Cova

De Wikipedia
(Rimandad de Cuva)
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
El pavon che 'l fa la roeuda con la soa cova.

La cova (variant locai: ['ko:a], ['koa]; lombart oriental: ['kua]) l'è la sezion che gh'è a la fin del corp di besti.
In general el termen el se riferiss a n'apendis del tors flessibela e ben distingiuda. L'è la part del corp che la corespond a l'oss sacher in di mammifer e in di usei. Ancasiben la cova la sia soradetutt on lavorà che gh'hann i vertebraa, ghe l'ha anca on quai invertebraa, compagn di scorpion.

Fonzion[Modifega | modifica 'l sorgent]

I besti doperen la cova in maner diferent. Per i pess e i alter besti d'aqua, la cova l'è on mezz per moeuves. In su la terra, inscambi, la cova la pò vess doperada per scascià via i mosch e i alter insett che je cagnen. Ona quai specie, compagn di gatt e di cangur, la doperen per mantegnì l'equilibri, intant che i alter (per esempi i scimbi americann e i opossum) la doperen per brancà i brocch di alber.

La cova l'è doperada anca per mandà segnai sociai. Di speci de cerv i mostren la part bianca che la se troeuva sotta la cova per avertì i alter cerv intorna d'on quai pericol, i can inveci la doperen per mostrà i sò emozion. I scorpion, per fà on alter esempi, in de la cova a gh'hann el velen, che 'l ghe serva per difendes.
Di speci de lusert poeuden destaccà la soa cova del rest del corp: in 'sta manera hinn bonn de scappà di sò predator, che resten lì con la cova destaccada che la segutta a moeuves. La cova, in 'sti situazion, generalment la ricress, anca se la gh'ha on color pussee scur de quella original.

In di usei, la cova la finiss con di piumm longh ciamaa timoner. Quei penn chì vegnen doperaa tant 'me on timon, e vutten l'usell a moeuves intant che l'è dree a golà. Inoltra vutten l'usell a mantegnì l'equilibri intant che l'è rampegaa. I piumm de la cova del pavon mas'c gh'hann ona fonzion bella importanta per fàss bei coi femen.

La cova in de l'omm[Modifega | modifica 'l sorgent]

I embrion uman gh'hann ona cova che la mesura circa on sest de la dimension de l'embrion medemm. Intant che l'embrion el segutta a evolves, la cova la ven sorbida del corp. Quell covin chì donca l'è ona struttura vestigial de l'omm. Ona quai voeulta el pò capità che nassen di fiolitt cont ona cova morbeda, che la gh'ha nò di verteber ma domà vas de sangh, muscoi e nerv, anca se gh'è staa di cas rarissem de cov con dent de la cartilagin o financa cinch verteber. La tecnologia del dì incoeu la permett ai dotor de tajà via la cova apena el bambin l'è nassuu.

I omen gh'hann on oss de la cova, el coccige, giontaa al basin in de l'istess pont indè che i alter besti gh'hann la cova. L'oss de la cova l'è formaa de verteber fonduu (de norma quatter), sotta el filon de la schena. Anca lu el gh'ha la soa fonzion: el forniss on sit indè che poeuden taccàss i muscoi di ciapp.

El nomm[Modifega | modifica 'l sorgent]

La parolla cova la riva del latin volgar coda, evoluzion del classegh cauda, con l'istess significaa. L'è doperaa in tutt i lengov romanz (italian, ladin e aragones coda, catalan e romanc cua, spagnoeu e galizian cola, frances queue, ocitan caudala, portoghes cauda, romen coadă, forlan code, piemontes, venet e ligur coa, sardegnoeu goa). La parolla latina la troeuvom, a travers el frances, anca in de l'ingles (queue), anca se l'è doperaa per alter robb, e minga per la cova di besti (ciamada tail).
El termen classegh cauda l'è doperaa in di paroll de la medesina e de la scienza (per esempi caudal).