Belgrad
| Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda |
| Belgrad Distret | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
| |||||
| Dats aministrativ | |||||
| Nom ofiçal | Београд, Beograd e Nándorfehérvár | ||||
| Stat | Serbia | ||||
| Provincia | Serbia Central | ||||
| Lengue ofiçai | Lengua serba | ||||
| Oltre lengue | Lenga romani sinte | ||||
| Politega | |||||
| Comissari | Aleksandar Šapić (24 giugn 2024) | ||||
| Territore | |||||
| Coordinade | 44°49′04″N 20°27′25″E / 44.817778°N 20.456944°E | ||||
| OSM | 2728438 | ||||
| Voltituden | 117 m s.l.m | ||||
| Superfix | 359,96 km² | ||||
| Abitants | 1 197 714 ab. (1º ottober 2022) | ||||
| Densitaa | 3327.35 ab./km² | ||||
| Confin | |||||
| Fus orari | UTC+01:00 | ||||
| Varie | |||||
| Prefiss | 011 | ||||
| Codex postal | 11000 | ||||
| Sigla autom. | BG | ||||
| Localizazion | |||||
| Sit istituzional | |||||
Belgrad (in serb Београд - Beograd, che 'l voeul dì Cità Bianca) a l'è la capital e la cità che ghe viv pussee de sgent de la Serbia: l'è in su la confluenza de la Sava in del Danubi.
Ministrazzion
[Modifega | modifica 'l sorgent]A nivell ministrativ l'è spartid in derset comun, des urban (Čukarica, Novi Beograd, Palilula, Rakovica, Savski Venac, Stari Grad, Voždovac, Vračar, Zemun e Zvezdara) e set suburban (Barajevo, Grocka, Lazarevac, Mladenovac, Obrenovac, Sopot e Surčin), cont i ultim che gh'hann pussee de poder in la gestion di servizzi urban. A gh'è un sindegh, un'assemblea municipal, un consili comunal e 'na ministrazzion citadina.
Gemellagg
[Modifega | modifica 'l sorgent]Belgrad a l'é gemelad con:
Coltura
[Modifega | modifica 'l sorgent]Musee
[Modifega | modifica 'l sorgent]La cità l'è ben siora de musee, gh'è vari musee d'art, tant 'me quei d'art africana, d'art aplicada, d'art contemporanea, el musee de l'art teatral e 'l musee di illusion.
El Musee nazzional de la Serbia el gh'ha dent varie collezzion d'art, de archeologia e de numismatega. El comun el gestiss el Musee civegh de Belgrad, anca lu con varie collezzion.
Per quell che revarda la coltura, a gh'è el Musee etnografegh e 'l musee de la coltura rom a Belgrad.
A nivell storegh, se gh'ha de tirà a man el musee storegh de la Serbia, el musee militar e 'l musee de la Jugoslavia, che 'l gh'ha dent anca la Cà di Fior, o ben el mausolee del Josip Broz Tito.
Per scenza e tecnega a gh'è el Musee Nikola Tesla, el musee ferroviari, el musee postal, el musee aeronautegh e 'l musee de storia natural.
Ligam de foeura
[Modifega | modifica 'l sorgent]Alter proget
[Modifega | modifica 'l sorgent]
Wikimedia Commons el gh'ha dent imagin o alter archivi su Belgrad
Wikivoyage el gh'ha dent Informazzion turisteghe su Belgrad

