Pteridophyta

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Pteridophyta
occ.: fìres, fìlas, firesèssa* (*i fìres pussée grand)
or.: ???
Fìres Matteuccia struthiopteris
Fìres Matteuccia struthiopteris
Classifigazion sientífiga
Regn: Plantae
Division: Pteridophyta
Clas: Psilotopsida,Equisetopsida,Marattiopsida,Polypodiopsida

I pteridofitt (Pteridophyta, del grècch πτερίς "pteris" che ‘l voeur dì fìres), segond quajvun di criteri de classificazión, hinn ona division de piant criptogàm vascolàr chea la quàl partegnen di specie conossùd de sòlit come fires, licopòdi, equisét.

Quèj piant chì hinn cormofìtt: hinn fàa su d’on fust, de radìs vèr e di foeuj, e gh’hànn on sistèma vascolàr. Defàtt, a hinn stàa i primm piant terrèster che hànn taccàa a desferenzià on sistèma de traspòrt di flùid, de manera de permètten anmò la crescita in altèzza diversament di Briofitt (mus’c), i quaj gh'hann riessì minga a molà del tutt la vita acquatica.

I pteridofìtt hinn di organismi caratterizzàa de l’alternanza de generazion in contràst,eteomòrfich cont on nètt domini del sporofìtt in sul gametofìtt. I fìres hinn on grupp antigh, comparìi giamò in del Devonian inferiór e rappresentàa anmò adèss de circa 11000 speci.

A differenza di Angiospèrmi e di Gimnospèrmi, i fìres gh’hànn minga la somenza ma se spanteghen in del’ambient per mèzz di spòr.

Struttura[Modifega | modifica 'l sorgent]

Tanti fìres gh’hànn di foeuj ver e pròppi (megafìll) a làmina intréga o despèss pennada, ciamàd “frasch”. i frasch hinn dotàa de divèrsi nervadùr, e in del cors de la giovinèzza, hinn rotolàa su in su la scima. El rotolament el càpita per via de la crescita pussée svèlta de la pagina de sòta di foeuj giovìn ch’a hinn adrée a fàss. El desrotolamént l’è ciamàa casciada cincinada. In di frasch, la nervadùra la se ramifica in divèrsi manér. Despèss di frond pennàa hinn present (de 2 a 4 vòlte), ma gh'hinn anca di foeuj minga divìs con la nervadura de mèzz che la dòmina e di nervadùr de fianch pòch vistós.

I foeuj gh’hànn in su la sò pagina de sòta tanti sporàng, che despèss hinn miss insèma in grupp ciamàa ‘’sòri’’.

Le fìres modèrni hinn dividùu anmò in du grupp: i fires eusporangiàd e i fìres leptosporangiàd, a segonda del tipo de sporang.

El fust di fìres modèrni, de sòlit, l’è on rizòma sotterrani, ma in di fìres arbòri a l’è bon de raggiòng ‘na grandèzza compagna de quèlla di palm.

La morfologia auto-somigliànt di foeuj e di fust l'en è on’esempi de l’aplicazión de l’utilizzazión de la geometria frattàl per interpretazion de la natura.

Classificazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Anca adèss la classificazión di fìres sensu lato l’è on argoment de discussión in del mond botanich. De tradizión, i ghe vegniven miss denter ind la class Filices ma incoeu, data la complessità di relazión filogenetich, i fìres hinn miss denter ind on ordin tassonòmich de sora: quèll de la división di Pteridophyta.On lavorà recént (Smith e àlter, 2006[1]) el propònn, de ciapà ‘me fondamént i dàa morofològich e molecolàr, per divìd ancamò la división in quatter class, 11 ordin e 37 famili:

Riproduzion[Modifega | modifica 'l sorgent]

In di piant pteridofitt a gh’è on'alternanza de generazion distinta de bon: de la spòra, aplòida, che la germìna el se sviluppa on protàll o gametofitt, di vòlt a forma de tubèrcol, di vòlt a forma de làmina (compagn che in di fìres) fissàa al sòtt-strat per mèzz de rizòid. I protàj pòdèn vèss unicament maschìl, unicamént fèmminìl, oppùr ermafrodìtt a seconda che gh’abìen denter di òrghen maschìl (anterìdi), femminìl (archegón) o tucc e du. In del’intèrna di anterìdi gh’hinn i gaméta maschìl (di vòlt ciamàa anterozòi), despèss rotolà su a spiràl, e movìbil per la presenza di zij. I archegón, ch’a hinn di struttùr a forma de fiàsch, gh’hànn inveci el gameta fèmmina nò movìbil. I gameta maschìl vann denter in di archegón, grazie a la presenza de acqua, e se mètten insèma al gaméta femminìl. Adrée a la fecondazion el ven foeura on embrión che ‘l mangia a spés del protàll, che el ghe restàa taccàa per mèzz de on pee e ‘l sviluppa subit la piantina vascolàr o tspòrofity che l’è diplòid. La pianta, a ciclo de vita inoltràa, l’origina i spòr. Sti chì hinn saràd denter in di sporangi (e despèss hinn miss insèma a fa su di sòri) e pòden formàss sòta la pagina di frasch fèrtil o in su di struttur adàtt (per esempi in di equisét). I spòr hinn minga semper sia generadór de spòr sia addètt a la digestión, in del caso ch' i faghe tucc e du i mestée vegnen ciamàa trofofill (foeuj digestór) e sporofill (foeuj generadór de spòr o fèrtil).

I spòr pòden vèss tucc eguàl e se parla de piant pteridofitt isospòri oppùr distìnt in di macrospòr (femminìl) e microspòr (maschìl) e se parla de pteridofìtt eterospòri. In quèll caso chì anca i sporangi se dividen in microsporangi e macrosporangi. De soramaròss de fianch di du tipi de riproduzion sessuàl e asessuàl l’è frequenta in di pteridofitt anca la riproduzión agamica.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. (EN) Smith A.R., Pryer K.M., Schuettpelz E., Korall P., Schneider H. & Wolf P.G, A classification for extant ferns (PDF), in Taxon 2006; 55(3): 705–731.

Vos correlad[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligamm de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]