Lengua lombarda

De Wikipedia
(Rimandad de Lengua Lumbarda)
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
bussola Disambiguazión – Se te see dree a cercà la lengua germanega, varda lengua langobarda.
Lengua lombarda (Lombard)
Oltre denominazion :
Parlada in : Italia, Svizzera
Rejon : Europa
Parlants : 3.500.000
Ranking :
Classifegazion jenetega : Lengov indoeuropei
status ofiçal
Lengua ofiçala de : Protegiuda d'ona lesg regionala in Lombardia
Regolad de :
codex de la lengua
ISO 639-1 roa
ISO 639-2
ISO 639-3 lmo
SIL lmo
varda anca: lengua
El lombard in Europa

El lombard o lengua lombarda a l'è ona lengua romanza occidentala parlada principalment in Lombardia e alter canton arent e, per effett de l'emigrazion lombarda, anca in d'on poo de comunità del Sud America.[1]

Per via de la mancanza de ona koiné i vari dialett del lombard gh'hann avuu on desvilupp independent in tra de lor, però cont el mantegnì de la mutua intelligibilità e de 'na solida bas fonetica e grammatical in comun.

El termin lengua lombarda a l'è donca doperaa per indicà el cluster, ossia l'insemma di variant che fan su la lengua.

In la lenguistega italiana a l'è ciamaa despess "dialett", per el sò utilizz minga offizial e tipicament sottamiss a la lengua toscana.

Distribuzion geografica[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda l'articol Diffusion del lombard foeura de la Lombardia.
Distribuzion geografega

El lombard a l'è parlaa in la pupart de la Lombardia, foeura che 'na quaj part meridional di provincc de Pavia e Mantoa, e in del Canton Tesin, in del Grison Italian, in la inscì ciamada Lombardia svizzera, in di provincc de Novara e VCO in Piemont e in di vaj ocidentai del Trentin.

In pratega i confin del lombard a hinn quej del Ducaa de Milan finna al 1426, che 'l gh'eva dent la Lombardia orientala, el Tesin e la Lombardia savojarda, terr che poeu l'ha perduu ma che l'ha tegnuu on fort influss coltural.

Per l'emigrazion el s'è spantegaa anca in Brasil e in Argentina.

Storia de la lengua[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda i articoi Letteradura lombarda, Letteradura milanesa e Storia de la lengua lombarda.
Confront intra la lengua lombarda incoeu (giald) coi domini di Viscont in del XIV secol

Origin[Modifega | modifica 'l sorgent]

I primm testimonianz de l'evoluzion del latin volgar de la Lombardia ja troeuvom in del secol quell de 13, cont el Sermon divin del Peder de Barsegapè.

L'influenza de la lengua occitana a l'era assee forta, e tanc la drovaven inveci che el lombard, e anca quej che scerniven el lombard ghe metteven dent di occitanism.

In realtà el letteraa lombard pussee important a l'è staa el Bonvesin de la Riva, autor del Liber di Tre Scricciur, che 'l parla de l'aldilà e 'l mett ona prima introduzion del contrappass in la letteradura romanza.

In quej agn là, la letteradura religiosa a l'era ciarament la pussee importanta, cont di componiment 'me la Leggenda de San Bassian a Lod o el Mayor gremeza a Bressa, che parlaven de Gesù o di Sant.

I primm citazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

I primm citazion del lombard, probabilment in quej agn pussee grand de la lengua d'incoeu, resalissen semper a quej agn.

La prima citazion cognossuda a l'è del 1280 in d'on test del Salimbene de Adam, e se legg:

«optime loquebatur gallice tuscice et lombardice»

O ben "parlava ben franzes, toscan e lombard". Anca el codes poetich occitan Leys d'amors el cita el lombard insemma a di alter lengov d'Europa in la fras: "Apelam lengatge estranh coma frances, engles, espanhol, gasco, lombard".

In del 1400 di alter manzon del lombard gh'è in Curial e Güelfa, indova che 'l doperà el lombard el gh'ha 'n roeul important in la trama, e in d'ona lettera scrivuda del Carlo de Cremona al Duca Gian Galeazz Maria Sforza.

