Zeus

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Öna statüa del Zeus

El Zeus (in grech antigh Ζεύς/Zeús; in grech moderno Δίας/Días; in larin Juppiter) in de la mitologia greca l'era el re de tucc i Dei.

Fioeu de Crono e de la Rea, per la tradizion greca el viv in del palazzi in sul Mont Olimp, indova che 'l tira giò di fulmen per fàss respettà.

La vita[Modifega | modifica 'l sorgent]

La nassida[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Zeus, segond i leggend de la mitologia greca, a l'era l'ultim di ses bagaj che la còppia de Titan la gh'aveva avuu. El sò pader Cròn (dio del temp) a l'era diventaa re di dei dòpo avè castraa l'Uran (dio del Ciel) e pader de tucc i Titan. Ma l'Uran, cont el scappà via per el dolor, l'aveva mandaa vers el fioeu ona maledizion: anca lù el saria staa casciaa via del tròn divin per man d'on sò fioeu. Per quest el Cròn, quand che la soa miee e sorella Rea la partoriva, el ciappava el bagaj e se 'l mangiava. A la sesta voeulta che la succedeva ona ròbba simil, la Rea, stuffa, l'ha deciduu che almanch el sò ultim fioeu el saria dovuu viv. Donca l'è andada in de l'isola de Creta, indove l'ha domandaa a divinità guerrer, i Curee, de fà rumor cont i scud menter lee l'era dree a partorì, inscì che 'l Cròn el podess minga sentìlla. Poeu l'ha appenduu el bagaj appenna nassuu a on alber (inscì sospenduu el podeva fàss minga vedè del pader) e l'è tornada del sò marì. El Cròn l'aveva savuu che ghe l'era nassuu on alter fioeu e l'ha reclamaa. Allora la Rea el gh'ha daa on sass, cont el dì che l'era quell lì el piscinin: el Cròn el s'è minga accorgiuu de l'ingann e l'ha mangiaa senza fàss tròpp domand el sass.

A Creta el Zeus l'è bevuu el lacc de la cavra Amaltea e l'è vivuu cont i Curee e di Ninf, che a segonda di leggend gh'hann di nòmm different. Quand la cavra Amaltea l'è mòrta, el dio el gh'ha ciappaa la soa pell e 'l l'ha mettuda in sul sò scud, l'egida. Quand che l'è cressuu, l'ha deciduu che l'era vegnuu el temp de vendicàss del pader che voreva mangiàll e de inscì completà la profezia del nònno Uran. Donca a l'è tornaa a la reggia di Titan, e, cont on nòmm fals, l'è diventaa on serv del Cròn. On dì el gh'ha servii on ròbba de bev cont ona sòrta de purgant, che l'ha faa sì che 'l Cròn el spuass via tucc i sò fioeui che l'aveva mangiaa (e che intanta eren cressuu) e anca el sass. A 'sto pont el Zeus el podeva inizià la soa guerra per el tròn divin.

La guerra divina e 'l domini del mond[Modifega | modifica 'l sorgent]

I fradei che eren sortii del còrp del Cròn eren duu, Poseidon e Ade, menter i sorell eren tre, Era, Demetra ed Estia. I ses Crònid hann scominciaa la lòtta per el domini del mond contra i Titan. Ma ancamò ona voeulta, la vittòria l'è stada dovuda a ona Titanessa, var a dì la Meti, dea de la prudenza. Quella chì l'ha consejaa al Zeus de liberà i fradei di Titan, che eren staa serraa in del Tartar: i Ciclòp e i Ecantònchir. I primm gh'aveven domà on oeugg, i segond cent brasc. Ma eren anca di guerrier possent e di faber òttim, che hann donaa al Zeus e ai sò fradei i arm per batt el Cròn e 'l sò esercit: el fulmin al Zeus, el trident al Poseidon e on elmo che 'l rendeva invisibil a l'Ade. Inscì armaa, la vittòria l'è rivada, dòpo des ann de guerra. Tucc i Titan che s'eren oppòst a l'ascensa del Zeus e di sò fradei hinn staa casciaa in del Tartar al pòst di Ciclòp e di Ecatònchir.