Corresg

De Wikipedia
(Rimandad de Correggio)
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Vedrína
Vedrina
Vedrina
Quest articol chì l'è in la Vedrina de la Wikipedia Vedrina

Cuurdinàde geogràfiche: 44° 46' N 10° 47' E

Correggio
Comun
Correggio - Bandera Correggio - Stema
Correggio - Sœmeanza
Correggio - Sœmeanza
Dats aministrativ
Stat Itàlia
Rejon Emìlia-Romàgna
Provinça Provincia de Resg
Politega
Sindeg
Orgen lejislativ Consili comunal
Territore
Coordinade 44°46′18″N 10°46′50″E / 44.771667°N 10.780556°E44.771667; 10.780556
OSM 43563
Voltituden 33 m s.l.m
Superfix 77,51 km²
Abitants 25 074 ab.
(1º genar 2023)
Densitaa 323.49 ab./km²
Confin Campagnola Emilia, Rio Saliceto, Carpi, Bagnolo in Piano, Campogalliano, Novellara, San Martino in Rio e Reggio Emilia
Fus orari UTC+01:00 e UTC+02:00
Varie
Prefiss 0522
Codex postal 42015
Sigla autom. RE
Codex ISTAT 035020
Codex catastal D037
Cl. climatega
Cl. sismega
Localizazion
Correggio - Localizazion
Correggio - Localizazion
Sit istituzional

Corresg (in de la parlada local: Curèz, in italian: Correggio) l'è 'n comun de la provincia de Resg, in Emilia-Romagna. Ghe viven pressapoch in 20'596 e 'l gh'ha 'na superfiss de 77 km², per 'na densità de 267 ab./km². El confina coi comun de Bagnoeul in Pian, Campagnoeula, Campgajan (MO), Carp (MO), Novallara, Resg, Ré Salzer e San Martin Grand.

A longh segond comun de la soa provincia, a l'è incoeu el comun pussee popolad de l'Union Pianura Resgiana e, in general, center pussee grand del so circondari.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

«In Lombardia, ciamada di storegh paradis d'Italia, a gh'è Corresg, ciamada di scritor Castell: fada su 'me cità del Ferdinand Imperator l'ann 1559 el 16 de masg e confermada del Massimilian Segond con piena autorità de bater monede d'or e de arsgent.»
(Della origine, et de' fatti delle famiglie illustri d'Italia, 1582)

Origin[Modifega | modifica 'l sorgent]

A nivell geografegh, la banda de Corresg la vegn foeura di deposit di fium, compagn del Tresiner e del Crostol, e di alluvion che vegniven sgiò di montagne, e de fad el nom el vegn minga de la vesina Resg ma del latin corrigia, del che el vegn anca el lombard corrensgia, a parlà de 'na banda de terra in tra el paltan.

I scav hann mostrad che la sgent la ghe viveva sgiamò al temp di Zelt o di Ligurin antigh, in l'età del ferr, in tra i secoi ses e cinch prima de Cristo. anca i Roman gh'hann havud di abitazzion in quella banda lì, ma mai un ver e propi center organizad, a l'era pu che alter 'na colinizazzion de campagna.

L'epoca comunal[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda i articoi Signoria de Corresg e Contea de Corresg.

Corresg el nass 'me comun el nass intorna al temp di Lombard antigh e la se desvilupa in la cità 'na signoria, che la resta in pè de l'ann 1000 al 1635. L'è tirada a man per la prima voeulta in del 946 e in del 1009 la gh'è la prima testimonianza di De Corresg, una fameja che la sarà assee influenta in la storia de la cità e, soratut in tra i secoi XIII e XIV, anca foeura, vist che hann provad, cont una politega assee prepotenta, a ciapàss vari feud arent in tra Parma e Resg.

L'imperator Federigh III el farà i Corresg Cont in del secol quell de quindes, e di terre arente a la cità inn mitude diretament sota a l'Imperi. In 'sto secol chi la Cort de Corresg la deventa assee prospera e anca 'n pont de coltura e diplomazzia assee important: in tra la sgent che gh'è stada el Lodovigh el Mor, el Lodovigh Ariost, el Peder Bemb, el Franzesch Maria Molza, el Bernardo Tasso, la Veronica Gambara, el Rinald Cors, el Claudio Merulo e, soratut, l'Antoni Alegher, o ben el Corresg.

In di lit in tra l'Imperator Carlo V e 'l Re de Franza Francesch I i De Corresg scernissen de stà con l'Imperator, tant che i visita un para de voeulte, in del 1530 e ind al 1532.

