Peschera (MI)

De Wikipedia
(Rimandad de Peschera Borromee)
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Peschera
Comun
Peschera - Bandera Peschera - Stema
Peschera - Sœmeanza
Peschera - Sœmeanza
Dats aministrativ
Stat Itàlia
Rejon Lombardia
Provinça Provincia de Milan
Politega
Sindeg
Orgen lejislativ Consili comunal
Territore
Coordinade 45°26′N 9°19′E / 45.433333°N 9.316667°E45.433333; 9.316667
OSM 45015
Voltituden 107 m s.l.m
Superfix 23,22 km²
Abitants 24 304 ab.
(1º genar 2023)
Densitaa 1046.68 ab./km²
Confin Mediglia, Milan, Pioltell, Roeudin, San Donaa, Pantijaa e Segraa
Fus orari UTC+01:00 e UTC+02:00
Varie
Prefiss 02
Codex postal 20068
Sigla autom. MI
Codex ISTAT 015171
Codex catastal G488
Cl. climatega
Cl. sismega
Localizazion
Peschera - Localizazion
Peschera - Localizazion
Sit istituzional

Peschera (nom ofizial in italian: Peschiera Borromeo, ciamada anca Peschera Borromee per analogia) l'è on comun de la Provincia de Milan che 'l cunta 23 397 abitant. Peschera la se troeuva al confin oriental de Milan. Peschiera la gh'ha vari frazion: Bellaria, Bellingera, Bettola, Canz, Linaa, Mezzaa, Mirazzan, San Boeuv e Zel Foramagn.

El territòri[Modifega | modifica 'l sorgent]

El sò territòri, anca se l'entra in bòna part drent al Parch Agricol Sud Milan, de on quaj desenni el gh'ha pu ona vocazion agricola. De fatt ghe s'è sviluppaa on center residenzial important e cont ona connotazion produttiva fòrta.

Del pont de vista ambiental l'è important assee 'l Parch Natural del Carengion, in origin reserva de cascia di cont Borromee e adess òasi WWF.

La frazion de Linaa la da 'l nòmm a l'aeropòrt de Milan-Linaa, che 'l se troeuva sparsa longh in di territòri comunai de Peschera, Segraa e Milan.

Semper a Peschera se troeuva anca l'Idroscalo, che l'ha ajuttaa el comun a conservà, almanch a differenza de alter paes de l'hinterland milanes, ona quaj area verd.


Evoluzion demografega[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'andament del numer di abitant del comun de Peschera l'è mostraa in la tabella chi de sotta:

Abitant censid


Stòria[Modifega | modifica 'l sorgent]

Duranta el Medioev la zòna de Peschera l'era important per el commerz de la saa che la vegniva su del Lamber e de lì l'andava a Milan.

Se sa minga tant de la nassida de Peschiera, ma on temp l'era ricca de canai e laghett: de chì el sò nòmm. In sul sò territòri eren present vari cassinn, compagn de Mirazzan, Biassan, Longhignara, Bettola e San Bòvi.

La frazion pussee antiga l'è quella de Mirazzan, indove 'l se troeuva el Castell Borromee, prima monastee e poeu residenza estiva di cont Borromee.

Quand che 'l territòri milanes l'era dividuu in tanti piev, Peschiera l'appartegniva a la Piev de Mezzaa. Ironicament, con l'età napoleòniga l'è stada pròppi Mezzaa a vess taccada a Peschiera, insemma ai comun de Cassignaniga, Foramagn, Pantigliaa e Zel. Tucc quij center hann trovaa l'autonomia con la nassida del Regn Lombard-Venet.

In del 1933 gh'è stada l'union tra 'l comun e quell de Linaa (cont i frazion de Mezzaa e Zelforamagn).

Dòpo la Segonda Guerra Mondial, Peschiera (che del 1863 la se ciamava offizialment anca Borromeee) la s'è sviluppada fina a diventà quella che l'è al dì d'incoeu. In del 1988 l'ha ricevuu el titol de città.

Personagg legaa a Peschiera[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vos correlaa[Modifega | modifica 'l sorgent]