Bizaron

De Wikipedia
(Rimandad de Bizzaron)



Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

Cuurdinàde geogràfiche: 45° 50' N 8° 57' E

Bizzaron
Comun
Bizzaron - Stema
Bizzaron - Sœmeanza
Bizzaron - Sœmeanza
Dats aministrativ
Stat Itàlia
Rejon Lombardia
Provinça Provincia de Còmm
Capolœg Bizzarone
Politega
Sindeg
Orgen lejislativ Consili comunal
Territore
Coordinade 45°50′N 8°57′E / 45.833333°N 8.95°E45.833333; 8.95
OSM 46267
Voltituden 436 m s.l.m
Superfix 2,67 km²
Abitants 1 757 ab.
(1º genar 2023)
Densitaa 658.05 ab./km²
Confin Roeudor, Uggiaa, Valmorea, Mendris, Canton Tisin, Novazzan e Stabi
Fus orari UTC+01:00 e UTC+02:00
Varie
Prefiss 031
Codex postal 22020
Sigla autom. CO
Codex ISTAT 013024
Codex catastal A898
Sant protetor Sant Evasi
Cl. climatega
Cl. sismega
Localizazion
Bizzaron - Localizazion
Bizzaron - Localizazion
Sit istituzional


Bizaron (parnonzia local: [bidza'rum]; nomm offizial in italian: Bizzarone) a l'è on comun de la Provincia de Còmm con 1 552 abitant (dato del Desember 2015[1]), 'na superfiss de 2,7 km² e 'na densità de 575 ab./km².. El se troeuva al confin cont el canton svizzer del Tisin (comun de Mendris, Novazzan e Stabi) e per quest la gh'è ona dogana turistega, dervida domà in part al traffich commercial.

El 10 agost 2002 Bizaron, Ronagh, Falòpp e Uggiaa hann faa sù l'Union di Comun Terr de Frontera, per coordenà attività divers per interess compagn.
El soranomm di abitant a l'è carbonatt.

Geografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

El se troeuva al confin con la Svizzera, in d'ona posizzion soliva e ai pee del coll con l'istess nomm, in tra i bricch morenegh indè che la nass la Lura e on quai ramm sorgentizzi de l'Olona.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

De la soa storia a semm proppi poch: a bon cunt a poeudom dì che l'è on paes bell vegg: a l'è citaa in di Statutt de Comm del 1335, e in di document di nodar del temp. Con 'sti document (indè che l'era cognossuu cont i nomm de Bianzon, Bisaronium), a semm bon de savè quaicoss pussee: per esempi, anca se la soa popolazzion l'eva piscinina (80 personn in del 1578, 100 in del 1600), Bizaron l'era important, perchè 'l se trovava proppi in su la veggia strada che la va de Novazzan fin giò a Milan.
El feud de Bizaron l'è passaa in di man di Riscionegh de Comm, i Somijana e i Lovin, poeu XIV secol a l'è finii in di man di Viscont. In quell temp gh'hann faa su la gesa del paes: fina a quel moment quei de Bizaron gh'aveven de andà a messa a Vugiaa, o a la gesetta de Sant Ambroeus in scima al coll (che incoeu la gh'è pu: bandonanda in del Cincent, l'è stada sostituida cont ona gesa noeuva dedicada a la Santa Maria Assonta). De lì in avant Bizaron el gh'è andaa adree a la storia del Ducaa de Milan, e soratutt del territori de Comm.
El s'è slargaa in di ultem desenni, e l'è vegnuu on sit de villett residenziai. A bon cunt, el sò center vegg el s'è ancamò conservaa, cont ona quai cassina e i cà vegg.

In la coltura popolar[Modifega | modifica 'l sorgent]

Bizaron l'è citaa in de la sigla de la sitcom tesinesa Frontaliers, che l'è ambientaa proppi a la dogana che gh'è al confin in tra el paes e la Brusada (frazzion de Novazzan).

«Mi chiamo Roberto Bussenghi

e vengo da Usmate Carate:
ogni mattina io vengo a Bizzarone

passi la dogana e voo a Lugan a lavorà.»
(Sigla de Frontaliers.)

El dialett[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda l'articol Dialett comasch.
Per savenn pussee, varda l'articol Dialett mendrisiott.

A Bizaron se parla ona variant del lombard che, per prononzia e lessegh, a l'è assee compagna di paes comasch de confin e quei del bass Mendrisiott.
Te 'l chì on confront di (poch) diferenz cont el milanes:

Lombard Milan Bizaron
[mi] [me]
persegh ['pɛrsik] ['pɛrtsik]
polesin [pure'zĩː] [puri'ziŋ]
olter ['ɔlter] ['ɔltru]
ors [uːrs] [uːrts]
reson [re'zũː] [re'zum]
ross [rus] [ros]
scigolla [ʃi'gula] [ʃi'gola]
su [sy] [sø]
vist [vist] [viʃt]

Evoluzion demografega[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'andament del numer de abitant del comun de Bizzaron l'è mustraa in de la tabela chi de sota



Abitant censud



Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Statìstiche demogràfiche ISTAT. Statìstiche sö la popolasiù del Istitùto Nasiunàl de Statìstica relatìve al 31 de Dezember 2015.



Lombardia · Comun de la Provincia de Còmm
Albes con Cassan · Albioeu · Alseri · Alzaa · Anzan · Appian · Argegn · Aroeus · Ass · Barni · Bellas · Bee · Beregazz · Binagh · Bizzaron · Blessagn · Blevi · Bregnan · Brèna · Brienn · Brunaa · Bulgar · Cabiaa · Cadoragh · Caj · Cagn · Campion d'Italia · Cantuu · Canz · Capiagh e Intimian · Caraa · Carbonaa · Carimaa · Carlasc · Carugh · Caslin · Casnaa e Bernaa · Cassina · Castell Màrt · Castelnoeuv · Cavallasca · Cavargna · Center Val d'Intelv · Ceran · Cermenaa · Cernòbbi · Scirimat · Scin · Colònn · Colverd · Còmm · Còrred · Cremia · Cusciagh · Cusin · Dizzasch · Domas · Dongh · Dòss · Erba · Eupili · Faggee · Falòpp · Fenegrò · Figin · Fin · Garzen · Gelbi · Gera · Grandaa · Grandola · Gravedona · Griant · Guanzaa · Inverigh · Laj · Lain · Lambrugh · Lasnigh · Lescen · Limid · Lipòmm · Liv · Locaa · Lomazz · Longon · Luisagh · Luragh Marinon · Luragh d'Erba · Luraa · Magrej · Marian · Masc e Civell · Maslianich · Menas · Meron · Moltras · Monguzz · Montan · Montemezz · Montòrfen · Mozzaa · Muss · Ness · Novedraa · Olgiaa · San Mamett · Orsenigh · Parè · Pei · Pianell · Pigri · Pies · Pognana · Pònna · Pont Lamber · Porlezza · Preserp · Pusian · Rezzagh · Roeudor · Ronagh · Rovellasca · Rovell · Sala · San Bortol · San Fermo · San Nazzar · San Sir · Schignan · Senna · Solbiaa · Soeurich · Sorman · Stazzòna · Taverneri · Torn · Tremezzina · Trezzon · Turaa · Uggiaa · Val Rezz · Valbroeuna · Valmorea · Valsòlda · Veles · Venian · Vercana · Vertemaa con Minoeubra · Villa · Volta Vall d'Intelv