarada domà intra la vona e i quatter or de la nocc in di dì de lavô, menter la lavora 24 or su 24 in di sabet e i domenigh e in di dì prima di fest (in via di lign S45 e S85 che de nocc a vann minga).

La linia S85 la cor domà dal lundesdì al vernardì.

Freguenz[Modifega | modifica 'l sorgent]

I lign a gh'hann de solet ona freguenza de 10 menut. Foeura di or de ponta, el se fa, sora tucc i lign, on servizzi cont ona freguenza de 20 menut.

Tant lign a coren sora i binari istess, in manera che, per ona granda part de la red, la freguenz a l'è de on tren ògni 5 menut. In di band de la red elencaa chì se metten-sora divers lign: la Stadtbahn (quatter lign), la banda meridionala de la Ringbahn (da trii a cinch lign), la banda orientala de la Ringbahn (cinch lign) e la galeria nòrd-sud (trii lign). Chest fà sì che in quest tocch chì i freguenz a hinn de 2-3 menut.

In di nocc di vernadì e i sabet e di dì prima di fest, la maggior part di cors la vegn fada cont ona freguenza de 20 menut. Sora la ferrovia circolara e la ferrovia nòrd-sud, invece, la freguenza a l'è de 10 menut e sora la Stadtbahn a l'è de 5 menut. La banda de foeura de la linia S5 (Mahlsdorf - Strausberg Nord) a l'è servida cont ona freguenza de 60 menut. Domà sora la banda Hohen Neuendorf - Blankenburg (S8) a l'è ofrii minga nissun servizzi.

Enter-modalitaa[Modifega | modifica 'l sorgent]

La ferrovia svelta urbana de Berlin la gh'ha anca on ròll important de strapòrt enter-modal, per esempi machina + tren (cont di parchegg de scambi arent di stazion, in particolar foeura del center de la capitala) e spiciula + tren (sia cont el strapòrt de la spiciula sora el tren sia cont di parchegg faa aposta per i spiciul).

Bibliografi[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Biagia Bongiorno: "Die Bahnhöfe der Berliner Hoch- und Untergrundbahn" - Herausgegeben vom Landesdenkmalamt Berlin. Imhof Petersberg 2007, ISBN 978-3-86568-292-5
  • Wolfgang Kiebert: "Die Berliner S-Bahn 1924 bis heute" - Verlag transpress Berlin 2004, ISBN=3-613-71242-3
  • Robert Schwandl: "Berlin S-Bahn Album" Verlag Robert Schwandl, Berlin 2003 ISBN=3-936573-02-6
  • Bernhard Strowitzki: "S-Bahn Berlin. Geschichte(n) für unterwegs " Verlag GVE, Berlin 2002 ISBN=3-89218-073-3
  • Alfred Gottwaldt: "Das Berliner U- und S-Bahnnetz" - Argon Verlag GmbH, Berlino 1994, ISBN 3-87024-284-1

Nòt e alter progett[Modifega | modifica 'l sorgent]

Wikimedia Commons
al gh'a dent roba culegada a:
  1. Zahlen und Fakten. S-Bahn Berlin, 31. Dezèmber 2008, abgerufen am 15. Noèmber 2009.
  2. Firmenprofil. Deutsche Bahn, abgerufen am 15. Noèmber 2009.

Ligamm de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]