Cità, Prenzipad e Ducad[Modifega | modifica 'l sorgent]

I colonne del Palazzi di Prenzip

In tra el 1557 e 'l 1558 la Liga Santa l'ha mitud sota assedi el comun, a destrugànn di bei toch però senza rivà a ciapàlla. Propi 'me premi per la soa fedeltà in del 1559 l'imperator Ferdinand I d'Asborgh el fa de Corresg 'na cità, a dàgh el dirit de bater moneda e de tegnì 'n register nobil.

In del 1616, cont el pagà de 'na gran zifra, el deventa un prenzipad, ma la roba la dura poch quand che el Sir de Corresg a l'è acusad de bater moneda falsa, vist che l'era in d'un period economeh gram, e ghe caven el territori in del 1635 e, in del 1641, el tachen al Ducad de Modena e Resg, che de temp el voleva quella roba chhi, e ghe starà adree al so destin fina a la conquista savojarda, anca se a bon cunt, soratut in di prim agn de governo, i corresger inn stad boni de guarnà una bona independenza economega e coltural del Ducad Estens.

In del '700 i representant de la cità inn boni de fà su varie istituzzion coltural e scolasteghe, oltra che tirà inanz un mercad edilizzi che 'l va inanz anca fina al '800, senza però desvilupà vesin un moviment coltural o social, e inn restad fedel al Ducad Modenes in di temp del Resorgiment.

L'unità d'Italia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Cont el ciapà di Province del Farini e 'l fà su de l'Italia de part del Regn de Sardegna, Corresg el finiss dent a la noeuva Emilia.

In del 1886 l'è verta la Ferrovia Carp-Bagnoeul, che 'l conliga el center a Resg, e fina al 1887 el resta capolinia. 'Sta ferrovia chi l'è serrada in del 1955.

La cità la resta in man al bloch liberal fina al 1920, ma poeu i socialista vincen i elezzion e in del midem ann tachen di violenze fassiste in la cità, che menarann poeu la ministrazzion ai dimission. Impunemanch, i violenze contra i opositor del regim vann inanz e gh'è stad anca vari mazzament de antifassista.

In di agn '40 a l'è regordada per i azzion de la Leonarda Cianciulli, che la mazzava i sgent e ghe faseva el savon. Dopo de la Liberazzion ghe dann la medaja al valor militar per i sacrifizzi di so sgent per liberàss di fassista.

Pussee inanz, el sarà cognossud per i so ughe, doperade per fà el Lambrusch e per vesser la cità che inn nassud el Marco e 'l Luciano Ligabue. Per la soa economia a l'è importanta l'azienda tecnega Spal Automotive.

Roba de vedé[Modifega | modifica 'l sorgent]

Art e palazzi[Modifega | modifica 'l sorgent]

El dent del Teater

Corresg a l'è assee cognossuda per el so center che 'l gh'ha di gran palazzi e portegh. El Palazz di Prinzep, fad su in del secol quell de sedes, el gh'ha un portal in marmor e 'na facciada in cot rosad, cont anca un leon de marmor del temp di roman in la curt, che l'è stad trovad in del sescent intant che 'l se faseva el scav. Incoeu in del palazzi a gh'è la Bibliotega Civega, i Archivi de Corresg e 'l Musee el Corresg, con dent varie oeuvere de rilev. In la Bibliotega a gh'è la regolta la pussee granda del scritor Pier Vittorio Tondelli.

Propi denanz a gh'è el Teater Asioeul, in pè del 1400, ma con la faciada del setcent. A anda inanz la se troeuva la Basilega de San Quirin, ciamada el Dom, fada su in del 1500 ma cont el campanin del 1300, che l'è tacad a quell che ghe restava di mure de l'Età de Mez. Denanz a gh'è el monument al Corresg, fad del Vincenzo Veli. Scià arent, in la via del Borgh Vegg, la gh'è la Cà del pitor, che però a l'è una recostruzzion pussee moderna, che la gh'ha dent varie soe oeuvere e la fa de center de studi in su de lu. Vesin al musee el gh'è el Palazzi de la Reson, incoeu Palazzi Catin o de l'Orelogg, che l'è 'na recostruzzion del votcent del Palazzi de la Reson de la cità, che l'era stad fad su in del 1400.

In la Gesa de San Francesch, fada su in tra el 1467 e 'l 1485, a gh'è la lapide per la mort del Corresg e, in del convent tacad, a gh'è el Licee Cors.

