Volcan

Articol di 1000 che tucc i Wikipedie gh'hann de havégh
De Wikipedia
bussola Disambiguazión – Se te see dree a cercà el dia roman, varda Volcan (dia).
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
L'eruzzion del Mount St. Helens in del 1980

El volcan a l'è una strutura geologega che la se forma con la vegnuda su, despoeu de atività erutiva, de preja fonduda, el magma.

A l'è formad de una strutura minga visibel, de denter de la rusca, che la ciapa denter la camera magmatega e i condot magmategh, e una strutura visibel de foeura formada de l’altura volcanega, in gener pu o manch conega, fada su de l'insema di materiai liquid, solid o gassos che inn stad emetud del crater volcanegh o di crater in di varie fas erutive del volcan. Pussee in general inn considerad volcan tute i descontinuità in de la rusca de la Terra travers che, con manifestazzion varie, se fann strada i prodot de l'atività magmatega endogena: polver, gas, vapor e materiai fondud solid. La sortida del material volcanegh: lava, scender, lapill, gas, scorie e vapor d'aqua, a l'è ciamada eruzzion.

La forma e l'altezza de un volcan dependen da tant fator, coma l'età del volcan, el tip de atività erutiva, la tipologia de magma e i carateristeghe de la strutura volcanega de sota al mont volcanegh. In su la superfis de la Terra el 91% di volcan a l'è sota l'aqua (la pupart longh i dorsai medi oceaneghe), circa 1500 inn quei incoeu pizzad in sui terre.

Descrizzion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Schema strutural de un volcan

In de l'astenosfera e in de la rusca terrestra, despoeu di process tetonegh, se fann su grosse masse magmateghe a causa di forze tetoneghe, di atrid e di nivell de pression e temperadura. Quei fator chì representen poeu anca i cause de la vegnuda su e foeura de magma in su la superfis terrestra e donca anca la causa di eruzzion.

Quell che l'è comunement ciamad volcan, in de la terminologia tecnega a l'è definid edifizzi volcanegh o con volcanegh, ma desgià che el termen pussee doperad a l'è volcan, l'edifizzi volcanegh el vegn despess ciamad inscì anca in geologia.

Un generegh volcan a l'è formad de:

  • una camera magmatega o ben el sit indova a l'è guarnad sotaterra el magma che l'alimenta el volcan.
  • un camin o condot volcanegh principal, sit de transit del magma de la camera magmatega vers la superfis.
  • un crater o boca.
  • vun o pussee condot segondari, che vegnen foeura di fianch del volcan o de la bas, e dann vita a di con e crater segondari.
  • di filidure laterai, in sul fianch del volcan, per la pression del magma. Permeten la sortida de lava sota forma de eruzzion filidurala.

El camin a l'è minga semper in su la perpendicolar de la faja de indova 'l vegn el magma, desgià che el condot el poeul vesser anca a percors trasversal; un volcan el poeul vesser el camin de una faja a tant chilometer de distanza. A l'è el cas del Vesuvi, la so faja la passa a circa 40 km pussee a est.

Ligam de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Volcan, in su Enciclopedia Britanega, Encyclopædia Britannica, Inc.