Cittaa fantasma

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Craco vegia, cittaa fantasma in Basilicada.

Cittaa fantasma a l'è ona fras derivada da la lengua inglesa ghost town che la desegna ona cittaa bandonada. I motiv a pouden vess sociaj, comè el falliment de l'economia locala e/o l'emigrazion de la popolazion vers post pussee ricch, putost che depos guerr o disaster naturaj.

El termin el vegn doperaa anca cont on sens negativ inquand el se parla de post indue la popolazion a l'è andada-giò tant rispett al passaa. El se pò doperà anca per cittaa fantasma parziaj, comè Tonopah in del Nevada, o quarter disabitaa, comè el quarter Love Canal de Niagara Falls. Ghe hinn, olter, cittaa fantasma ch'a hinn deventaa turistigh e che, donca, g'hann marcaa intraa mersì al turism, comè Oatman in Arizona putost che on quaj sit in Egitt, ma che poden minga soraviv senza el turism istess. Anca Craco, in Basilicada, a l'è on destin turistigh e a l'è staa anca ona longazion d'ona pellicola.

Ona cittaa fantasma la pò vess, oltra, on sit archeologich indue 'l gh'è pocch o nagott sora la superficia, comè Babilonia. Ona quaj cittaa fantasma la rinass comè cittaa vivent, 'mè Lissandria d'Egitt. De spess ona cittaa fantasma la g'ha on important valor artistigh e architettonigh, comè Vijayanagara in India o Changan in Cina. A g'hinn cittaa fantasm in aquas tutt i staa e i region important.

Robb che fann deventà i cittaa bandonaa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Comè a l'è succeduu a tant cittaa nassuu depos la corsa a l'or, Cassilis, in Australia, a l'è stada bandonada.

Intra i robb che a porten al bandon di cittaa se pò dì el vegnuu mancament de risors naturaj comè l'acqua, o de autostrad putost che ferovi che passen in mezz o passen minga puu per i cittaa (comè a l'è succeduu in tant cittaa fantasm de l'Ontari traversaa da la storiga Opeongo Line), el des'giustamen di attivitaa economigh da on quaj alter part, intervent di omen comè el strafalzament di autostrad (comè a l'è succeduu in tant cittaa che 'l se troeuvaven lungh la Route 66, in di Staa Unii, inquand a hinn staa faa-sù i pussee velos I-44 e I-40, inscì che i machin sarïen passaa puu in di cittaa chì), el strafalzament di fiumm (per esempi, el Lagh d'Aral), e i disaster nuclear comè Černobyl'. Cittaa fantasm a hinn staa creaa anca da epidemii; per esempi, ona quajdona cittaa de l'Arkansas oriental a l'è stada bandonada depos del squas total destrugament faa da la spagnoeua intra el 1918 e 'l 1919. Il medi-orient el g'ha anca tant cittaa fantasm creaa da la crodada di imper, putost che dal cambiament di politigh, che a faa deventaa di cittaa important socialment o economigament abitabel minga, comè Ctesifonte, in Iraq. Anca disaster naturaj poden creà cittaa fantasm. Depus avè subii oltra 30 inondazion da inquand a l'è nassuda (1845), i abitant di Pattonsburg, nel Missouri, ghe n'hann avuu assee, depos duu alter inondazion in del 1993. Con l'ajutt del govern, tuta la cittaa a l'è stada recostruida a pocch chilometer de distanza, ciamandola "New Pattonsburg", lassand la vegia Pattonsburg bandonada. Poden oltra vegnì a creass cittaa fantasm inquand la terra indue hinn la vegn confiscada dal govern, e tutt i abitant a hinn obligas a lassaj, comè quand la NASA la gh'aveva besogn d'on center de proeuva per la propulsion di razz e ha faa-sù el John C. Stennis Space Center in del Mississippi: ona granda prozion de territori (de 55 chilometer quadraa) adree a la zona de prouva vera e propia a l'è stada svoeujada, per via di potenziaj dagn faa di speriment su i razz, e inscì tutt i cittaa chì denter a hinn deventaa fantasm. a g'hinn anca cittaa fantasm somergiuu, creaa per la costruzion de digh. On esempi pò vess Loyston, in Tennessee, che l'è staa inondaa depos la creazion del Lagh Norris putost che 'l piscinin paes talian de Fabbriche di Careggine anca luu somergiuu depos la costruzion d'ona bazilla idriga. El vilagg el gh'è anca adess, ma a l'è staa reorganizzaa e recostruii pussee in alt.

