Buseca a la lombarda

De Wikipedia
(Rimandad de Busecca a la milanesa)
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Buseca a la lombarda
Origen
Alter nòmmBusecca (grafia milanesa)
Trippa alla milanese (italian)
Pòst d'origenItalia Italia
RegionLombardia
Spantegamentregional
Dettaj
Categoriasegond piatt
Ingredient principajbuseca
fasoeui
passada di tomates
carotole
remolazz
 

La buseca, a l’è un segond piat tipich de la cusina milanesa e de la cusina lombarda. De solit la ven paresgiada in del temp de la stagion de l’inverna.

In del specifich la buseca l'è fada su di quater part del stomigh del boeuv: rumin, reticul, omas e abomas.

La buseca l'era inscì famosa e consumada a Milan, che l'è diventada vun di simbol de la cità insema al Dom, al panaton e a la Madonina.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Un temp la vegniva cusinada in ocorrenza di festività e di fere de paes, normalmente, de tradizzion, a la sera de la Vigilia de Natal. De orìgin milanesa, la s’è poeu spantegada vers i zone arente. Cont el passà di secoi, in ogni zona, e despess in ogni famiglia, l’è stada tirada in pé ona riceta particolara.

La buseca l’è vun di mangià rapresentativ de la cusina milanesa. Per quella reson chì l’epitet "busecon", o ben "mangia-buseca", l’è diventad vun di soranom cont i quai i milanes inn conossud[1].

A l’è fada su de buseca, fasoeui, passada de tomates, carotol e seller. Buseca, in lombard occidental, l’è l’istess de "tripa"[2], o ben l’intrai trad foeura de diverse part del stomich dei boeu e minga, come de solit se cred, del buell (conossud anca come busech)[3].

Preparazzion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per preparà la buseca gh’è de besogn de comprà la buseca sgiamò coeusuda, fàlla sgiò a bindellit sotil e ancasì gh’è de besogn de havégh di fasoeui miss a bagn almanch el dì indree. Di alter ingredient inn el lard, la scigola, el seller di quai la ven fada su ona pestada e poeu inn miss a fà frigger cont el buter; dopo de havéi fad rosolà a se sgionten di pom de terra e di carotol fad sgiò a tochelit e di foeuje de verza. Donca ghe se sgionten el sal e ‘l pever e di tomates o la salsa. La buseca la ghe se sgionta domà a quell moment chì e dopo des minut se sgionten anca i fasoeui e la soa acqua. Se slonga con de l’aqua se gh’è de besogn e se fa andà adree a coeuser per almanch un’ora.

Quand che l’è pronta la ven servida con di fete de pan e del parmesan reggian e di fete de pan tostad[4].

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. (IT) Busecca: la ricetta. 21 Luglio 2015. URL consultad in data 21 Novembre 2017.
  2. D'Ilario, 2003, p. 80.
  3. Vocabolario Treccani. Trippa. URL consultad in data 27 febbraio 2015.
  4. Vera Rossi Ladomez e fracna Matricardi (1954). Il cucchiaio d’argento (in italian). editoriale Domus 1951-1952, 151. ISBN senza ISBN. 

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Giorgio D'Ilario, Dizionario legnanese, Artigianservice, 2003.

Vos corelade[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligam de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]