Ribes uva-crispa

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Ribes uva-crispa
occ.: Grizzèlla
or.: ????

Classifigazion sientífiga
Regn: Plantae
Division: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Ùrden: Rosales
Famìa: Grossulariaceae
Zèner: Ribes
Spéce: ribes uva-crispa
Nomm binomial
ribes uva-crispa
L.

La grizzèlla (Ribes uva-crispa L.) a l’è on arbust de frutt che ‘l partén a la famiglia di Grossulariacei e al géner ribes. I sò borlìtt hinn consideràd di frutt de bosch.

Descrizion[Modifega | modifica 'l sorgent]

La grizzèlla l’è on arbùst pertpetuv piscinìn, latifoeuj e caducifoeuj, spinós alt circa 50-200 cm che ‘l gh’hà di ramm intrigàa. La soa forma biológica l’è "NP (nano-fanerofita)", per dì che l'è 'na pianta legnosa con di gemm perpetùv piazzàa infra i 20 cm e i 2 m del seoul.

La gh’hà di foeuj lobàd, senza stìpol, 'na pelosità variàbel.

I fior, in deperlór o a fiorescenza di 2-3 fior, gh’hann on pedùncol curt. El caliz l’è fàa su de cinch sepali giald-verd, giald o porporitt, de 5–7 mm. La corònna l’è fada su de cinch petali pussée piscinìtt di sepali, alternàa con lor. El fior el gh’hà 5 stamm dispòst in corrispondenza di petali. L'ovari l’è ìnfer, cont on stilaa dividuu in du. La fiorida la succéd d’april e ‘l fruttì d’agost.

El frutt l’è on borlìn commestìbil de grandèzza e pelosità variàbel con de la somenza in del dedenter; ghe n’è divèrsi varietà colaràd de ross o de giald. I radìs hinn superficiàj e vànn nò in profondità.

Produzion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Maggior produttor de grizzèlla (2012)[1]
(in tonnellad)
Germania 77 000
Russia 51 000
Pulonia 16 318
Ucraina 7 500
Cechia
3 100
Regn Unid 2 620
bandiera Austria 1 875
Ongaria 745
Modell:DNK 436
Modell:LTU 300
Mond 161 462

Distribuzion e habitat[Modifega | modifica 'l sorgent]

La grizzèlla l’è ona pianta eurasiatica, spantegada de l'Euròpa al Giappon. In Italia l’è comùn in sui Alp e sui mont Penin center- settentrionàj, fin al Molise[2]. La cress in di bosch e in di pràa de montagna.

Coltivazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

La grizzèlla la preferìss di posizión a la mèzza ombrìa e di sit frèsch, de già che la soffrìss la siccità a la longa. La cress ben in di terren sub-àcid minga tròpp compatt. A l’è molto resistenta al frècc, la gh’hà nò paura de gelàd tardiv e l’è assosènn resistenta ai malattìj.

Utilizzazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

El frutt a l’è commestìbil; aromatich, giusént e dolz quand che l’è del tutt madùr. El po’ vèss dopràa frèsch, per fa di marmellàd, di siròpp e di geladìnn. La grizzèlla l’è conossùda pòch e l’è catalogada infra i frutt minór o insòlit. Come èrba medicinal e èrba officinal, la grizzèlla la pò vèss doprada grazie al so contegnùu de vitamina C, vitamina A, polifenòl, sal mineraj, àcid màlich.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Food and Agriculture Organization of The United Nations. (EN) FAOstat. URL consultad in data 7 maggio 2013.
  2. Uva Spina Rossa, Consigli Manutenzione e Cura. URL consultad in data 7 settembre 2015.

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Sandro Pignatti, Flora d'Italia, Bologna, Edagricole, 1982, Vol. 1. 88-506-2449-2

Ligamm de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]