Oxalis acetosella

De Wikipedia

Chest artícol a l'è scricc in Lumbàrt, ortograféa orientàl unificàda.


Oxalis acetosella
occ.: sanzara / sanzera, erba brusca, cuca, panmoin de la Madona
or.: Alelüja, Erba salìna

Classifigazion sientífiga
Regn: Plantae
Division: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Ùrden: Geraniales
Famìa: Oxalidaceae
Zèner: Oxalis
Spéce: O. acetosella
Nomm binomial
Oxalis acetosella
L.


Oxalis acetosella (en bresà cunusìda come Alelüja o Erba salìna[1]) l'è 'na spéce de piànta erbàcea che fà part de la famìa botànica de le Oxalidaceae. L'è uriginària de l'Europa e de 'na part de l'Asia. El nòm sapecìfich (acetosella) el se referés al saùr àgher che g'ha le sò fòie.[2]

Descrisiù[Modifega | modifica 'l sorgent]

Oxalis acetosella, Otto Wilhelm Thomé Flora von Deutschland Österreich und der Schweiz (1885).

La fiorés en primaéra, e la fà sö dei fiurilì biànch con de le striadüre culùr ròza, de rar se pöl troàn apò a rós o viòla.

Le fòie i è furmàde de trè fuiulìne a fùrma de cör, condèna piéga 'n mès. El gambì l'è sitìl e l'è de culùr rós / maròn, De nòt, quan che gh'è scür o quan che piöf, le fòie le se piéga 'n dét envèrs el gambì e i fiùr i se 'nturciùla sö compàgn de 'n füs. El fröt l'è 'na càpsula de 4÷10 mm che g'ha 5 cavità e ognöna de chèste le g'ha dét giü o du granì de somésa. La somésa, quan che 'l fröt l'è bèl madür, la vé tràda fò de 'n sistéma elàstich e la pöl rià a 'na bèla distànsa.

'Na ólta se la dopràa per dàga saùr a le 'nsalàte ma semài che se 'n màia tròpa la pöl véser tòsica perchè la g'ha dét l'àcit osàlico che l'è 'ndigèst.

Ambiènt endó la crès[Modifega | modifica 'l sorgent]

Se la tróa perlopiö en zòne schiàde del sul perchè la g'ha bezògn de póca lùce e ömede, compagn dei bósch. Se pöl troàla de la pianüra 'nfìna ai dumìla méter de altésa.

Se la tróa 'n töcc i stàti de l'Euròpa (l'è fàcil de troà en töta l'Italia setentriunàla), ma apò 'n Asia 'n fìna al Giapù e 'n America setentriunàla.


Sinònim[Modifega | modifica 'l sorgent]

Galerìa de foto[Modifega | modifica 'l sorgent]

Riferimèncc[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Elisa Zersi, Prospetto delle piante vascolari spontaneee o comunemente coltivate nella provincia di Brescia, 1871 - Brescia, in Commentari dell'Ateneo di Brescia, per gli anni 1868 e 1869. (pò a sö google.books)
  2. Oxalis acetosella Arqiviad qé: [1] (Vive la Naturaleza)
  3. «Oxalis acetosella». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultàt ai 13 de zenér del 2010.
  • Neltje Blanchan (2005). Wild Flowers Worth Knowing. Project Gutenberg Literary Archive Foundation.

Colegamèncc estèrni[Modifega | modifica 'l sorgent]

Wikimedia Commons
al gh'a dent roba culegada a: