Lesg del retorn

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Di sgiudee che inn vegnud foeura di camp de concentrament nazista riven a Haifa

La lesg del retorn (חוק השבות in ebraich) a l'è una lesg de Israell dada foeura el 5 de luj 1950 che ghe dà ai sgiudee, de intender 'me quei che gh'hann almen un nono sgiudee, e al so consort la possibilità de andà a viver in del Paes e ciapà la citadinanza israeliana. La lesg, che la aferma vun di principi del sionism, l'è stada dada foeura in ocasion de l'anniversari del Theodor Herzl, pader del moviment sionista, e l'è sostegnud che, pussee che fà su un noeuv dirit, l'habia mitud in ciar un dirit che 'l gh'era sgiamò de tornà in Israell 'me oleh (migrant), un process ciamad aliyah.

In principi, el criteri de vesser sgiudee a l'era quell de l'halakha, la lesg religiosa ebraica, ma poeu l'è stad slargad, cont el tegnì a ment i criteri antisemita doperad de governi compagn de quell de la Germania Nazista, che staven minga adree al principi religios. In bas a quella lesg chi, poden no vegnì in Israell i sgiudee che hann cambiad religion, che però resten sgiudee in bas a la lesg religiosa, 'me decidud de la Cort Suprema in del cas Rufeisen v. Ministeri de l'Interno, indova che un sgiudee polach, Oswald Rufeisen, che l'era deventad cristian e fraa, l'haveva domandad de deventà citadin perchè nassud sgiudee ma la Cort gh'ha did de no e che "nissun el recognossaria un apostata 'me sgiudee".

El governo el po denegàgh la citadinanza a quei che fann atività anti-ebraiche o che poden vesser di criminai e dàgh problema de sigurezza al Stat. Quei che migren gh'hann, se inn de l'età giusta, fà el so servizzi militar in di Forze de Defesa de Israell.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vos corelade[Modifega | modifica 'l sorgent]