Urtugrafia muderna

De Wikipedia

Lombard Occidental

Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard, cun l'urtugrafia insübrica ünificada.

L'Urtugrafia muderna, o semplificada o növa, a l'è una manera de scriv i dialett lumbard.

Fina 'dess, malgradu sia staa faa tanti tentativ, s'è gnamò truaa un acord definitiv süla manera de trascriv graficament la lengua lumbarda e i söö dialett, a diferenza di lenguv uficiai. Questu perchè el lumbard a l'è püsee parlaa che scrivüü, ma specialmet perchè l'è mai esistida una istituzion üficial, auturevula e recugnusüda che l'abia pudüü mett un poo d'urden e fisà di regui ünich e sicür. De fatu, ancamò al dì d'incöö, a gh'è tanta diferenza süla manera de scriv tra i autur lumbard.

El prublema a l'è de truà un sistema grafich che, senza tropi cumplicazion, el faga vedè, anca in manera aprusimativa cumè tücc i urtugrafì, ma sudisfacent, i sunn del dialett. Per quantu riguarda la scelta di segn de duperà, se preferiss i nurmai letri de l'abecee, che se pò facilment legi e scrivi, anca cunt i muderni tastier del compiuter.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

El primm che l'ha vedüü el prublema a l'è staa el Francesco Cherubini, ma a l'ha renünciaa [1] a meteggh a man a una rifurma de l'urtugrafia duperada precedentement.
Francesco Angiolini [2] l'ha faa un primm tentativ de rifurma, però cumplesivament el sò sistema el lasa pitost perpless: 'l elimina sì i dupi all'internu dela parola ma el dupera parecc segn cumè l'acent e puntin che i resten dificii de duperà.
El Cumitaa per el Vucabulari Taglian - Milanes l'ha prupugnüü in del 1979 una grafia che, senza descustass tropp da l'urtugrafia tradiziunal, la cerca de süperà i trii cavicc: i cunsunant dupi, i sibilant (s, ss, z, zz) e i vucal "e" e "o" cunt i söö diferent variazion. Vita i püsee impurtant inuvazion:

  • u: el rapresenta la u tagliana [u] (tôss > tuss).
  • ü: el rapresenta la vucal türbada [y], ciamada anca u lumbarda (vun > vün).
  • ö: el rapresenta la vucal turbada [œ] (pioeucc > piöcc).
  • s: el rapresenta la esse aspra [s] (mezz > mess).
  • ʃ: el rapresenta la esse dulza [z] (tôsa > tuʃa).
  • o: el rapresenta la o averta [ɔ] (zòpp > sopp).
  • i cunsunant dupi a i henn mantegnüü ala fin di paroll e parzialment in mezz, e i vucai dupi dumò ala fin.

Infin el Nicoli [3] el presenta, pür senza duperala in dela sua tutalitaa, la rifurma che mustrum chì de seguit.

Principi generai[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • La ö e la ü i ciapen el post dela oeu e dela u (fioeu > fiöö, pugn > pügn). La u la ciapa el post dela ô (tôsa > tusa).
  • L'acent grafich el se dupera dumò sü sura una parola tronca che la finiss cunt 'na vucal, ad ecezion dela ö e dela ü (fradèll > fradell, ancamò > ancamò, sù > sü).
  • Abulizion del l'h e dela j. L'h la vee mantegnüda dumò per rapresentà el sun gutüral de c e g denanz ala e e ala i.
  • Se mantee i diagramm gl, gn, ch, gh, ci, gi, sc, sg e qu.
  • Se mantee la s'c e la s'g (s'cepà, s'gelà).
  • Eliminazion de l'apostrofo in tücc i oltri cas de elision, truncament e aferesi (l om, un oltra dona, gnurant).
  • Abulizion di dupi, ad acezion dela n ala fin de parola, per rapresentà el sun nasal dental (fiffa > fifa, finii > fini, pan, donn).

Certament de sistema grafich perfett a ghe nè migna e per facilità l'urtugrafia besugna rend i segn acesibii a tücc, anca ala tastiera del compiuter. Però la semplificazion fada l'è stada adutada da pochi autur in dela sua intereza. Tanti, sempru cun tanta diferenza tra vün e l'oltru, i mantegnen l'apostrofo e i dupi almenu ala fin dela parola, o la j e la h.
Per chi a l'è abitüaa a scriv in dela manera tradiziunal tröva tanta dificultaa ad adatass, però l'urtugrafia muderna la vöö dumò semplificà la grafia senza dà indicazion de timbru o de tonu: in cas de dificultaa, cumè in cas de omonimia, el sarà el cuntest che vütarà el letur a un'esata interpretazion.

Nutazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. "... era qui il caso di umilmente innovare nell'ortografia del nostro dialetto ma, confesso il vero, io non mi sentii coraggio bastante per abbattere d'un sol colpo tutta intera la pseudografia dei miei antecessori ..." Francesco Cherubini, Vocabolario Milanese - Italiano, Milan, 1839, pagg. XXVII, nota 11.
  2. Francesco Angiolini, Vocabolario Milanese - Italiano, Milan, 1897.
  3. F. Nicoli, Grammatica Milanese, Bramante ed, Busto Arsizio, 1983.

Bibliugrafia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • F. Angiolini, Vocabolario Milanese-Italiano, Milan, 1897.
  • Claudio Beretta, Intrudüzion a l'antulugia Racconti Milanesi, Cavallotti, Milan, 1978.
  • F. Nicoli, Grammatica Milanese, Bramante ed, Busto Arsizio, 1983.

Vus curelaa[Modifega | modifica 'l sorgent]