Centralia (Pennsylvania), a l'è stada bandonada per via d'on foeugh sota terra, ma si come on quaj abitant ha deciduu de restà nonistant i priguer, la pò minga vess classificada comè ona vera cittaa fantasma.

Cittaa fantasm rinassuu[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ona quaj cittaa fantasma l'ha cognossuu ona segonda vitta, de spess mersì al turism ch'el gh'è in di cittaa fantasma de importanza storiga, e che sostenta on'economia capazz de mantegnì i resident. Ad esempi, Walhalla, in Australia, a l'è deventada ona cittaa deserta depos che la sò minera d'or ha finii la sò attivitaa. In part per la fazil accessibilitaa e in part per la vicinanza a alter localitaa d'attrazion, Walhalla de recent la gh'ha avuu ona cressita in economia e popolazion.

La segonda cittaa d'Egitt, Lissandria d'Egitt, a l'era ona cittaa ricca in etaa antiga, ma a l'è decrinada durant l'età de mezz, e la s'è trasfurmaa in del desdottesim secol in d'ona cittaa fantasma, de domà 150 abitant. Domà l'etaa contemporanea l'ha veduu la sò cressita in ona cittaa de 3,5-5 milion de abitant.

Cittaa fantasm in del mond[Modifega | modifica 'l sorgent]

Algeria[Modifega | modifica 'l sorgent]

El vilagg de Palestro a l'è staa fondaa di talian in del 1867 sora el fiumm Ossler in Cabilia ma a l'è staa destruu in del 1871 da ona confraternida musulmana di cabili[1].

Argentina[Modifega | modifica 'l sorgent]

La maggior part di immigraa europee in Argentina a hinn andà a abità indi cittaa, indue a gh'era pussee pussibelitaa de lavor, educazion e donca l'oportunitaa d'intraa nel ceto medi. In tant, in particolar, andaven a abità in di cittadin che a cresseven lungh i ferovii indue a gh'eren semper pussee freguent conligament ferroviari, e a partì di agn trenta, anca assee bosin andaven indi grand cittaa.

Indi agn novanta tant paes a hinn deventaa di cittaa fantasm, inquand a hinn ultimaa i servizzi ferroviari e i produu locaj a hinn staa sostituii da grand quantitaa de mercanzii importaa. Ona quaj cittaa fantasma arent ai cittaa (comè Villa Epecuén) ofren attrazion turistigh, specialment duran i fin-settimanna.

Brasil[Modifega | modifica 'l sorgent]

G'hinn di paes fantasm inde la foresta Amazzoniga brasiliana, comè Fordlândia.

Canada[Modifega | modifica 'l sorgent]

A g'hinn di cittaa fantasma inde l'Ontari settentrional e central, in Columbia Britannica, Saskatchewan, Terranova e Labrador (vedi gli outport della Terranova) in Canada e in Québec. Ona quaj de quest queste cittaa chì a eren nassuu per l'estrazion del legn e/o di mineraj.

Cipro[Modifega | modifica 'l sorgent]

Depos i fatt del 1974 a Cipro, la part meridionala de Famagosta, ciamada anca Varosia/Maraş, a l'è stada bandonada di sò abitant. Adess che la disputa a l'è mingà stada trada, Varosia/Maraş a l'è devegnuda ona cittaa fantasma e on'attrazion turistiga.

Croazia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Duecastelli a l'è ona cittadina istriana de epoca medievala bandonada in del 1715.

Finlandia[Modifega | modifica 'l sorgent]

In Finlandia la maggior part di abitant a viven in di grand cittaa, e on quaj vilagg arent al confin russ e in Lapponia a hinn, al dì d'incoeu, bandonaa.

Germania[Modifega | modifica 'l sorgent]

Quest process chì el seguta ai dì d'incoeu, cont el vilagg de Etzweiler, in del nord-ovest de la Germania, bandonaa in di agn novanta per fà post a ona minera de carbon.[2][3]

Giappon[Modifega | modifica 'l sorgent]

Hashima.

Hashima a l'è stada ona cittaa mineraria giappones dal 1887 al 1974, che la se troeuvava insu l'isola cont el nom istess. Cognossuda ona volta per avegh avuu la maggior densitaa de popolazion al mond (in del 1959, a gh'eren 3.450 abitant per chilometer quadraa), l'isola a l'è stada bandonada inquand i miner de carbon a hinn staa saraa-sù.

