Oreggia

Articol di 1000 che tucc i Wikipedie gh'hann de havégh
De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
L'oreggia d'on omm.

L'oreggia (in bressan: oreccia, parnonzia IPA [o'rɛtʃɒ]) l'è l'orghen doperaa per scoltà.
A l'è bon de cattà ond sonor a partì di 20 Hz ai 20 KHz.

Fonzionament[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'oreggia, in sostanza, l'è on lavorà che 'l trasmett e 'l grandiss i cambiament de pression che riva tant 'me ond sonor.
L'è fada su de tre sezion: de foeura, de mezz e de dent.
Quella de foeura l'è fada su de l'oreggia de foeura e del canal. El canal l'è separaa de l'oreggia de mezz e de 'na membrana. In de l'oreggia de mezz a gh'è trii oss piscinitt che trasmetten i cambiament de pression a l'oreggia de dent. Quei trii oss i formen un sistema de lev faa su in manera de fà 'gnì grand la forza: i cambiament de pression hinn aumentaa de 30 a 60 voeult. L'oreggia de dent, infina, l'è impienida de liquid.
Per i vibrazion sonor l'è possibel passà oltra l'oreggia de foeura e de mezz e vess portaa a travers i oss direttament in de l'oreggia de dent.

El nomm[Modifega | modifica 'l sorgent]

La parolla oreggia la riva del latin volgar auricula, derivaa del classegh auris, con l'istess significaa. L'è doperaa in tutt i lengov romanz (italian orecchio, frances oreille, catalan e spagnoeu orella, cors arechja, normann ouothelle, ocitan aurelha, piemontes orija, portoghes orelha, romen ureche, sicilian aricchiu, venet récia, romanc ureglia, forlan orele).
El termen auris el se vesina anca a la radis germanega *auzon (cf. ingles ear, todesch ohr, olandes oor, danes øre, islandes eyra, norveges øyre, svedes öra), ai lengov baltegh (lituan ausis, letton auss) e al grech (aftì).