L'è de tirà a man anca el Palazzi Comunal, el municipi de la cità, in pè almen del 1724 e sed di scoeule publeghe de la cità a l'epoca.

Gese[Modifega | modifica 'l sorgent]

Altra roba[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Torrion

In la cità a gh'era anca di infrastruture militar, compagne de la Rocheta, sbatuda sgiò in di prim agn del 1900 per fà su un vialon, e 'l Bastion de San Domenegh, che 'l resta in pè un quaj toch, anca se tucc i mure inn stade sbatude sgiò in tra la fin del 1800 e 'l principi del 1900. El Bastion de Carlo V a l'è stad sbatud sgiò in quell period lì, cont el fà su al so post el Torrion, 'na filanda in stil liberty che incoeu a l'è un edifizzi residenzial.

In la cità a gh'è un Cimiteri ebraich, vun di trii de la provincia.

Frazzion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Bodri[Modifega | modifica 'l sorgent]

Bodri (Bódri in emilian, Budrio in italian) a l'è 'na borgada sgiamò tirada a man in l'Alta Età de Mez, cont el so castell. La soa gesa parochial, dedicada al San Peder, a l'è tirada a man in del tricent e l'è fada su 'me che l'è al dì d'incoeu in tra el 1743 e 'l 1762, forsi in su proget del Francesco Cipriano Forti. A gh'è una riserveta natural, o ben 'n spegget d'aqua cont una maggia de natura, che ghe viven vari pess e usei.

Fazan[Modifega | modifica 'l sorgent]

Fazan (Fazân in emilian, Fazzano in italian) l'è tirada a man in del secol quell de des, in di domini del convent resgian de San Prosper, la passa ai De Corresg in del 1407. A gh'è una gesa dedicada al San Donin, cont overe di secoi XVIII-XIX, fornida in del secol quell de XIX.

Canel[Modifega | modifica 'l sorgent]

Canel (Cànel in emilian, Canolo in italian) la se troeuva in di ducument del 935 e in del Liber focorum del 1315 l'era tirada a man 'me comun resgian. L'è stad poeu un feud e castell de la familia Lov, e anca incoeu resten i vegge fortifegazzion, almen in toch. La gh'è anca 'na capella dedicada al San Paol.

Fossdond[Modifega | modifica 'l sorgent]

Fossdond (Fosdònd in emilian, Fosdondo in italian), tirad a man in del secol quell de des, a l'è stad prima in di domini di Canossa e poeu di De Corresg e gh'era 'na piev e du castei. Incoeu la gh'è la Gesa de l'Ascension, fada su in del secol quell de vundes e in stil romanegh.

Lemizzon[Modifega | modifica 'l sorgent]

Strada de la frazzion

Lemizzon (Almisòun in emilian, Lemizzone in italian) a l'è tirada a man in del 1311 di Statut de Resg e la ciapa el nom del nom de persona lombard antigh Lamizo. Part de San Martin Grand fina al 1802, l'è poeu tacada a Corresg.

A gh'è una Gesa del 1300 dedicada al San Giovann Batista, fada su ancamò in di agn 1850 del Pietro Marchelli. El dedent, comunque, el resta assee vesin a quell del XVII e XVIII secol soratut coi quader.

Mandri[Modifega | modifica 'l sorgent]

Mandri (Mândri in emilian, Mandrio in italian) a l'era bell che cognossud sgiamò al temp di lombard antigh, a l'era part de la veggia zona de Centum juges. Lilinscì la gh'è la Gesa de San Salvator, cognossuda del secol quell de dodes e fada su ancamò in di secol XVII e XVIII, ma el che aspet del dì d'incoeu el vegn di lavorà del 1928. A gh'è la cà del Dorando Pietri, ator che l'ha tolt part ai Olimpiadi a Londra del 1908.

Manderioeul[Modifega | modifica 'l sorgent]

Mandrioeul (Manderiōl in emilian, Mandriolo in italian), l'era ciamad un temp Val Putrida e l'è tirad a man prima de l'ann milla, cont el so antigh castell e la capella. La Gesa de la Nonziazzion a l'è stada fada su ancamò in tra el 1754 e 'l 1756, forsi in su proget del Francesco Cipriano Forti. La gh'ha dent varie robe del secol XVI - XIX.

Prad[Modifega | modifica 'l sorgent]

Prad (Prê in emilian, Prato in italian) l'è abitad di temp de l'età del bronz, intorna a l'ann milla a l'è tirada a man per una piev e 'n castell. Del 1300 al 1800 l'era part de San Martin Grand.