El period de mezz[Modifega | modifica 'l sorgent]

In di secoi dopo a gh'è staa on perdes del lombard in favor del toscan, lengua favorida anca del riv di omen fiorentin de coltura a Milan voruu del Lodovigh el Mor, però on quaj letteraa, comé el Lancin Curt, l'ha suttaa a doperaa el lombard in di sò composizion. Semper ligaa a Lodovigh on sonett del 1499 in su la sò fin.

A partì del 1500 el lombard l'è staa pussee doperaa, ma a la fin del midemm secol on retorn del latin l'ha menaa tanc intellettuai, 'me el Carlo Boromee, a difend e promoeuv el toscan.

In del 1610 el sortiss el Varon Milanes, dizionari etimologich, compagnaa poeu del Prissian, intregament in milanes, che 'l mett i bas de la grafia milanesa classega.

L'età moderna[Modifega | modifica 'l sorgent]

In tra el 1600 e 'l 1800 i figur de Carlo Maria Maggi e de Carlo Porta han cambiaa la letteradura lombarda: El primm, drammaturgh, l'ha fondaa la moderna ortografia milanesa, inveci el segond, burocrat, l'ha portaa a on nivell pussee volt la letteradura milanesa.

Di alter personn important per el Lombard a hinn staa Giusepp Parin, Domenegh Balestree, Carl'Antoni Tanz e Francesch Cherubin, autor de on dizionari milanes e de ona antologia in 12 volum in sui oeuver milanes.

El 1900[Modifega | modifica 'l sorgent]

In del 1900 on poo de gent l'ha scrivuu in lombard, in vari maner. Poeudom cità el Franco Loi, Gioann D'Anzi, Giorgio Strehler, Enzo Jannacci, Dario Fo, Nanni Svampa, Ivan Della Mea, Francesco Magni.

Al principi del 1900 di member lombard del Partii Liberal, comé el Bortol Belott, scriven di poesij in Lombard.

Incoeu[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda l'articol Musega lombarda.

Incoeu el lombard l'ha vist l'unega legg de tutela in sò favor, fada de la Region Lombardia a settember 2016.

A gh'è on poo de band e cantant che sonen e canten in lombard, comé el Dellino Farmer e 'l Longobardeath. A gh'è staa anca di traduzion di liber in lombard.

A gh'è staa, in di agn 2010, anca di tentativ de standardizzazion de la lengua, comé la Scriver Lombard o i adattament de la grafia milanesa.

In del 2017 la Region Lombardia l'ha patrocinaa l'iniziativa de Spiran del Noeuv Festival de la Musica Lombarda.

Varietà[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda l'articol Varietà de la lengua lombarda.
Varietà lombard 'me doperaa in sul Wikizionari
La classificazion di dialett lombard per l'enciclopedia Treccani

Tipicamente el Lombard a l'è spartii in dò varietà:

  1. Lombard ocidental
  2. Lombard oriental

Cont division l'Adda. Al di d'incoeu a l'è tipicament giontaa el lombard alpin, e di voeult a l'è anca scorporaa el dialett trentin ocidental del lombard oriental.

Lombard ocidental[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Lombard ocidental el gh'ha dent i dialett che gh'han avuu 'me dialett de riferiment el dialett milanes, comé el dialett paves, el dialett lodesan o 'l dialett tesines.

I sò tratt tipegh a hinn:

  1. Evoluzion de la u latina in /y/
  2. Lenizion di l in di formi "olu" del latin (milanes: Fioeu, bergamasch: Fioeul)
  3. Elision de la e in del plural femminil (milanes: la gatta - i gatt, bergamasch: la gatta - i gatte)

Lombard oriental[Modifega | modifica 'l sorgent]

El lombard oriental a l'è parlaa in quej territori de lengua lombarda ch'hinn staa governaa de Venezia. La gh'ha avuu mai on center linguistich ciar e nett.

