Pandemia de COVID-19

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
In ross scur el Pajes d'origin, in ross i Pajes cont di cas confermaa e in bloeu i Pajes cont di cas sospett

La Pandemia de COVID-19 l'è scominciada a Wuhan, capploeugh de la Provincia de Huben in Cina, in del dicember 2019 e l'è stada indentifegada in principi in di lavorator del mercaa del pess e l'è staa poeu descovert che l'è provocada del virus SARS-CoV-2, che 'l causa 'na sindrome ciamada COVID-19 cont di sintom de fever, toss e polmonita e l'è stada deciarada de l'OMS 'me pandemia l'11 de marz 2020.

La Cina l'ha attuaa di mesur de quarantena speziai e de nivell per impedì al virus de spantegàss pussee menter Stat comé la Russia han proibii a quej de la Cina de andà dent in del Pajes. L'Union europea l'ha vist i sò Stat collaborà cont di mesur de controll in di reoport. La pupart di Stat ocidentai l'ha evacuaa i sò cittadin e i ha lassaa per on poo in quarantena. Ona nav, la Diamond Princess, l'è stada missa in quarantena in Giappon dopo che di personn a hinn staa trovaa positiv al virus.

Diffusion per Pajes[Modifega | modifica 'l sorgent]

Italia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda l'articol Pandemia de COVID-19 in Italia del 2020.
Cas confermaa de SARS-CoV-2 in Italia, chì scrivud in italian e in ingles, atualizaa al 27 de marz 2020

I primm cas in Italia a hinn staa du turista cines, vegnuu de Milan e staa maa a Romma, che hinn staa isolaa a l'Ospedaa Spallanzani. On terz cas l'è staa identificaa in di cittadin italian mandaa via de Wuhan, che eren in isolament.

A fevree 2020 el gh'è staa 'n focolee in Lombardia, centraa a Codogn, e vun in Veneto, in la zona de Padoa, che l'ha menaa a la svèlta l'Italia a vèss el Pajes europee con pussee cas del virus e cont anca dò vittim, di scior anziani cont di problema respiratori.

Per reazion a hinn staa saraa i scoeur e i università in Lombardia, Veneto, Piemont, Friul-Venezia Giulia e in la Provincia de Piasenza, oltra a di limitazion in di event publegh. I comun de Codogn, Casàl e Malé hinn staa isolaa, prima cont di ordenanz de la Region e poeu cont on decrett, idem per Vò Euganeo in Veneto, e hinn staa limitaa i trasport in quèlla zona. In pocch dì el virus l'è rivaa in di Marche, in Sicilia, in Liguria e in Trentin e in pocch dì el s'è spantegaa in tutt el Stat.

Del fogoraa italian a hinn partii di personn ch'han spantegaa l'infezion in Algeria, Austria, Spagna, Svizzera e alter Pajes.

A marz el governo l'ha deciduu de sarà su i scoeur e università in tutta Italia, menter prima eren saraa domà in Lombardia, Veneto e part de l'Emilia-Romagna.

Gh'hinn staa anca di infett istituzionai compagn del Nicola Zingaretti, president del Lazzi e secretari del PD, di prefett de Bergom, Bressa e Matera, oltra a l'assessor lombard Alessandro Mattinzoli, al sindegh de Piasenza Patrizia Barbieri e al President del Piemont Alberto Cirio.

El 8 de marz a l'è firmaa on decreton che 'l limita i spostament da e per la Lombardia e di àlter zonn ross, ma 'l elimina quei de primma, e ne limita i zonn de aggregazion, estentuu el dì dopo in tutta l'Italia intrega, che l'imponn de autocertificà 'na valida motivazion per andà in gir e de respettà el distanziament social per sbassà la diffusion del virus. Cont el decreton hinn staa anca sospes tucc i manifestazion sportiv, coma la stagion in cors de la Serie A.

Cina[Modifega | modifica 'l sorgent]

Corea del Sud[Modifega | modifica 'l sorgent]

Giappon[Modifega | modifica 'l sorgent]


Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vos corelaa[Modifega | modifica 'l sorgent]