A gh'è una gesa dedicada a San Sgemian, fada su ancamò in stil baroch in del 1664, con varia roba dent di secoi XVII e XVIII.

San Bias[Modifega | modifica 'l sorgent]

San Bias (in emilian Sân Biêṣ, in italian San Biagio), in di temp antigh Villanoeuva, l'è cognossud di temp antigh, pussee de precis del 1038, tirada a man in tra i ben del convent de San Tomas de Resg, e gh'è restada sota fina al 1700. La soa gesa, dedicada al sant cont el midem nom, a l'è stada restaverada intorna al 1860, ma la costruzzion a l'è propi pussee veggia e gh'è anca di quader d'epoca.

San Martin Cech[Modifega | modifica 'l sorgent]

San Martin Cech (Sân Martèin Céch in emilian, San Martino Piccolo in italian) a l'è 'n villagg d'epoca medieval, tirad a man del secol quell de dodes. Lilinscì inn nassud el pitor Girolamo Donnini e 'l storegh Michele Antonioli. La gesa, intitolada al sant con l'istess no, a l'è propi veggia ma l'è stada fada su de capo del 1892 al 1894, dent ghe resten comunque di oeuvere belle antighe.

A gh'è anca un gesioeul dedicad ai mort in la segonda guerra mondial e 'n musee di art e coltura popolar.

San Prosper[Modifega | modifica 'l sorgent]

San Prosper (Sân Prôsper in emilian, San Prospero in italian) a l'è tirad a man del secol quell de vundes e l'era sota al convent de Resg cont el midem nom, poeu l'è metud sota a la Piev de Fossdond e, infin, in del secol quell de XVI, la va sota a la gesa de Corresg. Incoeu a l'è una banda piena de natura, soratut indova che la passava la ferrovia.

Stema[Modifega | modifica 'l sorgent]

Stema de Corresg
Blasonadura
D'azur, al sol d'or, circondad de 'na corrensgia con fibia, del midem

El stema, aprovad con decret del capo del governo Benito Mussolini el 29 de november 1928, el gh'ha un sol, che l'è simbol de la scioraria e la prosperità del sit, e 'na corrensgia, che la reciama el nom latin de la cità. A l'è anca inquartad in del stema de la provincia de Resg.

Quand che l'era un prenzipad deperlu el stema l'era compagn ai color de la bandera de l'Austria, pussee vari caregh e inquartadure: el Sol cont el dedree d'azur comunque el gh'è anca in di vegg stema d'epoca del comun e anca in quell de la familia di Bis.

Sport[Modifega | modifica 'l sorgent]

Folball[Modifega | modifica 'l sorgent]

La squadra de Corresg la pussee important a l'è la S.S.D. Correggese Calcio 1948 arl, che la milita in la Serie D. A gh'è poeu la l'U.S. San Prospero Correggio che la sta in Prima Categoria, l'U.S. Virtus Mandrio in Segonda Categoria e l'Unione Soccer Correggese, che l'è in Terza.

Spiciole[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Sgir d'Italia l'è passad in la cità in del 2001, 2006, 2019 e 2022. Quell di done l'è passad in del 1999 e in del 2007.

Alter[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Correggio Hockey, che 'l sgiuga a hockey in su pista a l'è in serie A1. A gh'è poeu el Correggiovolley, el C.S.I. Uninuoto Correggio e la Pallacanestro Correggio, che la sta in la serie C de la region.

Straport[Modifega | modifica 'l sorgent]

Al dì d'incoeu de Corresg la passa la Strada statal 468 de Corresg, che 'l conliga a Resg a travers de un stradon bell largh. La viabilità provinciala e locala el conliga i frazzion e i comun arent.

Quand che gh'era la Ferrovia Carp-Bagnoeul a l'era servida de una stazzion, che incoeu l'è sed di sorveliant.

Sgent de Corresg famosa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Forsi el corresges pussee cognossud a l'è l'Antoni Alegher, pitor cognossud propi 'me el Corresg. Anca el scritor Pier Vittorio Tondelli e 'l Luciano Ligabue, cantant e autor, inn propi famos.

El flutista e sonador Andrea Griminelli, cognossud per havé compagnad despess el Luciano Pavarotti, a l'è de la cità. Semper in la musega, la cantanta di Modena City Ramblers Elisabetta Vezzani a l'è nassuda lilinscì.

