Sgiœuv (dia)

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Picciura del Sgiœuv setad sgiò sora el sò tronn con la ninfa Teti lì de banda

El Sgiœuv (latin: Jūpiter, del proto-italegh *djous, ‘dì, cel’ + *patēr, ‘pader’, e donca ‘pader del cel’)[1] l’è el dia del cel e del tron e ancasì recognossud coma el rè di dia ind la religion e mitologia romana. El Sgiœuv l’era la deitaa prenzipal duranta i etaa republegana e imperial de Roma, fina a quand el cristianesim l’è vegnud la religion ofizzial de l’Imperi sota l’imperador Constantin.

S’è semper pensad che la sò orisgen la saja quella de un dia del cel, desgià che vun di sò usadei pussee iconegh l’è la sajeta e la bestia a lu sagrada l’è l’agola,[2][3][4] che la gh’haveva la prezzedenza sora i olter osei quand che i induvin gh’haveven de interpretànn el sgol.[5] L’agola l’era deventada inscì importanta a Roma de vegnì el simbol de l’armada imperial, e, combinada con la sajeta, l’è sovenz figurada in sui monede greghe e romane.[6] Coma dia del cel, l’era el testimoni divin di sgiurament, e el dirisgeva la sgiustizzia in su la qual el goveren de Roma el dependeva. Bona part di sò fonzion eren conzentrade in sul coll Capitolin, indova gh’era la zitadella. Ind la triada capitolina l’era considerad el guardian zentral de l’istacc insema a Sgiunona e Minerva. L’arbor a lu sagrad l’era el rogor.

I Roman consideraven el Sgiœuv coma equivalent al gregh Zeus,[7] e ind la literadura latina e ind l’art romana, i mit e i iconografie del Zeus inn staite datade sota el nom de ‘Sgiœuv’. Spezzialment ind i tradizzion de influenza grega, Sgiœuv l’era el fredell del Netun e del Pluton, equivalent del Poseidon e de l’Ades respetivament. Ognavun el dœuggia vun di trii ream del mond: cel, l’aigua, e l’Oltratomba.

L’è ancasì identifegad con l’italegh Diespiter e l’etrusch Tinia.[8]

Referenze[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. de Vaan, Michiel (2018-10-31). Etymological Dictionary of Latin and the other Italic Languages. Leiden; Boston, 315. ISBN 9789004167971. 
  2. Dumézil, G. (1974). La religion romaine archaïque, 2nd, Payot. 
  3. Pliny Naturalis Historia X 16. A. Alföldi Zu den römischen Reiterscheiben in Germania 30 1952 p. 188 and n. 11.
  4. Dumézil, G. (1977). La religione romana arcaica. Con un'appendice sulla religione degli Etruschi. Edizione e traduzione a cura di Furio Jesi. 
  5. Servius Ad Aeneidem II 374.
  6. Dictionary of Roman Coins, see e.g. reverse of "Consecratio" coin of Emperor Commodus & coin of Ptolemy V Epiphanes minted c. 204–180 BC.
  7. Larousse Desk Reference Encyclopedia, The Book People, Haydock, 1995, p. 215.
  8. Massimo Pallottino, "Etruscan Daemonology", p. 41, and
    Robert Schilling, "Rome", pp. 44 and 63,
    both in (1981, 1992) Roman and European Mythologies, University of Chicago Press, 1992, transl. from the 1981 French edition;
    Giuliano Bonfante and Larissa Bonfante, (1983, 2003) The Etruscan Language: An Introduction, Manchester University Press rev. ed., pp. 24, 84, 85, 219, 225;
    Nancy Thomson de Grummond, (2006), Etruscan Myth, Sacred History, and Legend, University of Pennsylvania Museum of Archaeology and Anthropology, pp. 19, 53–58 et passim;
    Jean MacIntosh Turfa, (2012), Divining the Etruscan World: The Brontoscopic Calendar and Religious Practice Cambridge University Press, p. 62.

Ligam de denter[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligam de fœura[Modifega | modifica 'l sorgent]