Lengoa Veneta

De Wikipedia
(Rimandad de Lengua veneta)
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El Venet anca ciamà Venezian (nomm nativ: Vèneto) l'è ona lengua neolatina parlada de 8 milion de personn in de l'Italia oriental e in d'on quai sitt de l'America.

Diffusion e variant[Modifega | modifica 'l sorgent]

La lengua veneta la s'è spantegada in tucc i territori de la veggia Repubbliga de Venezia, ma anca foeura di sò confin.
In Italia l'è parlada in tutt el Venet (foeura che in de la Transpadana Ferraresa, in del Cador, arent a Portogruaro e in sù l'Altopian de Asiago), in Friul (a Pordenon), in la Venezia Giulia (foeura che la zonna de Gorizia e in la Slavia Veneta) e in del Trentin oriental.
Foeura de l'Italia l'è parlada in Slovenia e in Croazia, in tutt quei sitt che gh'even ona forta presenza italiana fina ai Ann '50 del secol passaa (Istria e Dalmazia, fina giò al Montnegher), oltra che in quei loeugh in gir per el mond indove s'hinn spantegaa via i Venet.

I lenguista gh'hann pussee de on'idea per fà sù ona division dialettal Venet: ghe n'è voeuna che la spartiss el Venet inscì:

Alter inveci gh'hann daa quella division chì:

L'emigrazion[Modifega | modifica 'l sorgent]


Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

La lengua véneta la s'è desviluppada del latìn parlaa in del Tard Impér Romàn in di región in dove che primma se parlava el venètich (la lingua de la popolazzión di Veneti). In di sécol, a l'è vegnuda su me ona lengua letteraria a bastanza formada e l'è stada drovada me lengua uffizzial de la Serenissima Repùblica de San March. Nel sécol XIX l'era anchmò la lengua de comand in de la Marina Aostro-Ungarés. Ona forma de la lengua véneta, el vénet colonial, l'era diffonduda largament in de l'Adriàtegh in d'ona situazzión de bi- e trilingoism (l'altra lengua l'era on quai dialett del crovatt). On scritór comè l'Enz Bettiza, nassuu e cressuu a Spàlat, el parlava correntament el vénet colonial. Fra i lengov regional de l'Italia, el vénet l'è vunna di quei che han resistii mèj a l'espansión de l'italian.

Caratteristigh[Modifega | modifica 'l sorgent]


La litteradura[Modifega | modifica 'l sorgent]


El status[Modifega | modifica 'l sorgent]


La grafia[Modifega | modifica 'l sorgent]


Esempi de lengua: el Pader Noster in Venezian[Modifega | modifica 'l sorgent]

Pare nostro che te si inte i çieli,
el sipia santifegà 'l to nome,
el vegna 'l to regno,
la sipia fata la to volontà,
Cofà inte i çieli cusì in tera
Dane ancoj 'l nostro pan zornajer,
e remeti a noaltri i nostri dèbiti,
Cusì cofà noaltri li remetemo a i nostri debidori.
E nó stà miga portarne in tentaçion,
Ma libarane da 'l mal, Amen.

Vos correlaa[Modifega | modifica 'l sorgent]


Ligamm de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]