Tavula de sìmboli matemàtich
Aspet
Quest articol chi l'è scrivuu in Koiné occidentala. |
Modell:Millorar In matemàtica, di símbul hinn ütilizaa de spess ind i fòrmül e i proposiziun. La taula seguent ne reporta una lista. Per ogni símbol a hinn precisaa el nom, la parnúnzia e la branca di matemàtich in la qual el è generalment ütilizaa. Una definiziun informal e di esempi a sigüten.
Símbol | Nom | Signíficaa | Esempi |
---|---|---|---|
Parnúnzia | |||
Branca | |||
Implicaziun lògica | signífica « si A l'è vera, alura B l'è vera» e, de manera equivalent, « si B l'è falsa, alura A l'è falsa» (si A l'è falsa, se poeu dir nient de B). Di voeult, se doeuvra in scambi de |
l'è vera (però l'è falsa (perchè anca x=-2 l'è una solüziun). | |
« ímplica » o « si... alura » | |||
Lògica | |||
Equivalenza lògica | signífica : « A l'è vera si B l'è vera e A l'è falsa si B l'è falsa ». | ||
« si e dumà si » o « l'è equivalent a » | |||
Lògica | |||
Congiunziun lògica | l'è vera quand A e B hinn veri e l'è falsa altrament. | , quand n l'è un intreegh natüraal | |
« e » | |||
Lògica | |||
Desgiunziun lògica | l'è vera quand A o B (o tuti dò) hinn veri e falsa quand tuti dò hinn falsi. | , quand n l'è un intreegh natüraal | |
« o » | |||
Lògica | |||
Negaziun lògica | l'è vera quand A l'è falsa e falsa quand A l'è vera | ||
« no » | |||
Lògica | |||
Quantificadur üniversal | signífica : « P(x) l'è vera per ogni x ». | ||
« Per tucc», « per ogni » | |||
Lògica | |||
Quantificadur esistenzial | signífica : « l'esist almanch un x tal che P(x) la sia vera » | (5 l'è de fatt la resposta) | |
«l'esist almanch un ... tal che » | |||
Lògica | |||
Quantificadur d'ünicitaa | signífica : « l'esist esattament un x tal che P(x) la sia vera » | (5 l'è de fatt la resposta) | |
«l'esist esattament un ... tal che » | |||
Lògica | |||
uguaglianza??? | signífica : « x e y índichen el medésim uget/obget??? matemàtic » | 1 + 2 = 6 - 3 | |
« l'è istess » | |||
tuti i branch | |||
desuguaglianza??? | signífica : « x e y indichen nò l'istess uget/obget??? matemàtic » | ||
« l'è nò l'istess de » « l'è different de » | |||
tuti i branch | |||
Definiziun | signífica : « x l'è definii in tant che un altru nom de y » signífica : « P l'è definii in tant che lògicament equivalent a Q » |
(cosinus hiperbòlic) (O exclusif) | |
« l'è definii in tant che » | |||
pocch ütilizaa | |||
Conjunt??? definii analíticament | el cata foeura el conjunt??? del qual i element hinn a, b, e c | (conjunt??? di inter natürai) | |
« El conjunt??? di ... » | |||
Teoria di conjunt??? | |||
Conjunt??? definii sintéticament | ,
el cata foeura el conjunt??? de tucc i x che verífichen P(x). |
||
« el conjunt??? de tucc i ... che verifíchen... » | |||
Teoria di conjunt??? | |||
Conjunt??? voeud | e índichen
el conjunt??? voeud, el conjunt??? che l'ha nò element. |
||
« Conjunt??? voeud » | |||
Teoria di conjunt??? | |||
Apartenenza (o nò) a un conjunt??? | signífica : « a l'è un element del conjunt??? S » signífica : « a l'è nò un element de S » |
||
« aparten a », « l'è un element de », « l'è in ». « aparten nò a », « l'è nò un element de », « l'è nò in» | |||
Teoria di conjunt??? | |||
Subconjunt??? | signífica : « ogni element de A l'è anca un
element de B » |
||
« l'è un subconjunt??? (una part) de ... », « l'è contenuu en... » | |||
Teoria di conjunt??? | |||
Subconjunt??? stregg, part stregia | signífica e (o e quand representa l'inclusiun in sens ampi). | ||
« l'è un subconjunt??? stregg de ... », « l'è stregiament inclos in... » | |||
Teoria di conjunt??? | |||
Üniun | índica el conjunt??? che conten tucc i element de A e de B e dumà chi-lí. | ||
« Üniun de ... e de ... », « ... üniun ... » | |||
Teoria di conjunt??? | |||
Intersecziun | índica el conjunt??? di element che apartègnen sia a A sia a B, i.e. i element che i conjunt??? A e B han in cumün. | ||
« Intersecziun de ... e de ... » | |||
Teoria di conjunt??? | |||
Diferenza | índica el conjunt??? de tucc i element de A che apartègnen nò a B | ||
« differenza de ... e ... », « ... manch ... » | |||
Teoria di conjunt??? | |||
Funziun aplicaziun; | f(x) índica l'imàgin de l'element x a travers de la funziun f |
Si f l'è definida mediant , alura f(3) = 32 = 9 (8/4)/2 = 2/2 = 1, però 8/(4/2) = 8/2 = 4 | |
« de » | |||
tuti i branch | |||
Funziun | signífica che la funziun va de X in Y, o che ha per conjunt??? de definiziun X e per conjunt??? d'ariv Y, o ha domini X e codomini Y. | Cunsideremm la funziun definida mediant | |