Grecia[Modifega | modifica 'l sorgent]

La cittaa gresa de Vathia in del sud del Pelopones, a l'era ona tappa per i crosaa che partiven cont i nav per el Medi Orient. Al dì d'incoeu, Vathia a l'è ona cittaa bandonada.

Guyana[Modifega | modifica 'l sorgent]

Jonestown, in Guyana, a l'è diventada ona cittaa fantasma depos el suidici de massa de la comunitaa del "Tempi del Popol" che la viveva lì.

Italia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda l'articol Cittaa fantasm in Italia.

Namibia[Modifega | modifica 'l sorgent]

La cittaa mineraria de Kolmanskop, in Namibia, a l'è stada fondada di todesch in di primm agn del vintesim secol e a l'è, al dì d'incoeu, bandonada e piena de sabbia.

Norvegia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Pyramiden (parolla norvegesa, "la piramide", in russ: Пирамида) a l'era ona colonia russa de minacor in de l'arcipelagh di Svalbard, in Norvegia. A l'è stada fada-sù di svedes in del 1910, e venduda a l'Union Sovietega in del 1927. La colonia, cont ona popolazion de 1.000 personn, a l'è stada bandonada a la fin di agn novanta di sò propietarii (la societaa statala Trust Artikugol), e a l'è adess ona cittaa fantasma. A g'hinn minga proibizion per visità Pyramiden, ma la maggior part di edifis a l'è adess serrada. Comonque, senza on permess, i visitador a poden andà mingadent in nissun di edifis, anca se i port hinn dervii. El se pò rivaa a Pyramiden fazilment in battell putost che in motoslitta e a hinn possibel visit guidaa (in russ, norveges e ingles).

Republiga Ceca[Modifega | modifica 'l sorgent]

Doupov a l'era ona cittaa ceco-slovacca al confin cont la Germania in origen abitada di todesch ch'a hinn staa paraa-via depos la segunda guera mondiala. In del 1967 a l'è stada giraa chì la pelicola de fantascienza Konec srpna v hotelu Ozon.

Spagna[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ochate

Ochate a l'è on vilagg che 'l se troeuva in del comun de Condado de Treviño, bandonaa in di agn vint, cont l'emigrazion di sò abidant vers alter cittaa visin. El se pò rivà minga chì in machina ma domà a pè. El borgh a l'è squas tutt destruu e domà ona quaj ca', ona tor de l'antiga gesa de San Michee e ona necropoli medievala a hinn anmò in bon staa. Ochate a l'è deventada famosa per di prusmaa fenomen paranormaj, ligaa ai UFO, si come la gh'è ona fotografia che la fà vedè on ogett minga identificaa sgorà visin al vilagg, anca se 'l se sà minga se 'l document chì a l'è ver de bon.

Staa Unii d'America[Modifega | modifica 'l sorgent]

On canton d'ona strada de la cittaa fantasma de Bodie, in California.


Svezia[Modifega | modifica 'l sorgent]

A volt, guerr e genocidii fermaven la vitta d'ona cittaa. Quest a l'è succeduu a la cittaa svedesa de Sjöstad, in dela provincia del Närke, in del 1260, inquand i settcent mercant de la cittaa hann traversaa el lagh giazzaa de Vättern e a hinn staa mazzaa tutt di danes. Donca, i danes a hinn andaa inanz vers la cittaa, l'hann destrugada e brusada. La cittaa a l'è stada puu costruida anmò. Ona fattoria ciamada "Skyrstad", deroccament e on tesor in argent che ha faa-sù 4.000 moned a l'è tutt quell che scusa per testimoni la sò esistenza.

Turchia[Modifega | modifica 'l sorgent]

El vilagg turch de Kayaköy a l'è staa bandonaa di gres depos la guerra gresa-turca e 'l vegn doperaa al dì d'incoeu comè musee a l'avert.

Ucraina[Modifega | modifica 'l sorgent]

La cittaa de Pripiat e donzenn de alter vilagg pussee piscinin in del nòrd de l'Ucraina a hinn staa bandonaa depos el disaster de Chernobyl.

Fotografii[Modifega | modifica 'l sorgent]

Nòt e alter progett[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. I eroo desmentegaa de la Palestar algerina
  2. (EN)Etzweiler - A modern German ghost town
  3. Cittaa fantasma in Germania
Wikimedia Commons
al gh'a dent roba culegada a:


Vos ligaa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligamm de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]