Pesa

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
On sedellott pien de pesa.

La pesa (ciamada anca pes, pega, pegola) l'è on liquid taccadisc de color negher che 'l vegna cavaa foeura del bitumm o del catramm de carbon fossil.
Del pont de vista chimegh, a l'è on messedott de idrocarbur e compost eterocliclegh.
L'è ona sostanza impermeabel, che la serviss despess per taccà insemma materiai diferent. Per 'sta reson, l'è doperada soratutt in de la costruzzion di barch, ma anca in del mester di bagatt.
La pesa l'è cognossuda de tanti secoi. In del Medioev la vegniva doperada anca 'me forma de difesa: la pesa bujenta la vegniva buttada giò di mur di castei contra i nemis. La pesa greca, inscambi, l'era doperada despess in di batali navai.

El nomm[Modifega | modifica 'l sorgent]

El termen pesa e i sò variant a riven del latin pĭce(m). L'è present anca in olter lengov neolatinn (italian pece, aragones pegunta o pez, frances poix, portoghes piche, venet pégoła, piemontes pèis o ampèis, ligur peixe, emilian pèigla, sicilian pici, sardegnoeu bighe). A bon cunt l'è ona radis indeuropea, già che l'è spantegaa anca in di lengov germanegh (danes beg, todesch pech, ingles pitch, olandes pek, norveges bek, svedes beck), che poeu l'è passada anca in olter lenguagg (eston pigi, finlandes piki, basch bike).
Pesa (o pes) l'è doperaa pussee in lombard ocidental e in particolar in de la zona milanesa.
Pegola (latin *picula) l'è doperaa soratutt in lombard oriental e in de la Valtolina.
Pega l'è on termen ciavennasch.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]