« de ... a », « de ... in », « de ... sora ... » | |||
tuti i branch | |||
Funziun | signífica che la variàbil x ha per imàgin | In scambi de scriv che f l'è definida a travers de f(x) = x2, pudem scriv anca | |
« a l'è mandaa sora », « a l'ha per imàgin» | |||
tuti i branch | |||
Conjunt??? di inter natürai | representa | ||
« N » | |||
Númer | |||
Conjunt??? di inter relativ | representa | ||
« Z » | |||
Númer | |||
Conjunt??? di númer razionai | representa | ||
« Q » | |||
Númer | |||
Conjunt??? di númer real | representa el conjunt??? di límit di sequenz de Cauchy de | (i l'è el númer cumpless??? tal che ) | |
« R » | |||
Númer | |||
Conjunt??? di númer compless | representa | ||
« C » | |||
Númer | |||
Relaziun d'òrdin | signífica che x l'è stregiament minor de y. signífica che x l'è stregiament superior a y. |
||
« l'è stregiament inferiur a », « l'è stregiament superiur a » | |||
Relaziun d'òrdin | |||
Relaziun d'òrdin | signífica che x l'è inferiur o istess a y. signífica che x l'è magiur o istess a y. |
||
« l'è inferiur a», « l'è inferiur o istess a »; « l'è superiur a », « l'è superiur o istess a » | |||
Relaziun d'òrdin | |||
Adiziun | 4 + 6 = 10 signífica che si quatru l'è afegit??? a ses, alura la soma o el resültat l'è istess che des. | 43 + 65 = 108 2 + 7 = 9 | |
« e » | |||
Aritmética | |||
Subtracziun | 9 - 4 = 5 signífica che si quatru l'è sostregut??? de noeuv, alura el resültaa l'è istess che 5. El segn manch el poeu anca vess metuu immédiatament a la sinistra d'un númer per rénd-ul negativ. Per esempi, 5 + (-3) = 2 signífica che si cinch e el númer negativ manch trii hinn-a-staa afegits???, alura el resültaa l'è istess che duu. | 36—5= 31 | |
« menys » | |||
Aritmética | |||
o | Mültiplicaziun | 3 × 2 = 6 signífica che si trii l'è mültiplicaa per duu, alura el resültaa l'è istess che ses. | 23 × 11 = 253 |
« per » | |||
Aritmética | |||
o | Divisiun | 9 : 4 = 2 signífica che noeuv dividuu per quatru l'è istess che duu. | 101: 4 = 25 |
« dividuu per » | |||
Aritmética | |||
fracziun | representa la fracziun noeuv quart. / el poeu vess anca ütilizaa per representar la divisiun. | ||
« sora » | |||
Aritmética Númer | |||
Aprossimaziun | a manch de 10-2 signífica che un valur aprossimaa de e a manch de 10-2 l'è 2,718. | a manch de 10-7 . | |
« aprossimadament l'istess che » | |||
Númer real | |||
Radis quadrada | representa el númer real positiv el quadraa del qual l'è istess che x. | ||
« Radis quadrada de ... » | |||
Númer | |||
Infinit | e hinn di element de la recta real cumpletada. aparis ind i càlcül di límit. l'è un punt afegit??? al plan compless per rend-ul isomorf a una sfera (sfera de Riemann) | ||
« Infinit » | |||
Númer | |||
p | p l'è la rasun tra la mesüra de la circumferenza d'un cercle??? e el sò diàmetru. | l'è l'àrea d'un disc de radi r | |
« Pi » | |||
Geometria euclidea | |||
l'è la norma de l'element x. | |||
« Norma de... » | |||
Algebra linear Anàlisi funzional | |||
Valur absoluu o mòdul d'un númer compless o cardinalitaa d'un conjunt??? | índica el valur absoluu de x (o el mòdul de x). índica la cardinalitaa del conjunt??? A e representa, quand A l'è finit, el númer di element de A. |
||
« Valur absoluu » o « mòdul d'un númer compless » o « cardinalitaa d'un conjunt??? » | |||
Númer o Teoria di conjunt??? | |||
Soma (matemàtica) | signífica « soma di ak per k de 1 a n », e representa a1 + a2 + ... + an | ||
« Soma de ... per a ... de ... a ... » | |||
aritmética | |||
Producte??? | signífica « producte de ak per k de 1 a n », e representa : a1·a2·...·an | ||
« Producte de .. per a .. de .. a .. » | |||
aritmética | |||
Factorial | signífica el producte | ||
« El factorial de n» | |||
combinatòrica | |||
Derivada | signífica « Derivada de f in x», e representa la inclinaziun de la tangent al gràfich de f in (x,f(x)). | Si , alura | |
« Derivada de ... in ...» | |||
Anàlisi | |||
Derivada parzial | Amb signífica la derivada de f per respett a xe», cont i altri variabíl tegnudi constanti. | Si , alura | |
« Derivada de ... in ...» | |||
Anàlisi | |||
Frontera | Con se cata foeura la frontera del conjunt??? A. | Si , alura | |
« Frontera de ... » | |||
Anàlisi Topologia
| |||
Integral | signífica « Integral de a a b de f de x dx », e representa l'àrea del domini delimitaa del gràfich de f, l'ass di absciss e i rect d'equaziun x = a e x = b signífica « integral de f de x dx, e representa una primitiva de f |
||
« Integral (de .. a ..) de .. d-.. » | |||
Anàlisi |