In del sport se regorden el Salvatore Bagni, che l'ha sgiugad in la selezzion italiana e l'ha vensgiud el scudet cont el Napoli insema al Diego Armando Maradona e 'l corridor Dorando Pietri, che l'ha vensgiud la medaja olimpega in del 1908. Anca i ex sgiugador de folball e comentator Daniele Adani e Salvatore Bagni inn de la cità. La mister de la selezzion italiana del folball di done, la Milena Bertolini, l'è corresgesa.

Nobiltà[Modifega | modifica 'l sorgent]

La cità la gh'ha havud una soa nobiltà, fada su di familie che haveven dad una man al desvilup de la cità, cont anca un Liber d'Or, che l'è stad brusad in del 1796 e fad su ancamò in del 1819, incoeu a l'è in di archivi comunai. La Consulta Araldega del Regn d'Italia i ha recognossud e gh'ha dad el titol de Nobil de Corresg.

  • Asioli
  • Baldasseroni
  • Barbanti Silva
  • Bolognesi
  • Cattania
  • Gerez
  • Gianotti
  • Guidiccioni
  • Guzzoni degli Ancarani
  • Palazzi
  • Poggi
  • Poli
  • Pongileoni
  • Rossi Foglia
  • Salvioli di Fossalunga
  • Schedoni
  • Zuccardi Merli
Di alter familie tirade a man in del liber
  • Arrivabene
  • Augustoni (la gh'è pu)
  • Bergami
  • Bergonzi (la gh'è pu)
  • Bonasio (la gh'è pu)
  • Brunonio d'Austria
  • Carisi (la gh'è pu)
  • Cesi (la gh'è pu)
  • Contarelli
  • Corradi d'Austria (la gh'è pu)
  • Donati
  • Gilocchi (la gh'è pu)
  • Ghirlenzoni
  • Grisendi
  • Martinelli
  • Mazzucchi Augustoni
  • Mazzolani
  • Munarini Bianchi
  • Ricci
  • Rossi
  • Sacchelli
  • Saccozzi
  • Striggi Magni Gonzaga
  • Vari
  • Zuccardi Grisanti (la gh'è pu)

Onoreficenze[Modifega | modifica 'l sorgent]

Titol de Cità - nastrin per uniform ordinaria Titol de Cità
«Diploma de l'Imperator Ferdinand I d'Asborgh»
— 16 de masg 1559
Titol poeu confermad con regio decret-lesg del 29 de november 1928
Cros de guerra al Valor Militar - nastrin per uniform ordinaria Cros de guerra al Valor Militar

Gallaria di foto[Modifega | modifica 'l sorgent]

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Alda Arata - Niccolò da Correggio nella vita letteraria e politica del tempo suo : (1450-1508) ; con parole d'introduzione di Alfredo Galletti. - Bologna : Zanichelli, 1934
  2. Viller Masoni - Correggio : identità e storia di una città- Parma [etc.] : Astrea, 1991
  3. Gabriele Fabbrici - Correggio e Novellara tra Quattrocento e Cinquecento : aspetti di storia urbana - Correggio : Società di studi storici, 2005
  4. Riccardo Finzi - Antonio Allegri detto il "Correggio" - Parma : Tip. Ed. "La Nazionale", 1973
  5. Riccardo Finzi - Correggio : guida storico, artistico, biografica - Reggio Emilia : Tipografia editrice Libertas, 1949
  6. Riccardo Finzi - Fonte per una storia di Correggio "Deputaz. di storia patria per le antiche province modenesi". - Modena : Aedes Muratoriana, 1967
  7. Alberto Ghidini - Aspetti e vicende del Principato di Correggio nel 17. secolo- Roma : Bulzoni, 1999.
  8. Alberto Ghidini - La contea di Correggio ai tempi di Veronica Gambara - Firenze : S. Olschki, 1989.
  9. Guida rapida alla Basilica di S. Quirino e cenni storici sulle chiese di Correggio - A cura della Parrocchia. - Reggio Emilia : Editrice Age, 1976
  10. Fernando Manzotti - La zecca di Correggio - Reggio Emilia : AGE-Grafica Editoriale, 1968.
  11. Viller Masoni - Correggio : cinque secoli di politica culturale - Bologna : Analisi, 1988
  12. Antonia Tissoni Benvenuti - Nicolo' da Correggio e la cultura dicorte nel Rinascimento padano - Reggio Emilia : Cassa di risparmio, 1989.

Ligam de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]

Alter proget[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vos corelade[Modifega | modifica 'l sorgent]