Nicotera

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.



Cuurdinàde geogràfiche: 38° 33' N 15° 56' E


Nicotera
Comun
Nicotera - Stema
Nicotera - Sœmeanza
Nicotera - Sœmeanza
Dats aministrativ
Stat Itàlia
Rejon Calabria
Provinça Provincia de Vibo Valentia
Capolœg Nicotera
Politega
Sindeg
Orgen lejislativ Consili comunal
Territore
Coordinade 38°33′N 15°56′E / 38.55°N 15.933333°E38.55; 15.933333
OSM 44867
Voltituden 212 m s.l.m
Superfix 28,25 km²
Abitants 5 859 ab.
(1º genar 2023)
Densitaa 207.4 ab./km²
Confin Candidoni, Limbadi, Rosarno, Spilinga e Joppolo
Fus orari UTC+01:00 e UTC+02:00
Varie
Prefiss 0963
Codex postal 89844
Sigla autom. VV
Codex ISTAT 102025
Codex catastal F893
Sant protetor Juzepe de Nazaret
Cl. climatega
Cl. sismega
Localizazion
Nicotera - Localizazion
Nicotera - Localizazion
Sit istituzional


Nicotera (Nicòtra in sicilian) l'è 'na città de la provincia de Vibo Valentia, in la region de la Calabria. El gh'ha ona superfiss de 28,25 km2 e 6 353 abitant, e cont ona densità de popolazion de 224,88 ab/km2.

El gh'ha i frazion de Badia di Nicotera, Comèrconi, Marina, Preìtoni e 'l confina cont i comun de Candidoni (RC), Joppolo, Limbadi, Rosarno (RC), Spilinga. Al di d'incoeu el comun l'è disligaa per di infiltrazion de la 'ndrangheta, e donca l'è ministraa de 'n commissari prefettizi. La gh'ha el titol de città dal 2003.

L'è la città de riferiment de la dieta mediterranea in Italia e la gh'ha, dal 2015, la bandera bloeu europea di spiagg, de la FEE.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vista de Nicotera

Anticament se pensava che la fuss nassuda in di rovin de l'antica città de Medma, ma la teoria l'è stada confutada in del 1912 di scav faa in la città.

La città l'è cognossuda dal secol quell de IV, e 'l sò nomm el voeur dì "segn de la vittoria". L'è staa però on period gram per lor, vist i invasion saracen, ch'han menaa i cittadin a spostàss.

In del 1065 Robert el Giuscard el fortifega la città e 'l fa su on castell, e 'sta roba chi la permett a la città de rinàss de noeuv. Robert l'era dré a cercà on contatt cont la Sicilia per combatt cont i Saracen.

Rugger II de Sicilia l'ha faa anca lu recostruì la città in del 1122, e a la fin la città la finiss in di man de Federich II de Svevia, che 'l fa su on port per la flotta de l'Imper e per volzà la ricchezza de la città el ciama i giudee.

In del 1496 el governà de la città l'è daa a la fameja di De Gennaro, che hinn cont dal 1555. La città la torna in di man di Ruffo on quaj agn dopo, e 'l feudalesim el se s'ceppa domà in del 1806.

La città l'è poeu dada ai Angioin, ma i sò abitant hinn obligaa a scappà de noeuv quand che in del 1638 l'è invasa di Turchesch. La città l'è dannegiada dal taramott del 1783. L'invasion francesa inveci l'è favorevol a Nicotera, che la vegn sed del governà frances.

Cont el tornà di Borbon la città la resta sed del governà, ma di tocch arent che eren in del sò circondari e eren staa tacca a quell de Tropea.

Canton de interess[Modifega | modifica 'l sorgent]

A Nicotera gh'è la Cattedrale de Nicotera, cont on mugg de oeuver d'art e 'na vista in sul golf li arent. Gh'è anca el Castell Ruffo di Nicotera che l'è 'n Musee Archeologich e 'l gh'ha di robb del neolitegh e de l'era romana.

Società[Modifega | modifica 'l sorgent]

Evoluzion demografega[Modifega | modifica 'l sorgent]



Abitant censid

Event[Modifega | modifica 'l sorgent]

La festa pussee famosa de Nicotera l'è la procession de l'Immacolada Concezion del 8 de dicember, che i pescador de Nicotera Mare menen 'na statoa de la Madonna in mar finna oltra la cintola, in del canton che per la tradizion ha portaa del mar la statoa.

Personn ligaa a Nicotera[Modifega | modifica 'l sorgent]