Và al contegnud

Romee e Sgiulieta

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Romee e Sgiulieta se basen su in scondon

Romee e Sgiulieta l’è una tragedia scrivuda del William Shakespeare sora la storia d’amor intra duu sgiovinot venet che vegnen de di fameje in bega. L’era l’ispetagol pussee popolar duranta la sò vita e, insema a l’Amlet, quell pussee rezzitad. Incœu, i duu personasg prenzipai inn considerad coma l’archetip di sgioven moros.

La font prenzipal de l’œuvra l’è staita The Tragicall Historye of Romeus and Juliet del 1562, un poemon del poeta ingles Arthur Brooke, che a sò vœulta el l’haveva imbasad sora una traduzzion franzesa de un cunt del Matteo Bandello.[1][2] La storia l’è impientada a Verona, ind la Serenissema Republega de Venezzia, indova i duu sgiovinot se namoren a un ball in mascara trait in pee di Capulet, fameja soa de la Sgiulieta. Desgià che i sò fameje inn desenemise, i duu moros vegnen maridad in scondon del fraa Lorenz.[1] Tebalt Capulet – sgerman de la Sgiulieta – el ven a savé del mariozz e el tira a ciment el Romee, infina a che lu chì el se inrabiss assossenn e el le copa, cont el vegnì bandid de conseguenza.[2] El bobà de lee – minga a cognossenza del mariozz – el vœul maridàlla via a un scior cont, e la Sgiulieta la biv sgiò un narcotegh ciapad del fraa Lorenz per finsges morta.[2] Pœu, el Romee el torna indree a Verona e a ghe ven a l’oreggia la nœuva de la mort de la Sgiulieta, e el decid donca de indà al sepolcher indova l’hann interrada. Lilinscì el ghe trœuva el cont che el gh’haveva de sposà la tosa e, despos un duvell intra i duu homen, el Romee el se inveleniss e el mœur debon, senza savé che la Sgiulieta l’è nomà adree a dormì.[1][2] La Sgiulieta la se desseda e, a vedéss el Romee mort lì de banda, la decid de copàss anca lee.

Romee e Sgiulieta l’è stait datad tante vœulte per el tejater, cinema e musical. Ind i segoi qd20 e qd21, gh’è stait fait una mota de film adree a l’ispetagol teatral, compagn del Romeo + Juliet del 1996.

Ligam de denter

[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligam de fœura

[Modifega | modifica 'l sorgent]