Monscia
| Monscia (Munscia) | |
|---|---|
| Stat | Itàlia |
| Regiun | Lumbardía |
| Pruvincia | Munscia e Brianza |
| Cuurdinàde | 9°16′33″ E 45°35′00″ N |
| Abitant | 122 712 ab. |
| Superfiss | 33,0 km² |
| Densità | 3 719 ab/km² |
| Altitüden | 162 m s.l.m. |
| Cumün tacaa | Lisson, Vedan, Concorezz, Muggiò, Cinisell (MI), Brughee, Sest San Giovann (MI), La Santa, Agraa |
| CAP | IT-20900 |
| Còdes ISTAT | 108033 |
| Prefiss tel. | 039 |
|
|
|
Monscia o anca Munscia (Monza in Italian; Modicia in Latin; Montsch in Todesch antigh) l'è ona città de la Lombardia de 122.000 abitant in pruvincia de Munscia e Brianza.
Cuntegnüü |
[Mudifega] Geografia
Monza la se troeuva in el Munsciasch, taca a la Bassa Brianza, appena sora Milan (a quindes chilometri de distanza). L'è la capital storiga de la Brianza, oltra a vess, del 2009, el capploeugh de la provincia omonima.
L'è traversada del Lamber, che arent al centro storigh el fa nass on brocch artificial, el Lambrett (che 'l ritorna in del sò cors original on poo dopo).
Inoltra per Monza el ghe passa anca el Canal Villoresi, che l'incontra el Lamber arent al quarter San Rocch.
[Mudifega] Quarter de Monza
Monza la gh'ha minga di frazion, però el gh'ha on quai quarter: tra de lor regordom Cederna (sud-est), San Bias (nord), San Carlo (nord-est), San Fruttuos (sud), San Giusepp (sud-ovest), Triant (nord-ovest).
[Mudifega] Storia
| Per savènn püssee, varda l'artìcul Storia de Monscia. |
Ai temp di Roman l'esisteva giamò col nomm de Modicia, ma l'è probabil che la città, o almanch i insediament uman, la sia molto pussee antiga.
Ai temp di Longobard Monscia la gh'ha avuu on moment de gran splendor, vist che l'era la capital estiva di re. Per la pupart del Sacro Roman Imperi, i imperador che vegniven giò de la Germania per fàss coronà re d'Italia andaven o a Roma o a Monscia: chì de fatt la gh'è la Corona Ferrea, che la gh'ha dent (segond la tradizion) vun di ciod de la cros de Gesù.
Intorna al XIV secol Monscia l'è finida sotta el domini milanes, e del quell moment chì la gh'è andada dree ai sort de la città meneghina. In del 1900 a Monscia l'è staa coppaa el re d'Italia Umbert I.
In del 2008, con la creazion de la noeuva provincia de Monscia e Brianza, la città per la prima voeulta de tant temp l'è andada foeura de la giurisdizion milanesa.
Ai temp di piev milanes l'era el capploeugh de la Cort de Monza, che in del 1786 (ann de la soa soppression) la cattava dent anca i comun de Cassina di Gatt, Cologn, Moncucch, San Lissander, San Damian, San Giulian, Sest San Giovann, Villa San Fioran e Vimodron.
[Mudifega] Evoluzion demografega
L'andament del numer de abitant del comun de Monscia l'è mostrada in de la tabella chi de sotta:
Abitàncc censìcc 
[Mudifega] Robb de vedè
- El Domm de Monza
- La Villa Real
[Mudifega] Monsciasch famos
[Mudifega] Gemellagg
[Mudifega] Vos correlaa
[Mudifega] Ligamm de foeura
|
|
|
|---|---|
| Agraa • Icurz • Albiaa • Arcor • Barlassina • Bellusch • Bernaregg • Besana • Biassòn • Bovis-Masciagh • Briosch • Brughee • Buragh • Busnagh • Camparada • Caponagh • Caraa • Carnaa • Cavenagh • Cerian • Cesan • Cogliaa • Concorezz • Cornaa • Correzzana • Desi • Giussan • Lazzaa • Lentaa • Lesmo • Limbiaa • Lisson • Machee • Meda • Mezzagh • Misint • Monza • Muggiò • Noeuva • Ornagh • Renaa • Roncell • Ronch • Seregn • Seves • Sovich • Sulbiaa • Triugg • Usmaa • Vared • Vedan • Vedugg • Veran • Villasanta • Vimercaa | |