Dryopteridaceae

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Dryopteridaceae
Dryopteris carthusiana
Classifigazion sientífiga
Regn: Plantae
Division: Magnoliophyta
Clas: Polypodiopsida
Ùrden: Polypodiales
Famìa: Dryopteridaceae
Herter, 1949

I Driopteridàcei (Dryopteridaceae Herter, 1949) hinn ona famiglia de fìres leptosporangiad in del'ordin di polypodiàj. La gh’hà dent pressappòch 1700 speci e l’è spantagada in tutt el pianètta. L’è fada su de piant terrèster che cressen in sui ròcc o de epifìtt o em-iepifitt. Tanti de lor vegnen coltivàa ‘me di piant ornamentàl.[1] I géner pussée spantegàa hinn l’Elaphoglossum (600), el Polystichum (260), el Dryopteris (225) e 'l Ctenitis (150). Sti quatter géner chì gh’hànn denter circa el 70% di speci.[2]

I Driopteridacei s’a hinn destaccàa geneticamént di alter famili di Eupolypods pressppòch100 milión de agn fa[3]

Descrizion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Di Rizoma generalment robùst, strusànt, ascendént o dritt, di vòlt rampegànt, con di tricòma minga clatràa in su la scima. Di frasch generalment mònomòrfich, men despèss dismòrfich, di vòlt scheiós o gandolàr, men despèss pelós. Di picój cont on mucc de serc, di conligament vascolàr a anèll, rarament in nùmer minga pussée de 3. Di sòri de sòlit redónd. Di sporang dospòst a trée fil, di gambit curt o longh; di spòr de la forma di rènn. [2]

Gener[Modifega | modifica 'l sorgent]

Quèlla tavola che gh’è chichicnscì la fa vedè i nòmm di géner de Dryopteridaceae che vegnen accettàa al dì d’incoeu e i sò sinònim.

El nòmm del géner accettàa [2] Riferimént Sinònim[4][5] Riferiment
Acrophorus C. Presl 1836
Acrorumohra (H.Itô) H.Itô 1938
Adenoderris J.Sm. 1875
Arachniodes Blume 1828
Byrsopteris C.V.Morton 1960
Leptorumohra (H.Itô) H.Itô 1938
Polystichopsis (J.Sm.) Holttum 1947
Ataxipteris Holttum 1984
Bolbitis Schott 1834
Anapausia C. Presl
Campium C. Presl
Cyrtogonium J.Sm.
Edanyoa Copel.
Egenolfia Schott 1836
Heteroneurum C.Presl
Jenkinsia Hook.
Poecilopteris C.Presl
Coveniella M.D.Tindale 1986
Ctenitis (C.Chr.) C.Chr. 1938
Atalopteris Maxon & C. Chr.
Ataxipteris Holttum
Cyclodium C.Presl 1836
Cyrtogonellum Ching 1938
Cyrtomidictyum Ching 1940
Cyrtomium C.Presl 1836
Amblia C. Presl
Cyrtogonellum Ching
Cyrtomidictyum Ching
Didymochlaena Desv. 1811
Monochlaena Gaudich.
Tegularia Reinw.
Dryopolystichum Copel. 1947
Dryopsis Holttum & P.J.Edwards 1986
Dryopteris Adans. 1763
Acrorumohra (H.Itô) H.Itô 1938
Arthrobotrys (C.Presl) Lindl. 1846
Dichasium (A.Braun) Fée 1852
Diclisodon T.Moore 1857
Filix Ség. 1754
Filix-mas Hill ex Farw. 1931
Lophodium Newman 1851
Nephrodium Marthe ex Michx. 1803
Nothoperanema (Tagawa) Ching 1966 – Island Lacefern[6]
Pteris Gled. ex Scop. 1753
Pycnopteris T. Moore 1855
Elaphoglossum Schott ex J. Sm. 1842
Aconiopteris C.Presl 1836
Dictyoglossum J.Sm. 1846
Hymenodium Fée 1845
Microstaphyla C.Presl 1851
Peltapteris Link 1841
Rhipidopteris Schott ex Fée 1845
Hypodematium Kunze 1833
Lastreopsis Ching 1938
Parapolystichum (Keyserl.) Ching 1940
Leucostegia C.Presl 1836
Lithostegia Ching 1933
Lomagramma J.Sm. 1841
Cheiloepton Fée 1845
Maxonia C.Chr. 1916
Megalastrum Holttum 1986
Mickelia R.C.Moran, Labiak & Sundue 2010
Oenotrichia Copel. 1929 pro parte
Olfersia Raddi 1819
Dorcapteris C.Presl 1851
Peranema D.Don 1825
Diacalpe Blume 1828
Sphaeropteris R.Br. ex Wall. 1830 (non Bernh. 1801)
Phanerophlebiopsis Ching 1965
Pleocnemia C.Presl 1836
Polybotrya Humb. & Bonpl. ex Willd. 1810
Soromanes Fée 1845
Polystichum Roth 1800
Acropelta T.Nakai 1953
Aetopteron Ehrh. ex House 1920
Hemesteum H.Lév. 1915
Hypopeltis Michx. 1803
Papuapteris C. Chr. 1937
Phanerophlebia C. Presl 1836
Plecosorus Fée 1852
Sorolepidium Christ 1911
Revwattsia D.L.Jones 1998
Rumohra Raddi 1819
Stenolepia Alderw. 1909
Stigmatopteris C.Chr. 1909
Teratophyllum Mett. ex Kuhn 1870
Arthrobotrya J.Sm. 1875
Wessiea Kathleen B.Pigg & Gar W. Rothwell 2001 (estinto)

