Stema de Ader

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Stema de Ader
(IT) Stemma di Adro
Blasonadura
De verd, a la letera A d'arsgent, compagnada de trii grapol d'uga scior d'or, el pussee grand in bass e cont una foeuja istessa

El stema de Ader a l'è fad su de 'n scud verd cont una "A" e trè grapol d'uga.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

In la Gesa de Santa Maria Assonta, in del fopon de la cità, a gh'è un rilev d'un stema cont una "A" granda, 'n oltra "A" e 'na "C", per "Comunità de Ader", e 'n grapol d'uga, fad su intorna al 1400. Propi dent a la midema gesa a gh'è di afresch de 'n stema cont un scud arsgent, domà 'na A, rossa, e l'uga, a representà la forza vinicola de la Franciacurta. Comunque, in di ducument, se parla de 'n stema compagn sgiamò del 1385.

Per un bell poo de temp el stema l'è stad desmentegad, fina a quand che, in del 1909, se dopera 'n modul del comun de Ciare, a lassàgh sora el so stema, e se scerniss de fà su un stema per el comun, che l'è fad su e doperad per la prima voeulta in del 1910, forsi ispirad a quella de la Società Operaia Agricola di Mutuo Soccorso, de fin '800.

In del period fascista ghe meten el capo del Litori, i prim ducument del comun che ghe l'hann inn del 1936. Formalment, con la Liberazzion, l'è tolt via per lesg, ma el comun el dopera di timber cont el capo fassista fina ai agn '60.

L'è stad formalmente recognossud con decret del President de la Republega in del 2008.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]