Stat democrategh e sgiudee

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
La deciarazzion de independenza israeliana

Stat sgiudee e democrategh a l'è la definizzion legal del dirit israelian in su la natura del Stat de Israell, con l'ideja de "sgiudee" che la gh'è sgiamò de la deciarazzion de independenza israeliana del 1948 e quella de democrazzia che la se troeuva in l'emendament del 1985 a la lesg de la Knesset. A gh'è del parlà in su 'sti nature chi, se contrasten in tra de lor o se completen, el giornalista Yossi Klein Halevi i ha sintetizad inscì: "Israell el se fonda in su do identità che se poden minga negozzià: a l'è la patria de tucc i sgiudee, che inn citadin o no, e de tucc i so citadin, che inn sgiudee o no".

A bon cunt, la deciarazzion de independenza la recognoss el dirit di sgiudee a autodeterminàss in la soa terra, ma ghe dà nissun status ofizzial al giudaism o status de superiorità ai sgiudee etnegh: quand che la Cort Suprema de Israell l'ha recognossud che, desgià che l'era minga stada passada una costituzzion, la deciarazzion la gh'haveva un valor guida e eren vegnude foeura di idee de fà l'Israell 'me stat halachick religios, l'è stada passada in del 1985 una lesg de la Knesset emendada che ghe proibiss de candidàss ai partid che refuden l'identità del Paes 'me sgiudee e democrategh.

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Different Concepts Of A Jewish Democratic State

Vos corelade[Modifega | modifica 'l sorgent]