Stòria[Modifega | modifica 'l sorgent]

In del 1990, el Karl U. Kramer e i alter autór che gh’hànn lavoràa adrée insèma hànn definìi i Dryopteridacei d’ona manera molto slargada tal de tiràgh denter i di famili compagn di Woodsiacei (sensu lato), i Onocleacei e la pupàrt di Tectariacei .[7]

I studi de filogenesi molecolàr hànn consideràa ‘me pòlifiletica la descrizion del Kramer di Dryopteridaceae e l’è stada mettuda de part del Smith e quèj che gh’hànn lavorà insèma a lù in del 2006.[2]

L'inclusion di Didymochlaena, di Hypodematium e di Leucostegia in di Dryopteridaceae a l’è incèrta. In del caso che sti chì vegnìssen tòlt via, alóra la famiglia, de bon, l’è considerada ‘me mònofilìaca in de l’analisi cladistica.[8] Di autór hànn giamò consideràa quèll géner chì defoeura di Dryopteridacei.[9]

La Nothoperanema l’è adèss tirada denter in de la Dryopteris. In del 2007, on studi de filogenética de la sequenza de DNA l’ha fàa vedè che la Pleocnemia la doria vèss traslocada di Tectariaceae ai Dryopteridaceae.[10]

In del 2010, ind ona pubblicazión académica in sui fìres bolbitidòid , l’Arthrobotrya l’è stada "resuscitada" del Teratophyllum.[11] De lì adrée, in de l’istèss ann, la Mickelia l’è stada descrivuda ‘me on géner noeuv.[12]

‘Na quàj specie l’è stada tòlta via del géner Oenotrichia de già che la ghe partén nò e anca de la famiglia di Dennstaedtiaceae ‘doe la Oenotrichia stricto sensu l’è classificada. Sti speci chì l’è probabil che partegnen ai Dryopteridaceae, ma ‘l gh’è stàa dà nananmò on nòmm genérich. [8]

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. (EN) Sue Olsen. 2007. Encyclopedia of Garden Ferns Timber Press: Portland, OR, USA. ISBN 978-0-88192-819-8
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 (EN) Smith et al., 2006 Alan R. Smith, Kathleen M. Pryer, Eric Schuettpelz, Petra Korall, Harald Schneider & Paul G. Wolf: "A classification for extant ferns," Taxon, 55(3): 705–731 (Aug 2006)
  3. (EN) Eric Schuettpelz and Kathleen M. Pryer. 2009. "Evidence for a Cenozoic radiation of ferns in an angiosperm-dominated canopy". Proceedings of the National Academy of Sciences 106(27):11200-11205. doi:10.1073/pnas.0811136106
  4. (EN) Family:Dryopteridaceae Arqiviad qé: [1] ol 3 giugno 2012 USDA-ARS Germplasm Resources Information Network (GRIN) 25 Jan 2012
  5. (EN) Dryopteridaceae Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. 25 Jan 2012
  6. (EN) USDA –Nothoperanema accesso 25 gennaio 2012
  7. (EN) Karl U. Kramer (with Richard E. Holttum, Robin C. Moran, and Alan R. Smith). 1990. "Dryopteridaceae". pages ??. In: Klaus Kubitzki (general editor); Karl U. Kramer and Peter S. Green (volume editors) The Families and Genera of Vascular Plants volume I. Springer-Verlag: Berlin;Heidelberg, Germany. ISBN 978-0-387-51794-0
  8. 8,0 8,1 (EN) Alan R. Smith, Kathleen M. Pryer, Eric Schuettpelz, Petra Korall, Harald Schneider, and Paul G. Wolf. 2008. "Dryopteridaceae". pages ??. In: "Fern Classification". pages 417-467. In: Tom A. Ranker and Christopher H. Haufler (editors). Biology and Evolution of Ferns and Lycophytes. Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-87411-3
  9. (EN) >Maarten J. M. Christenhusz. Xian-Chun Zhang, Harald Schneider. «A linear sequence of extant families and genera of lycophytes and ferns». Phytotaxa, 18 febbraio 2011, pp. 7–54.
  10. (EN) Hong-Mei Liu, Xian-Chun Zhang, Wei Wang, Yin-Long Qiu, and Zhi-Duan Chen. 2007. "Molecular Phylogeny of the Fern Family Dryopteridaceae inferred from Chloroplast rbcL and atpB genes". International Journal of Plant Sciences 168(9):1311-1323. doi:10.1086/521710
  11. (EN) Robbin C. Moran, Paulo H. Labiak, and Michael Sundue. 2010. "Phylogeny and character evolution of the bolbitidoid ferns (Dryopteridaceae)". International Journal of Plant Sciences 171(5):547-559. doi:10.1086/652191
  12. (EN) Robbin C. Moran, Paulo H. Labiak and Michael Sundue. 2010. "Synopsis of Mickelia, a newly recognized genus of bolbitidoid ferns (Dryopteridaceae)". Brittonia 62(4):337-356.