Cornaa

De Wikipedia



Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.


Cornaa
Comun
Cornaa - Stema
Cornaa - Sœmeanza
Cornaa - Sœmeanza
Dats aministrativ
Stat Itàlia
Rejon Lombardia
Provinça Provincia de Monza e Brianza
Capolœg Cornate d'Adda
Politega
Sindeg
Orgen lejislativ Consili comunal
Territore
Coordinade 45°39′N 9°28′E / 45.65°N 9.466667°E45.65; 9.466667
OSM 45546
Voltituden 236 m s.l.m
Superfix 13,82 km²
Abitants 10 794 ab.
(1º genar 2023)
Densitaa 781.04 ab./km²
Confin Botanüch, Busnagh, Medulàch, Mezzagh, Padernu, Süìs, Sulbiaa, Verdé e Trezz
Fus orari UTC+01:00 e UTC+02:00
Varie
Prefiss 039
Codex postal 20872
Sigla autom. MB
Codex ISTAT 108053
Codex catastal D019
Sant protetor San Giorgg
Cl. climatega
Cl. sismega
Localizazion
Cornaa - Localizazion
Cornaa - Localizazion
Sit istituzional


Cornaa (nom ufizial in italian: Cornate d'Adda; in del Medioev Coronate) l'è on comun brianzoeu del Vimercates, in sul fiumm Adda, che 'l cunta 10 648 abitant (dato del Desember 2015[1]), cont ona superfiss de 13,7 km² e ona densità de 777 ab./km².

El se troeuva in la Provincia de Monza e Brianza, arent al confin cont i provincc de Milan (Trezz), de Bergom (Bottanugh, Suis e Medolagh), de Lecch (Verdee e Paderno).
Cornaa el gh'ha tre frazion, ciamaa Colnagh, Port e Villa Paradis. Inoltra a gh'è on fracch de cassinn in de la zona.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

La zonna l'è abitada de on bell poo de temp, almanch de l'epoca di Roman: a Villa Paradis l'è stada trovada ona veggia villa romana, menter a la Rocchetta de Port hann cattaa foeura i rest de ona cisterna.
El paes el gh'ha 'vuu ona soa importanza perchè l'è staa chì arent che in del 689 l'è stada combattuda la Battaja de Cornaa (Coronate in latin): in questa, s'hinn combattuu el re di Longobard Cunipert e 'l sò nemis, el duca de Trent Alahis. La vittoria l'è stada del Cunipert, menter l'Alahis l'è s'cioppaa in del combatt. El resultaa de la battaja l'ha portaa la fin di revolt di duca longobard e l'ha dervii la strada a la conversion a la religion cattoliga de tutta la nazion germaniga (ghe n'era anmò tanti che eren arian, scismatigh o pagan).

In del XVIII secol gh'hann faa i lavorà per el Navili de Paderna; in quella istessa zonna, in di secol che hinn vegnuu dopo, hann faa sù on bell poo de centrai idroelettregh, che fonzionen anca al dì d'incoeu.

Evoluzion demografega[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'andament del numer di abitant del comun de Cornaa l'è mostraa in la tabella chi de sotta



Abitant censid

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Statìstiche demogràfiche ISTAT. Statìstiche sö la popolasiù del Istitùto Nasiunàl de Statìstica relatìve al 31 de Dezember 2015.