Venèzia
Venesia | |
---|---|
Stàto | Itàlia |
Regiù | Vèneto |
Pruvincia | Venesia |
Cuurdinàde | 12°19′55″ E 45°26′23″ N Vedè sü la mapa |
Abitàncc | 264 534 ab. |
Superfìce | 415,9 km² |
Densità | 636 ab/km² |
Altèsa | 2 m s.l.m. |
Cümü tacàcc | Campagna Lupia, Cavallino-Treporti, Chioggia, Jesolo, Marcon, Martellago, Mira, Mogliano Veneto (TV), Musile di Piave, Quarto d'Altino, Scorzè, Spinea |
CAP | IT-30100 |
Còdes ISTAT | 027042 |
Prefìs tel. | 041 |
|
Venezia (Venexia in Venezian; Venice in ingles; Venise in frances; Venedig in todesch; Venecija in di lengov slav; Vignesie in forlan; Benátky in cech; Venecia in spagnoeu; Venetiæ in latin; Venetië in olandes; Venedik in turch; Velence in ungheres; Vaniesa in istriòt) l'e ona cità de 260.000 abitant, capital della provincia cont l'istess nòm e dèla region Vènet. L'è diventada ona putenza comerciàl in del quell de des secol e l'haa stabilii el contròll sora de cità e territòri bej distant come l'isola de Ròdi e quèla de Candia. La flòta de la repùblica Serénisima la gh'ha avuu minga dij par per un mucc de secoj in del Mediterrani, tant che el storich Fernand Braudel l'ha definii Venèzia la prima capital econòmica del capitalìsm. Dòpo de un period de decadenza la republica l'è finida cont el trataa de Campoformio che in del 1796'l dava el sò territòri al Govern austriach.
Tra i sò momument pussee famos a gh'hinn la catedral de San March e el pont de Rialt, faa su in del 1588 cont un progett de Antoni del Pont che l'haa vinciuu on concors che l'aveva partecipaa anca el Michelangiol. Finna al 1854 el Rialto l'è staa l'unich pont a pasaa dessoravia al Canal Grand.
Carateristica principal de Venèzia l'è el fatt che l'hann fada su in suj isol coligaa de canaj che la fann vuna cità romantica e tra i sitt che piasen pussee al mond per i lùn de mèl.