Moltras

De Wikipedia



Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

Cuurdinàde geogràfiche: 45° 52' N 9° 06' E

Moltras
Comun
Moltras - Stema
Moltras - Sœmeanza
Moltras - Sœmeanza
Dats aministrativ
Stat Itàlia
Rejon Lombardia
Provinça Provincia de Còmm
Capolœg Borgo
Politega
Sindeg
Orgen lejislativ Consili comunal
Territore
Coordinade 45°51′37.8″N 9°05′49.92″E / 45.8605°N 9.0972°E45.8605; 9.0972
OSM 46344
Voltituden 247 m s.l.m
Superfix 8,9 km²
Abitants 1 509 ab.
(1º genar 2023)
Densitaa 169.55 ab./km²
Confin Biev, Caraa, Schignan, Cernobi, Torn, Brencia e Canton Tisin
Fus orari UTC+01:00 e UTC+02:00
Varie
Prefiss 031
Codex postal 22010
Sigla autom. CO
Codex ISTAT 013152
Codex catastal F305
Sant protetor San Martin
Cl. climatega
Cl. sismega
Localizazion
Moltras - Localizazion
Moltras - Localizazion
Sit istituzional



Moltras (nom ufizial in italian: Moltrasio) l'è on comun de la Provincia de Còmm che 'l cunta 1 607 abitant (dato del Desember 2015[1]), cont ona superfiss de 8,9 km² e ona densità de 181 ab./km².
El paes l'è situaa in sul Lagh de Còmm, al confin cont el Canton Tisin (comun de Brencia).

Origin del nòmm[Modifega | modifica 'l sorgent]

Moltras el ven del Comasch mòlta, che 'l voeur dì "malta". De fatt i abitant del loeugh ciamaven inscì i important stratificazion geològich che anca al dì d'ncoeu seguten a colpì l'oeugg. A partì del XI secol, in la region el ven traa foeura del material de costruzion che l'è ciamaa "ol sass da Moltras". La terminazion -as l'indica la funzion che l'era dada a on strument ò a on loeugh: varda anca fornas e Menas (sitt indove se menen i tronch d'alber per la flottazion successiva in sul Lagh de Còmm)[2]

Stòria[Modifega | modifica 'l sorgent]

Sul territòri de Moltras hinn staa faa di retrovament archeològich: on segurin de ramm de circa 2000-25000 ann fa, on paviment roman a mosaich e on quaj alter oggett.

In del 1292 el paes l'ha ciapaa el titol de borgh e in del 1405 la cittadinanza comasca, che la portava vari privilesg ai abitant.
In del 1522 l'ha subii on sacchegg de part de la rival Torn e l'è staa colpida durament de la pesta del 1630.
Duranta la Segonda Guerra Mondial, i montagn de Moltras hann vist l'azion di partisan de la Brigada Garibaldi.

Evoluzion demografega[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'andament del numer de abitant del comun de Moltras l'è mustraa in de la tabela chi de sota



Abitant censud



Personagg illuster[Modifega | modifica 'l sorgent]

Moltras l'è famosa perchè gh'hinn passaa on mucc de persònn important. Tra de lor pòdom cuntà el Vincenzo Bellini, el Clemente Rebora, el Virgilio Ranzato e 'l Delio Tessa. Inoltra de on quaj ann ghe viv el ghitarrista del grupp ingles di Muse, el Matthew Bellamy.


Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Statìstiche demogràfiche ISTAT. Statìstiche sö la popolasiù del Istitùto Nasiunàl de Statìstica relatìve al 31 de Dezember 2015.
  2. cfr: Ottavio Lurati, Toponymie et géologie, in Quaderni di semantica, ann XXIX, numer 2, dicember 2008, 441.



Lombardia · Comun de la Provincia de Còmm
Albes con Cassan · Albioeu · Alseri · Alzaa · Anzan · Appian · Argegn · Aroeus · Ass · Barni · Bellas · Bee · Beregazz · Binagh · Bizzaron · Blessagn · Blevi · Bregnan · Brèna · Brienn · Brunaa · Bulgar · Cabiaa · Cadoragh · Caj · Cagn · Campion d'Italia · Cantuu · Canz · Capiagh e Intimian · Caraa · Carbonaa · Carimaa · Carlasc · Carugh · Caslin · Casnaa e Bernaa · Cassina · Castell Màrt · Castelnoeuv · Cavallasca · Cavargna · Center Val d'Intelv · Ceran · Cermenaa · Cernòbbi · Scirimat · Scin · Colònn · Colverd · Còmm · Còrred · Cremia · Cusciagh · Cusin · Dizzasch · Domas · Dongh · Dòss · Erba · Eupili · Faggee · Falòpp · Fenegrò · Figin · Fin · Garzen · Gelbi · Gera · Grandaa · Grandola · Gravedona · Griant · Guanzaa · Inverigh · Laj · Lain · Lambrugh · Lasnigh · Lescen · Limid · Lipòmm · Liv · Locaa · Lomazz · Longon · Luisagh · Luragh Marinon · Luragh d'Erba · Luraa · Magrej · Marian · Masc e Civell · Maslianich · Menas · Meron · Moltras · Monguzz · Montan · Montemezz · Montòrfen · Mozzaa · Muss · Ness · Novedraa · Olgiaa · San Mamett · Orsenigh · Parè · Pei · Pianell · Pigri · Pies · Pognana · Pònna · Pont Lamber · Porlezza · Preserp · Pusian · Rezzagh · Roeudor · Ronagh · Rovellasca · Rovell · Sala · San Bortol · San Fermo · San Nazzar · San Sir · Schignan · Senna · Solbiaa · Soeurich · Sorman · Stazzòna · Taverneri · Torn · Tremezzina · Trezzon · Turaa · Uggiaa · Val Rezz · Valbroeuna · Valmorea · Valsòlda · Veles · Venian · Vercana · Vertemaa con Minoeubra · Villa · Volta Vall d'Intelv