Loment de Bernabò Vescont

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
La statoa a cavall del Bernabò Vescont dent in del Castell de Milan.
«De', non andaray a freza per la via?
Tu chi strapase alquanto sì t'aresta
e prendi exemplo ne la vita mia
la qual io te fazo manifesta
che in tuto el mondo non credo che sia
a chi sia dato doglia e cossì presta
imperatore, re, ducha e conte,
io sonto che parlo Barnabò Vesconte
(Loment del Bernabò Vescont, sestina VI.)

El Loment de Bernabò Vescont (italian: Lamento di Bernabò Visconti) a l'è on poemett anonem scrivuu a la fin del secol XIV, che 'l parla de la vita del scior milanes (1323-1385), che l'aveva governaa el terren de Milan del 1378 al 1385.

Strutura del test[Modifega | modifica 'l sorgent]

El test a l'è on poemett faa su de 174 sestinn.

Trama[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'autor el fa parì de vess propi el Bernabò in persona. Quell lì, ormai vegg, l'è dree a invodass a la Madona, e 'l cunta su tutt la soa vita: de come l'è cressuu, de come l'ha faa sgrandì la potenza de Milan, di nemis che l'ha battuu, de quei che ghe rendeva omagg. El parla de la soa miee, la Regina de la Scala, e de come la soa mort la sia stada dura per lu; infina, el cunta su del tradiment del nevod Gian Galeazz, che l'ha faa presonee con l'ingann e che poeu l'ha menaa dent in del Castell de Trezz.

Intant che 'l se lomenta per la soa sort grama, el ghe compariss la vision de ona donna, che per sò cunt el ghe regorda tucc i sò crimen, la crudeltaa invers ai preved e di olter ingiustizzi che hann smaggiaa la vita del scior milanes.

El Bernabò el capiss i sò peccaa, e 'l domanda de confessass. Inscì adess, finalment seren, el pò speccià la mort, e fenì de cuntà la soa storia.

La lengua del test[Modifega | modifica 'l sorgent]

La lengua del Loment a l'è interessanta perchè a l'è on messedozz tra formi lombard e di olter pussee italianizant. La reson la va trovada soratutt in de l'intervent di copista del Quattercent, che in part hann struppiaa i formi originai, per dagh ona covertura pussee vesina al toscan.

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Lamento di Bernabò Visconti, a cura de la Maria Pia Musatti, Milan, All'Insegna del Pesce d'Oro, 1985.

Ligamm de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]