I sò caratteristich a hinn:

  1. Lenizion de v e n (milanes: can, bergamasch: cà)
  2. Plural de t in c (gatt - gacc)
  3. Evoluzion de la u latina in /ø/ (milanes: unich, bergamasch: oeunegh)
  4. Evoluzion de la i latina in e (latin: hinc hodie, milanes: Incoeu, bergamasch: Encoeu)
  5. Participi in t (milanes. Parlaa, bergamasch: Parlat)

El lombard oriental, per via de la dominazion veneta, el gh'ha on poo de venetism e gh'è di formi ciappaa de la lengua veneta anca in la grammatica.

Trentin ocidental[Modifega | modifica 'l sorgent]

El trentin ocidental el conserva di tratt fonetich arcaich respett del lombard oriental. Per esempi:

  1. La n a l'è lenida men respett al lombard oriental (lomb. occ. [ta:nt], lomb. or. [tat], giud. [tat], rend. [tant]) e la resta semper a la fin
  2. On quaj dialett l'ha perduu la /y/
  3. Conservazion di ness latin "pl" e "fl" (bergamasch: fior, Trentin ocidental: flor)

A gh'è anca di venetism per la svesinanza cont la venetofonia trentina. Per esempi "inscì" se dis "cossì", comé in veneto.

Lombard alpin[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Lombard alpin a l'è parlaa in di vaj de confin cont el romancc, e l'è influenzaa del retoromanz.

I sò caratteristich a hinn:

  1. Despess i ness latin "cl", "pl", "gl" e "fl" a hinn guarnaa (milanes: pussee, pos'ciavin: plussee)
  2. A hinn guarnaa i r a l'infinii (milanes: scriv, bregajot: scrivar)

A gh'è di particolarità in di singoi dialett a nivell del plural: Se la pupart la seguiss el modell lombard, on quaj dialett el muda l'articol (per esempi la vacca - lan vacca) o dopera el suffiss -en comé in todesch: (la vacca - la vacchen)

Morfologia e grammatica[Modifega | modifica 'l sorgent]

Alfabet[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda l'articol wiktionary:lmo:Appendix:Alfabet lombard.

Costruzzion de la fras[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Lombard, comé la pupart di lengov romanz, a l'è ona lengua SVO.

I verb i gh'ha quater coniugazion, che in d'on poo de dialett se resoeulven in trè realizzazion. La negazion, foeura de on quaj cas eccezional, a l'è domà postverbal e singola. A l'è present anca la forma interrogativa cont inversion de verb e pronomm, voramai perduda in di dialett pussee cittadin.

Per savenn pussee, varda l'articol wiktionary:lmo:Appendix:Costruzzion de la fras in lombard.

A gh'è 8 pronomm: 7 a hinn comun a tutta la lengua, 1 a l'è tipich domà de on quaj dialett e l'è "lore", ossia la terza plural femminina.

Per savenn pussee, varda l'articol wiktionary:lmo:Appendix:Pronom in lombard.

Articol[Modifega | modifica 'l sorgent]

In Lombard a gh'è i articoi determinativ, indeterminativ e partitiv.

L'articol determinativ l'indica on soggett giamò ciar e nominaa in del descors, inveci quell indeterminativ in soggett noeuv e minga definii. El partitiv a l'è domà el plural de l'indeterminativ e 'l indica on numer indefinii de soggett: Per esempi in la fras "l'è entrada ona mosca, la mosca l'è andada in sul cavagn con dent del pan" se troeuven tucc i modalità de l'articol.

Per savenn pussee, varda l'articol wiktionary:lmo:Appendix:Articol in lombard.

Aggetiv[Modifega | modifica 'l sorgent]

I aggettiv a hinn spartii in dò categorij:

I aggettiv qualificativ spieghen ona qualità del soggett, e i gh'ha di grad. Tucc i alter, 'me quej de possess, a hinn determinativ.

Per savenn pussee, varda l'articol wiktionary:lmo:Appendix:Agetiv in lombard.

Singolar e plural[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Lombard el gh'ha on sistema plural che l'è puttost sofistegaa e variegaa e arent a quell di lengov italoromanz.

De fatt, el plural de om el presenta diferent soluzion, a segonda de la zonna e del termen. Quell de donna l'è un cicininn püssee sempliz.

