Passant de Bologna

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

El passant autostradal de Bologna, anca cognossud ’me passant de sora de Bologna (passante nord di Bologna in italian), l’è ’dree per vesser el toch d’autostrada a dobia carensgia fad de do corsie (tute slarghe 3,75 m) pu na corsia d’emergenza (larga 3 m) per sens de marcia, che la conligarà l'autostrada A1 a l'autostrada A13 e a l'autostrada A14, in manera che se pœuda passà oltra el noeud de Bologna, senza passàgh in mez.

El pian de la Provincia[Modifega | modifica 'l sorgent]

In del 2003 la Provincia de Bologna l’ha paragonad el Passant de sora con di alternative e dedent del sò PTCP (Pian Teritorial de Coordinament Provincial), cont un giudizzi positiv, 'l l'ha preferid tant a la possibilità de potenzià la tangenzial-autostrada d’incœu, 'me a la realizazzion d’on Passant de sota. El Passant de sora el gh’hiva de vesser longh 41,4 km per liberà un toch de 13 km, o ben la longhezza de la tangenzial che la gh’è adess. L'atual sed autostradal, arenta a la tangenzial de Bologna, la sariss stada mituda a la berlina per fà su on unegh sistema tangenzial a quater corsie per sens de marcia pussee quèlla de emergenza.

Quèll che l’ha fad l’UE[Modifega | modifica 'l sorgent]

El 30 de setember del 2009, l'Union europea l’ha dad el priom permess per tacà a fàll su, cont di prescrizzion che i hann impost di cambiament in del proget original.

El 16 de lœuj del 2010, la Comission europea l’ha dad el via libera definitiv al passant de sora de Bologna.

Criteghe[Modifega | modifica 'l sorgent]

Di grup de citadin inn mia d’acord con la construzzion de sta infrastrutura chì, preocupad che el passant el ruvina el paesagg versgen intorna de la Bassa, e ch’a ghe sia mia bisogn de fà su n’oltra strada a volt trafegh in d'ona cità ’me Bologna.[1]

Note[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Bologna, Bonaccini archivia il Passante Nord: salviamo quei terreni