Gioann Batista

De Wikipedia
(Rimandad de San Gioann Batista)
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Masolino da Panicale, San Gioann e 'l Signor.

Gioann el Batista, ciamaa anca el Precursor l'è staa on predicator e profeta giudee, vivuu in del primm secol de l'età cristiana.
L'è consideraa el fondador de 'na comunità ascetega e batista che l'è stada a l'origin de on quai moviment renovador de la religion giudea in quell secol: el pussee important de tucc a l'è 'l cristianesim.
L'è veneraa 'me on sant de tucc i ges cristiann che acetten el culto di sant, e l'è tegnuu de cunt anca de l'Islam (in del Coran l'è regordaa 'me vun di profeta pussee important de la storia prima del rivà del Maomett). L'è el profeta final di mandee.

Vita[Modifega | modifica 'l sorgent]

I font principai de la vita de San Gioann hinn i Vangel.
Segond el cunt evangelegh, el San Gioann l'era el fioeu de Zaccaria e de Lisabetta (cusina de la Madonna), che l'hann avuu quand eren giamò vegg. El sò nass l'è staa nonziaa de l'arcangel Gabriell, l'istess che 'l g'ha faa la Nonziada anca a la Madonna. Quand che lee l'è andada a visità Lisabetta, el Gioann, che l'era ancamò in del venter de la mamma, el s'è movuu per la contentezza de incontrà la mader del Signor. Per avè cognossuu Gesù de persona e per avèll nonziaa ancamò prima che 'l nassess, San Gioann l'è staa deciaraa "el pussee grand di profeta".
I font evangelegh hann menaa a fà cred che Gioann el sia nassuu circa ses mes prima de Gesù: donca intorna al 24 de giugn, che l'è vivuu 'me festa de San Gioann giamò in di primm secoi de l'età cristiana.

Gioann l'è andaa a viv in del desert, e lilinscì l'ha vivuu in manera povera e magra, tra penitenz e orazzion. In di Vangel l'è ciamaa "vos de vun che 'l cria in del desert". La gent l'andava in del Gioann per fàss batezà, cont on impegn de conversion de la soa vita. Per 'sta reson, hann scominciaa a andàggh intorna anca di discepoi.
Quand che l'è rivaa anca Gesù a trovàll, al princippi de la soa predicazzion, el Gioann l'ha dii subet che quell lì l'era el Signor, el Messia che tucc eren dree a spettà, "l'agnell de Dio che 'l toeu via i peccaa del mond".

Despoeu de l'inconter con Gesù, San Gioann l'ha seguttaa in la soa predicazzion, e a 'vèggh intorna di discepoi. A on certo pont el par squasi che 'l Gioann el gh'abbia 'vuu di dubbi in su la natura de Gesù, e 'l gh'ha mandaa di discepoi a ciamàggh se l'era proppi lu el Messia.
In de la soa predicazzion, el Gioann l'ha scominciaa a criticà el fà del re Erode, che l'aveva sposaa la soa cugnada Erodiade. El re, tutt inrabbii, l'ha faa mett in preson e poeu, per fàggh piasè a la Salomè (tosa de la Erodiade), el gh'ha faa tajà el coo.

Patron[Modifega | modifica 'l sorgent]

San Gioann l'è consideraa el patron, tra i tanti categorii, di sartor, pellizzee, albergador, cortellatt, de l'Orden de Malta e de tucc quei che hinn staa sgavezzaa.

Paes[Modifega | modifica 'l sorgent]

In Lombardia el San Gioann l'è patron de Ader, Albegn, Almè, Aviategh, Bust Grand (e de la soa veggia piev), Caravaa, Carona, Casnigh, Cernusch Lombardon, Cislian, Cesan Boscon, Cluson, Dossena, Fornoeuv, Lanzada, Lonaa, Madon, Mezold, la Moeuja, Morbegn, Monscia, la Motta, Mozz, Palazzagh, Predor, San Gioann del Doss, San Gioann in Cros, Sest San Gioann, Soldan, Sotta el Mont, Stezan, Tremosen, Trenn, Viadanega, Voeuri.
In del Piemont oriental a l'è 'l patron de Bolzan, Briga e Cumiagh.

Varda anca[Modifega | modifica 'l sorgent]

Sant patron di caploeugh lombard
Abondi (Com) - Ambroeus (Milan) - Bassan (Lod) - Faustin e Giovita (Bressa) - Gervas e Protas (Sondri) - Gioann Batista (Monscia) - Lissander (Bergom) - Mobon (Cremona) - Nicolò (Lech) - Selmo de Bagg (Mantoa) - Sir e Teodor (Pavia) - Vitor (Vares)