On quaj esempi per el Lombard Ocidental:
El Pont, i Ponc - Tutt, tucc - Tant, tanc
El Tavolin, i Tavolitt - El Cadreghin, i Cadreghitt - El Tognin, i Tognitt
El Vegett, i Vegitt - El Martinett, i Martinitt - El Povarett, i Povaritt
L'Ann, i Agn - El Pann, i Pagn - El Dann, i Dagn
El Basell, i Basej - el Tarell, i Tarej - El Cavall, i Cavaj
El Sistema, i Sistema - El poemma, i Poemma - El Barista, i Barista
El Mur, i Mur - El Savon, i Savon - El Moron, i Moron
El Lavandee, i Lavandee - El Sentee, i Sentee - el Pensee, i Pensee
El Fioeu (ö curta e overta), i Fioeu(j) (ö longa e streccia) - El Fasoeu(ö curta e overta), i Fasoeu(j) (ö longa e streccia)- la Ninoeu(ö curta e overta), i Ninoeu (ö longa e streccia)
La Massera, i masser - la Ringhera, i Ringher - la Portera, i Porter
La Tosa, i Tosann - l'Omm, i Omen - el Pè, i Pée

Per savenn pussee, varda l'articol wiktionary:lmo:Appendix:Plural_di_nom in lombard.

Fonetica[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vocai[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Lombard el gh'ha 9 vocai parnonziaa in d'ona quaj manera differenta e a hinn:

Vocal IPA
A /a/
E/EE /e/
È /ɛ/
I /i/
O /o/, /u/, /ɔ/
U /y/
Oeu /ø/, /œ/

In d'on quaj dialett de confin a gh'è anca la vocal neutra schwa, tipega de la lengua piemontesa.

Longhezza[Modifega | modifica 'l sorgent]

In la pupart di dialett lombard la longhezza vocalica la gh'ha ona quaj importanza.

In tanc dialett occidentai la definiss anca el participi passaa, per esempi /par'la/ l'è infinii, inveci /par'la:/ l'è participi.

In d'on quaj dialett tesines e cremones, la longhezza a l'è importanta anca in mezz di paroll. Tipicament però a l'è minga scrivuda, foeura di cas di participi.

Consonant[Modifega | modifica 'l sorgent]

El sistema consonantich del lombard a l'è assee normal per ona lengua romanza ocidental. Gh'è, in tucc i dialett lombard, 26 consonant, de che dò a hinn tipich di dialett particolar de la zona bressana.

Scrittura[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda l'articol Storia de l'ortografia lombarda.

A gh'è no, al di d'incoeu, on sistema grafich unich doperaa de la pupart di lombardofon. Finna al 1900 circa la pupart di dialett lombard la compartiva on sistema grafich arent di indicazion del Varon Milanes, ma poeu tanc dialett, soratutt del lombard oriental o del Tesin, a hinn passaa a di ortografij ciappaa de l'italian.

Al di d'incoeu donca a gh'è trii sistema doperaa:

  1. El sistema milanes classich cont i sò variant;
  2. I sistema fonétich, derivaa de la ortografia ticinesa;
  3. L'ortografia polinomica Scriver Lombard e la Noeuva Ortografia Lombarda.

Recognossiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

El lombard a l'è recognossuu comé lengua individual de part de l'ISO, cont el codes "lmo". Anca l'UNESCO la recognoss el lombard comé lengua a ris'c de descomparì.

El lombard a l'è pienament dent de la definizion de lengua minoritaria de la Carta Europea di Lengov Regionai o Minoritari, carta che però l'Italia l'ha no ratificaa, e donca la resta minga tutelata del Stat Italian. L'è inveci recognossuda e salvaguardada de la Region Lombardia dal settember 2016.

Nanca in Svizzera el lombard a l'è recognossu offizialment, anca se l'è salvaguardaa anca di orghen cantonai e federai 'me la television.

Varda anca[Modifega | modifica 'l sorgent]

Not[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Parlaa a Botuverá, in Brasile, comun fondaa da emigraa italian de la pianura in tra Trevigl e Crema. Una tesi de l'Università de Leiden su del Bergamasch Brasilian: [1].

Referenz[Modifega | modifica 'l sorgent]

Alter progett[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligamm de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]