Eysturoy

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
bussola Disambiguazión – Se te see dree a cercà la region de Eysturoy, varda Eysturoy (region).
L'isola de Eysturoy

Eysturoy ("isola de l'est"), parnonzia ['istroi]) l'è la segonda di Faroe sia per dimension (286,08 km²) che per popolazzion (11490[1] abitant), despoeu de l'isola de Streymoy. A l'è compresa intregament in de la region omonima.

Descrizzion[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'isola de Eysturoy veduda indeperlee

Eysturoy a l'è rica fess de mont, con circa 66 scime diverse, in tra i pussee volte de l'arcipelagh. Important center de l'isola inn Fuglafjørður in del nord, Runavík e Nes in del sud (la zona pussee rica de center abitad de l'isola).

Una streccia via d'aqua, ciamada strecc de Sundini, el separa Eysturoy de la vesina isola de Streymoy, la pussee granda e popolosa de l'arcipelagh. I do isole inn ligade cont un pont stradal sora el strecc, el pont de Streymin. I abitant ciamen con umor quell pont chì coma el pont sora l'Ocean Atlantegh; de fad a l'è in tra i poch pont in de l'istessa situazzion, insema a quell de l'isola de Seil in Scozzia. De tute i manere se poeul rivà ai cità del sud, de la capitala Tórshavn, pussee a la svelta cont el traghet. Leirvík in sul litoral oriental a l'è el sit per i ligam ai isole nord-orientai, soratut Klaksvík in su l'isola de Borðoy, la segonda cità di Faroe.

El port de Gjógv

I sit de interess de Eysturoy ciapen denter i villagg de Eiði e Gjógv, che el gh'ha un port piscinin natural in de la preja; el Blásastova historical museum in del villagg de Gøta, e i varmakelda (sorgent termai) de Fuglafjørður, che regorden l'origen volcanega de l'arcipelagh.

Risin e Kellingin[Modifega | modifica 'l sorgent]

I du scoeui ciamad Risin e Kellingin.

Vesin a la costa nord de l'isola se poeuden vedé du scoeui basaltegh bei fess, ciamad Risin (71 m) e Kellingin (68 m).

La legenda la cunta su che in di temp antigh i troll in Islanda voleven meter i man in sui Isole Faroe e hann mandad di gigant per ciapài. Rivad in su la costa nord de Eysturoy, la dona la se rampega cont una corda per ligà insema i isole in manera che el gigant l'havaria podud ciapài in su la s'cena, ma quand che el tirava la corda per toeu via la montagna, la corda la se slentava. I gigant hann provad tuta la nocc, senza ciapà coscenza del passà del temp, inscì quand che i primi ragg del sol hann scominciad a sbarlusì in su de lor inn stad trasformad in preja. De quella voeulta i du scoeui inn restad lì, a vardà con nostalgia l'Islanda.

Orografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'isola a l'è costellada de alture montagnose, minga trop volte, ma in general putost ripide e la vegetazzion la ved minga la presenza de piante per via del clima frecc e de la latituden.

I principai alture, inn:

Montagna Altezza
Slættaratindur 882 m
Gráfelli 856 m
Svartbakstindur 801 m
Blámansfjall 790 m
Múlatindur 786 m
Reyðafelstindur 764 m
Halgafelstindur 757 m
Sandfelli 754 m
Sandfelli 752 m
Norðanfyri Blámansfjall 751 m
Blábjørg 732 m
Vaðhorn 727 m
Dalkinsfjall 719 m
Gomlumannatindur 703 m
Hjarðardalstindur 699 m
Knúkur 699 m
Húsafjall 695 m
Skerðingur 687 m
Gjógvarafjall 678 m
Miðalfelli (Norðskáli) 655 m
Lokkafelli 646 m
Ritafjall 641 m
Tyril (Gøta) 639 m
Húsafelli 626 m
Slætnatindur 625 m
Gøtunestindur 625 m
Manssetur 615 m
Sigatindur 612 m
Kambur (Strendur) 611 m
Middagsfjall 601 m
Horn 591 m
Sandfelli 572 m
Stórafjall 567 m
Lítlafelli 562 m
Slættafelli 553 m
Kambur 545 m
Borgarfelli 543 m
Tyril 535 m
Skoratindur 529 m
Klórarin 523 m
Støðlafjall 517 m
Róvin 513 m
Miðafelli 505 m
Lambaregn 495 m
Altarið 483 m
Fjallið 483 m
Mjóstíggjur 482 m
Fjallið 469 m
Knúkur 463 m
Skálafjall 459 m
Oyndfjarðarfjall 421 m
Eiðiskollur 352 m
Glyvrafjall 303 m
Hæddin 274 m
Høgaleiti 264 m
Norðarafjall 172 m
Sunnarafjall 171 m
Vørðan 169 m
Eystnes 130 m
Húkslond 129 m
Brigðufelli 122 m
Høganes 115 m

Note[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Statistical Database