Diacon

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Diacon ortodoss

El diacon a l'è, in varie confession cristiane, un minister de cult che 'l gh'ha havud el prim nivell de l'orden sacher: quella roba chi la val per catolegh, ortodoss e anglican, e anca la pupart di luteran l'ha tegnud la partizzion de l'orden sacher in trii: diacon, prevet e vescov. In d'una quaj gesa protestanta, el termen l'è doperad per figure religiose che juten i alter minister.

In linia de massima el so roeull l'è quell de jutà el pret a fà el so mester, per esempi cont el ciamà a l'orazzion, dà la comenion, fà di benedizzion e a segonda de la gesa e de la tradizzion anca fà di sacrament: in la gesa catolega, el diacon el po batezà e sposà, in quella ortodossa, inveci, l'è autorizad a fà nissun di sacher misteri foeura che el batesim in cas de ris'c de mort. A l'è possibel, de solit, per i diacon de vesser ordenad e maridad, ma inn rare i confession che permeten de maridàss dopo che inn stad ordenad.

Despess, el vesser diacon a l'è un pass per deventà poeu pret, ma gh'è anca di diacon che resten tal per tuta la vita, in quell che l'è ciamad diaconad permanent. In la Gesa catolega a l'è stad desmentegad a longh, ma dopo del Concili Vatican II e 'l ducument Lumen gentium a l'è metud ancamò.

In di rit ocidentai el diacon el vest con sotana, stola, camis e dalmatega, menter in quei orientai el met sticharion, orarion e epimanikion: a segonda de la gesa che inn denter poden portà anca kalimavkion e la sotana ortodossa.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Alter proget[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vos corelade[Modifega | modifica 'l sorgent]