Gianmastin Viscont

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El Gianmastin Viscont (Milan, marz 1370 - Bergom, 19 de giugn 1405) l'è staa scior de Bergom e de la Gera d'Adda.

Fioeu del Bernabò Viscont e de la Regina de la Scala, in del 1979, a domà noeuv agn, a la spartizion di territori del Domini Viscontee fada del pader, el resulta scior Bressa e de la Valtolina. Dopo del colp de Stat del Gian Galeazz Viscont el se refugia a Bressa e poeu a Coira e poeu in Germania, indova che 'l gh'ha du fioeui naturai, el Giorg e la Maddalena.

In del giugn del 1404 el dona per gratituden la Valtolina al Vescov de Coira. In del midemm ann, a november, i Viscont otegnen an'mò la guida del Ducaa de Milan dopo de 'na controversia cont el Pandolf Malatesta e al Gianmastin el ghe spetten Bergom e la Gera d'Adda.

El moeur el 19 de giugn del 1405 a Bergom e l'è miss sotta a San Giovann in la Cittadella.

Vita privada[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'è staa promiss a la Cleofe de la Scala e l'è squasi cert che l'abia sposada. Oltra ai fioeu naturai el gh'ha avuu trii fioeu:

Gh'è anca di ducument che parlen de 'n oltra fioeula naturala, Lucia, avuda de 'na certa Lisabetta.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]